dimecres, 19 de desembre del 2007
dimarts, 18 de desembre del 2007
dimecres, 5 de desembre del 2007
EXPOSICION DE FOTOGRAFIAS DE CAMERUN EN LA CASA DE LA JUVENTUD DE ALCALA DE HENARES(MADRID)
Del 1 al 4 de diciembre pasados, las Entidades de Alcalá dieron difusión a sus programas de voluntariado a través de los distintos medios de comunicación que existen en la ciudad y en la comarca del Henares(radio, prensa, televisión....) y el día 5 se publicó el comunicado sobre acción voluntaria, junto con un escrito de la Casa de la Juventud agradeciendo la colaboración de las entidades y voluntarios de la ciudad. Finalmente el 13 de diciembre el Grupo de Teatro de la Escuela de Mediadores Sociales para la Inmigración(EMSI), representará una obra de teatro sobre derechos humanos, a través de cuentos y poemas africanos; un mundo donde la naturaleza, el respeto, la música y la fantasía nos trasladen a la magia de compartir esta cultura.
Saludos para todos
Llegir més...
Quand l’aide européenne appauvrit
Stagnation et régression
Le rapport évoque les progrès de l’aide européenne, mais souhaiterait que “ ces précieuses ressources fassent une différence visible dans la vie des gens vivant dans la pauvreté ”, car “ le changement est possible ”. Les rapporteurs ont étudié l’impact réel de l’aide européenne dans six pays pauvres : Bangladesh, Cameroun, Zambie, Éthiopie, Guatemala et Nicaragua. “ Sur les six pays étudiés, un seul – le Bangladesh – a vu la réduction de la pauvreté progresser alors que celle-ci a stagné ou même régressé dans les autres pays […] Les citoyens des pays en voie de développement et les contribuables européens attendent que l’aide au développement fasse une différence pour ceux qui vivent dans la pauvreté ”. Non seulement cette générosité, selon le rapport, tarde à produire des effets auprès des couches défavorisées, mais en plus, elle est intéressée, parce que “ la CE n’est pas un financier neutre et a de nombreuses politiques claires sur les normes de comportement qu’elle attend des gouvernements ”. Le rapport ne nie pas les progrès de laide européenne en terme d’efficacité. Mais, “ l’aide communautaire doit faire l’objet de changements significatifs si elle veut avoir des effets plus rapides et plus durables sur l’avenir des peuples vivant dans la pauvreté ”.Ce rapport est produit par Caritas Europas, la Coopération internationale pour le développement et la solidarité (Cidse) et des organisations partenaires des pays étudiés. Leur partenaire au Cameroun est le Bureau des activités socio caritatives (Basc Caritas) de la Conférence épiscopale nationale du Cameroun qui a contribué à la collecte des données.
Par Christian LANG Le 05-12-2007
Llegir més...
divendres, 23 de novembre del 2007
Tardor/Hivern Núm. 30 de la revista agermanament
Llegir més...
1ª Exposicion Intercentros de Fotografia
Llegir més...
dimarts, 20 de novembre del 2007
divendres, 16 de novembre del 2007
370 millions de Fcfa pour les communautés rurales
Par Christian LANG Le 16-11-2007
Llegir més...
divendres, 9 de novembre del 2007
Caixa Penedès concedeix a Maria Dolors Masdéu i a la Fundació Vida i Esperança el premi Josep Parera 2007
La guanyadora porta quaranta anys treballant amb els desafavorits al Camerun, mentre que la Fundació Vida i Esperança ofereix un servei personal i anònim d'escolta a totes aquelles persones que ho requereixin, especialment a Barcelona, mitjançant el seu telèfon de l'Esperança.
El premi, que compleix la seva tercera edició aquest any, ha duplicat la seva dotació, i ha arribat a un total de 100.000 euros, la meitat per a cada un dels guardonats.
Segons Caixa Penedès, amb aquesta iniciativa pretén reconèixer la trajectòria de compromís, constància, coherència i impacte social de persones i organitzacions socials que han destacat per la seva vocació de servei al desenvolupament comunitari.
Llegir més...
dijous, 8 de novembre del 2007
dilluns, 5 de novembre del 2007
Dijous 8 novembre documental de Guinea Bissau
Sobre un professor que viu a Bissau, "Antonio Simoes" és el protagonista de tot el vídeo. La seva forma de veure el món com entén les relacions entre Europa i Africa, l'herència històrica de l'època colonial i el mes important i central el seu treball com professor en un país que té pocs recursos i amb tot tipus de manques materials.
Debat a càrrec de Ana Medeira
Llegir més...
dimarts, 23 d’octubre del 2007
La mostra d’entitats que s’ha fet a Lloret de Mar
Així doncs, ànims a aquestes tres grans amigues, i ... Bon treball
Llegir més...
Dijous 25 d'octubre Riscos naturals i cooperació: Experiències a l'Amèrica llatina
a càrrec de Glòria Furdada, professora de geologia de la UB
Salutacions,
Llorenç Martos - Centre d'Estudis Joan Bardina
Llegir més...
Noves 23 octubre 2007 al Camerun
Llegir més...
dimecres, 17 d’octubre del 2007
« REDOUBLONS D’EFFORT »
A cet effet, je vous soumets les observations et les suggestions ci-dessous :
L’indication des pages au sommaire ne correspond pas à la pagination réelle, à partir de la page 8. on souhaiterait aussi connaître le nom de l’éditorialiste.
La présence de deux Emilies au forum social mondial de Nairobi au Kenya, Afrique de l’Est, est une preuve de plus du partenariat agissant entre Agermanament et Asafrocam. Il convient d’encourager cette option et de l’étendre à d’autres partenaires d’Agermanament. Le BEDI reste à cet égard disponible. L’intéressant compte rendu d’Emilie la Catalane, qui relate les sujets abordés par le Forum sur différents problèmes de développement, entre autres, le rôle de la femme, la bonne gouvernance, le commerce juste, sans définition des mesures concrètes, cet article devant être complété par les impressions d’Emilie la Camerounaise.
L’article sur l’éducation pour le développement, concept évolutif et dynamique, selon l’auteur, rejoint l’un des objectifs de notre bureau d’études BEDI, à savoir la vulgarisation en vue d’aider les populations de base à se transformer pour le développement humain durable. Ainsi, nous suggérons à Agermanament de vulgariser, par les moyens qui lui conviennent, ses idéaux, ses objectifs et son « Plan stratégique 2007-2013 », (Fruit de sa réunion du 24 Mars 2007), auprès des responsables et des encadreurs des projets qu’il soutient au Cameroun. Asafrocameroun, différents Gic, infolingue, Ecole des sourds-muets, BEDI). L’un des moyens envisageables est la tenue d’une séance de travail ou causerie commune, de quelques heures, à Yaoundé où à Eséka, lors de la visite de contrôle d’Agermanament au Cameroun. Le BEDI pourra contribuer activement à l’organisation d’une telle rencontre.
L’article sur le voyage au Cameroun reflète à suffisance cette même préoccupation dans la mesure ou les responsables et les populations de base apprécient à leur juste valeur le travail et les efforts fournis par Agermanament au Cameroun sans maîtriser nous semble t-il, les idéaux de celui-ci qui milite pour un développement humain durable. A propos, les lecteurs ont été privés dans le compte rendu de voyage au Cameroun, des informations sur la réunion du 10 Avril 2007 à Yaoundé entre Agermanament, Asafrocameroun et BEDI, portant sur le volet « éducation à la citoyenneté, droits et devoirs civiques », au profit des membres des Cic. C’est peut être un oubli : De même, rien ne nous a été signalé sur les principales décisions prises, avant les bons repas qui avaient clôturé les journées, lors des deux importantes réunions tenues à Botmak.
Le départ de notre regretté Brigitte NGO NKOUM chez les Ancêtres comme celui d’autres regrettés de la 1ère époque, nous rappelle notre bref passage dans ce monde. Comme nous voyons partir les autres, ainsi d’autres nous verrons partir un jour. Nous devons penser au devoir de mémoire.
Nous prenons note du nouveau Web d’Agermanament.
Martin EKETI
YAOUNDE - CAMEROUN
Llegir més...
Torna la Mostra de Cinema Africà de Barcelona
Entrada: 5 euros per sessió, Abonament: cinc entrades a 18 euros.
Llegir més...
dilluns, 15 d’octubre del 2007
Àfrica: La urgència d'un continent
El primer problema que va parlar és la malaltia i concretament la sida ja que l'Àfrica subsahariana és la que més la pateix. Quaranta milions de persones en el món,pateixen aquesta malaltia, de les quals segons ONUSIDA, el 60% viuen a l'Àfrica subsahariana. A Europa la gent pot guarir-se però a l'Àfrica no compta amb els medicaments necessaris i aviat els hi arriba la mort. El tractament és caríssim i els laboratoris, degut al problema de les patents, no estan disposats a col·laborar.
El segon problema és la fam. La fam és la calamitat que mata a més població. Cada dia moren 40.000 nens i 30.000 adults arreu del món. Segons la FAO en el món es produeixen més aliments que necessitats hi ha. Enviar aliments a aquests països no és una bona solució. Cal una sobirania alimentària és a dir que en comptes de produir cacau, cafè,cotó, pinya etc. que els van ensenyar els imperis colonialistes els convindria més que cultivessin blat i aliments que a ells els hi siguin més profitosos. La FAO diu que caldrien fer importants inversions: regadius, granges, canals etc. Però els altres estats no ajuden.A determinats nivells polítics estem governats per delinqüents.
El tercer problema és la falta d'accés a l'aigua potable. A EEUU i al Canadà tenen la reserva d'aigua dolça més gran del món. A l'Àfrica cal anar a buscar l'aigua, d'això se'n ocupen les nenes, que no van a escola ja que els ocupa unes sis hores diàries, això provoca un alt analfabetisme femení.
El quart problema és la guerra. La colonització i descolonització del continent africà ha dut sovint a conflictes interns de la població, per exemple al Sudan després de la independència van començar els problemes entre els del nord i els del sud. Àfrica és un dels països que té més armament i allà no en fabriquen. Espanya és el segon país que exporta més municions a Àfrica.
A continuació ens va parlar dels mecanismes que s'amaguen per que Àfrica pateixi, fam, sida, set...Va parlar del comerç internacional. Nosaltres no remunerem bé tot el que ens arriba d'Àfrica. La pesca de l'Atlàntic. Les reclamacions de les llicències de pesca per part dels africans. També ens va parlar de com anem a explotar amb les nostres industries.El deute extern. Tots aquells països estan endeutats, culpa dels seus mal governants que s'han enriquit.El poble africà veu per televisió com viuen els altres països i decideixen emigrar i nosaltres els rebutgem. 6000 africans es van morir ofegats intentant creuar l'Atlàntic. La història de la humanitat és la de la emigració.Els immigrants ens aporten cinc vegades més del que ells s'emporten de les arques públicas.El que ens cal fer és senzillament treure la nostre mà de damunt seu.
Llegir més...
dijous, 11 d’octubre del 2007
SOY HIJO DE LOS EVUZOK
misionero. El contacto cotidiano con una realidad
cultural distinta, en plena crisis del sistema colonial
con la proclamación de las independencias
africanas, llevó al autor a reflexionar sobre el
sentido de su misión. Poco a poco, se fue
convenciendo de que debía ser infiel a su misión
y se convirtió en antropólogo.
Soy hijo de los Evuzok no es un tratado de
Antropología. Es una iniciación académica –pero
no por ello menos rigurosa— para descubrirla y
practicarla, que nos recuerda cuán cerca está de
nosotros el continente africano y cuán lejos está
aún de los departamentos de Antropología de
nuestras universidades. A finales de 2006 Lluís
Mallart realizó un corto viaje al Camerún para
presentar sus dos hijos a los Evuzok que los
reconocieron como sus “nietos”. La presente
edición concluye con un epílogo escrito por Myriam
Mallart en el que nos transmite la emoción de
descubrir un mundo a la vez familiar y lejano.
Llegir més...
dijous, 4 d’octubre del 2007
SETMANA D’ACCIÓ GLOBAL CONTRA EL DEUTE I LES IFIs
“¿QUI DEU A QUI?”
El problema del deute no ha acabat i, malgrat totes les promeses fetes per governs del Nord i Institucions Internacionals, continua exacerbant la pobresa i violant els drets humans del pobles d’Àfrica, Amèrica Llatina, el Carib, Àsia i el Pacífic. És immoral i abusiu que el món ric continuï exigint al Sud milers de milions de dòlars anuals en concepte de pagament de “deutes” sorgits de les injustes relacions econòmiques que empobreixen al Sud i enriqueixen al Nord.
Davant aquesta realitat, en l’últim Fòrum Social Mundial (gener 2007, Nairobi, Kenia) es va convocar una Setmana d’Acció Global contra el Deute i les IFI’s del 14 al 21 d’octubre. L’objectiu és denunciar als governs, a la banca internacional, a les corporacions transnacionals i a les organitzacions multilaterals com el FMI, el Banc Mundial i la OMC pel saqueig i la il·legitimitat del deute extern, així com plantejar iniciatives alternatives com la realització d’Auditories Integrals del Deute, el reconeixement i l’anul·lació de tots els deutes il·legítims, i el reconeixement i restitució dels deutes històrics, socials i ecològics dels que en som deutors als països rics.
Us convidem a participar en aquesta convocatòria global a través de les activitats i accions organitzades a casa nostra:
DIUMENGE 14/10 - 12 a 14 h – “Joc de l’oca” sobre el Deute Ecològic, els impactes de les indústries extractives i el model energètic actual” - Can Masdeu (Canyelles).
Cicle de Conferències sobre deute ecològic, deute social i deute financer:
DIMECRES 17/10 –19 A 21H - Conferència “Negoci, consum i deute ecològic” amb Miquel Ortega (ODG), Marc Gavaldà (Repsolmata), Giorgio Mosangini (”Entesa pel decreixement”), “Plataforma Refinería No” de Badajoz, EDPAC, “Plataforma Transgenics Fora” i Campanya “Grans cadenes de distribució: No gràcies”- Aula Magna UB, Pl. Universitat
DIJOUS 18/10 – 19H A 21H - Conferencia "Qui envaeix a qui? Deutes socials, migracions i gènere" amb Judith Muñoz (FCONGD), Eduardo Romero (Cambalache), Amadou Bocar Sam (Senegal), Adama Bojang (mediadora intercultural, Guinea Conakry) i Mariel Araya (Associació de Dones Immigrades YEMANJÀ i Xarxa de dones immigrades de Catalunya) - Aula Magna UB, Pl. Universitat
DIVENDRES 19/10 – 19h a 21h – Conferència “Deute Extern: la gran estafa de la nostra època” amb Enric Duran (“Entesa pel decreixement”), Daniel Gómez (ODG), Marta Garrich (UBUNTU), Tica Font (Justicia i pau) i Juan García (ATTAC) - Aula Magna UB, Pl. Universitat.
DIJOUS 18 I DIVENDRES 19/10 – 12 a 14 i 19 a 21 h – Curs “El futur global: especulació i crisis del capitalisme imperial”, en memòria de Jose María Vidal Villa - Fac. CC. Econòmiques (UB), Av. Diagonal 690.
DISSABTE 20/10
– 11 a 14 h – Titelles, jocs i tallers per a nens/es, joves i adults/es - Pl. Joan Coromines
– 11 a 13 h – CineFòrum i exposicions sobre deutes ecològics, socials i financers - Auditori del MACBA - Pl. Joan Coromines
– 13 a 14.30 – "Els Acords de Lliure Comerç a la UE i els seus impactes a l'Àfrica i a Amèrica Llatina" amb representants d'organitzacions africanes i de comunitats indígenes andines - Auditori del MACBA - Pl. Joan Coromines
– 16.30 a 18 h - Marxa CaçaDeutes (vine en bici, patins, a peu o en xanques) - Pl.dels Àngels > Pl. Cataluña > Rambles> Pl. dels Àngels
– 18.30 a 20.30 h – Taula Rodona “Qui deu a qui?” amb Arcadi Oliveres (Justícia i Pau), Ivonne Yánez (Oilwatch, Colòmbia) y Blanca Chancoso (CONAIE, Equador) - Auditori FAD, Pl. Àngels
– 20.30 a 22.30 h - Concert amb Guataka (veus i percusió) i Arangu (tòpic funk; mestissatge) - Pl. dels Àngels.
S’han convocat també activitats a Castelldefels, Gavà, Manresa, Sabadell i Tarragona.
Convidem tots els ciutadans i ciutadanes que ho desitgin a participar d’aquest moviment mundial que pretén donar al tema del Deute Extern la transcendència social que mereix per impagable, immoral, injusta i il·legítima.
Comissió de la Setmana d’Acció Global contra el Deute Extern i les IFIs Barcelonapremsa-setmanadeute@moviments.netwww.quideuaqui.orgwww.debtweek.org
Organitzen, recolzen i participen:
Agermanagement Sense Fronteres, Attac, Campanya BBVA sense armes, Campanya La Irresponsabilitat Social d’Unión Penosa, Campanya No et mengis el món, Campanya Qui deu a Qui?, Campanya Repsol Mata, Casal Cuba, CEA - Centre d'estudis africans, Centre Flors Sirera (Manresa), Col.lectiu d'Estudis sobre Cooperació i Desenvolupament, Consell Nacional de Joventut de Catalunya, Coord. ONG Gironines, Coord. ONG Lleida, Edpac – Educació per a l’Acció Crítica, Entesa pel Decreixement , Entrepobles, FCONGD – Federació Catalana d’ONGs per al Desenvolupament, FEECAT – Federació d’Associacions d’Emigrants Equatorians, Fundació Món 3, Intered , Intermon Oxfam, Justícia i Pau, Mans Unides, Marxa Mundial Dones, , Nord Sud, Observatori DESC, Observatori del Deute en la Globalització - ODG, Periódico MundoHispano, REDS, Setem, Solidaritat Sense Mons, Solidaritat UB, Taller VIU, Transformas , VOLS Voluntariat Solidari.
Llegir més...
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Passe de fotos del viatge d’aquest estiu de membres d’Agermanament
Els preparatius de la trobada van durar prop d’un mes, un mes en què vàrem poder reviure els nostres dies per aquest país del Sud a través de les múltiples fotos que vam fer, sempre acompanyades del ritme de les músiques que ens van acompanyar durant el viatge.
La selecció de les fotos i decidir com volíem presentar l’acte ens va comportar un cert temps, doncs volíem mostrar massa coses i no volíem avorrir al personal. Finalment, l’estructura de la jornada vam decidir que fos la següent: Mostraríem 3 vídeos de fotos, cadascun d’una temàtica concreta.
Inicialment volíem portar a l’oient al Camerun, acostar-lo a aquesta terra, als seus costums, als seus paisatges i a la seva gent. Així que vam mostrar un seguit d’imatges que ensenyaven les activitats típiques d’una estància al país que molts anomenen ‘La Petite Afrique’. Des de la col·locació de les imprescindibles mosquiteres a l’hora d’anar a dormir fins a les festes, jocs i àpats nocturns, passant pels múltiples tipus de transport que vam agafar, pels mercats plens de colors, per les ciutats i pobles i les seves construccions, per la frondosa vegetació de la selva... Sense oblidar la preparació dels menjars i les esperes tan comuns en un país on el temps es torna elàstic.
Seguidament ens volíem concentrar en els diferents projectes que Agermanament Sense Fronteres està ajudant a realitzar al Sud, projectes que proposen i realitzen els propis beneficiaris. Un dels principals motius del viatge era realitzar un seguiment d’aquests projectes, tant dels econòmics com les plantacions de palmeres d’oli i les granges, com dels de caire més social, com l’escola de sords d’Eseka i algun pou. Així doncs, vam intentar fer un recull de fotos per ensenyar la diversitat dels projectes que vam veure; mostrant les diferents etapes de les plantacions, des de les llavors germinades fins a les premses d’oli, sense oblidar els vivers i les plantacions ‘intermitges’; així com les granges de pollets i porcs i la piscifactoria de Bot-Makak.
Finalment vam voler mostrar la cara més divertida del viatge a través d’un vídeo que recollia les fotografies més personals: cares rares, moments festius, situacions curioses... quanta gent hi cap en un cotxe?
El dissabte 29 de Setembre va ser el gran dia. Entre tots vam aconseguir reunir prop de 50 persones que van gaudir de totes les imatges i explicacions detallades així com d’un piscolabis que barrejava especialitats cameruneses com el ‘plantain’ amb un pica-pica més autòcton.
La idea global de la trobada va ser molt positiva. Tothom va quedar molt content i en general van trobar el viatge i la tasca d’Agermanament molt interessants.
Llegir més...
Voces contra la globalización
El dijous 27 de setembre es van iniciar les tertúlies d'aquest nou curs amb la projecció del documental: Voces contra la globalización "La estrategia de Simbad" i el debat va anar a càrrec de Edmundo Sepa, sociòleg i president de l'associació ETANE. En "La estrategia de Simbad", s'analitza el nou programa laboral en el món: les deslocalitzacions d'empreses, les grans àrees de producció mundial (Xina i Índia, la immigració, la pèrdua de la societat del benestar a Europa i altres temes de caire polítics i socials.No més es va visionar una part del documental, doncs el tema de la immigració el va presentar el ponent convidat.Ens va comentar que fa anys que treballa en el tema de la immigració africana, però que actualment hi ha un cert desànim.Els anys 90 van ser molt difícils per el continent africà: la caiguda del mur de Berlín va coincidir amb un liberalisme econòmic general i va coincidir alhora en un estat fallit (bancarrota,)) situació doncs pessimista. Les eleccions també van ocasionar crisis i conflictes.En les Olimpíades a Catalunya, van anar apareixent gent que provenien d'Àfrica: del Senegal, de Cabo Verde arribaven de països que estaven en conflicte. Molts d'ells retornaven a les seves ex colònies, (Portugal,França).
Quan es va declarar la guerra a Irak es va incrementar la indústria petrolera de Guinea. Les multinacionals recolzen el govern de Guinea, no hi ha una oposició.Actualment està sortint de Guinea la gent més preparada, es a dir tots els que podrien ajudar a aixecar el país se'n van. Per a mots africans l'única solució és marxar, i no marxen tots per que no poden.A Mali existeix una zona on abans es cultivava cotó, que ara està totalment despoblada.La injustícia, la impunitat, i l'expulsió son els tres factors que condicionen el mal funcionament del continent africà.Entre els africans hi ha un cert sentit d'identitat amb Catalunya:s'hi poden trobar uns trets polítics, sociològics i culturals.La immigració ha provocat un cataclisme a la societat europea i de moment no s'hi troba solució, no s'arregla el problema amb reixats de filferro ni amb discursos dient que no marxin del seu país, però que poden fer?Els dirigent africans son els que no estimen Àfrica, hi ha un grau molt elevat de corrupció en tots els àmbits.Si no hi ha un consens, si no hi ha un pacte es molt difícil la sortida.Finalment va recomanar la lectura d'aquest llibre:En ruta hacia una nueva esclavitud. El trágico y mortal viaje de africanos a Europa a través del Sahara y del Mediterráneo, de Michael Ohan.Editorial, Mundo NegroArturo Soria 10228043 Madrid.
Llegir més...
dilluns, 1 d’octubre del 2007
Au nom de tous les membres d’AGERMANAMENT- BARCELONE
Au nom d’Agermanament de Barcelone, nous vous faisons
parvenir nos doléances les plus attristées pour les décès de notre ami Monsieur Ndoung Albert. Sa disparition inattendue, nous a profondément touché, car avec lui, nous avons partagé depuis plusieurs années, les mêmes soucis et la même volonté de travailler pour la promotion sociale et économique des populations paysannes du sud Cameroun.
Pour nous, notre regretté Albert, a été l’exemple de l’homme qui n’a jamais épargné des efforts pour le bien-être de ses concitoyens, en déployant une intense activité tout au long de sa vie, même au moment où, par son âge et par la richesse des services déjà rendus, il avait largement mérité, jouir d’une confortable retraite. Ceci n’a pas été le cas et la mort l’a surpris, à plus de soixante dix ans, au pied du canon, toujours à la tâche, et ce qui est le plus étonnant, plein d’espoir et des projets pour l’avenir.
Nous sommes bien conscients, que le départ d’Albert Ndoung, laisse un grand vide, d’abord dans sa famille, aussi dans son large réseau d’amitiés et d’une forme toute spéciale au sein d’ ASAFRO- CAMEROUN, entité qu’il a créé et qu’il a fait grandir avec tant d’efforts et d’application. Votre tâche sera désormais de continuer son oeuvre avec le même enthousiasme qu’il lui avait toujours porté. Pour ce faire, vous pouvez compter sur notre total collaboration, de sorte que entre nous tous, en travaillant en équipe comme il avait toujours souhaité, nous pouvions faire réussir ces projets de développement communautaire qui nous tiennent tant à cœur.
Cher amis, joint à nos condoléances, recevez aussi l’expression de notre fidèle amitié avec la ferme volonté de poursuivre l’étroite collaboration au bénéfice des populations camerounaises les plus nécessitées.
Bien cordialement à vous.
Au nom de tous les membres d’AGERMANAMENT- BARCELONE,
Jacques Borras et Barthélemy Amat
28.09.2007
Llegir més...
dimarts, 25 de setembre del 2007
Douleur
Llegir més...
Trobada amb els de can Bardina
El dia 22 de setembre i per tal de conèixer-nos una mica millor abans de començar a treballar junts, hem estat a casa d’en Félix, sota l’ermita de Sant Joan de la muntanya, entre Torrelles de Foix i Pontons.
Una jornada molt agradable en mig de la natura. Una paella i unes amanides per a un bon àpat i, tot just acabat, en Llorenç i en Ricard han fet una explicació de l’associació de la que formen part i del treball que cadascuna desenvolupa. Per acabar, una projecció d’un muntatge amb les fotografies dels projectes fetes en el darrer viatge al Camerun ha donat pas a un torn obert de preguntes i comentaris amb el qual s’ha finalitzat aquesta jornada.
Llegir més...
divendres, 21 de setembre del 2007
AGERMANAMENT-Centre d’estudis Joan Bardina
Tot seguit l’Edmundo Sepa ens parlarà sobre l’immigració (pobresa, fuga de cervells, treballs precaris ...) i desprès tots plegats podrem seguir debatent sobre el tema.
Us hi esperem
L’Edmundo Sepa Bonaba va néixer a Bioko (Guinea Equatorial), i ja fa 28 anys que és a Catalunya. És sociòleg i treballa en el camp de la immigració i la cooperació. És el president d’ETANE (Equip de Treball Àfrica Negra a l’Ensenyament)
Ricard Cunill Jutglar
Llegir més...
diumenge, 2 de setembre del 2007
Escric el darrer article des del Camerun
Estàvem a Biyohua, on m'hi vaig quedar fins diumenge, per reposar una mica ja que la setmana següent es preveia intensa. I així va ser: El dilluns vam anar a Nyamamblan, el dimarts a Nyanon i Logbicoy, el dimecres a Boumndjack, el dijous a Yaoundé, el divendres a Bot-Makak (on vam fer la cerimònia de donació de premses a les GIC a la que van assistir el prefecte de la zona i el primer secretari de l'ambaixada d'Espanya), dissabte Bomunyébel i Hegba i diumenge a Badjob. Tants quilometres que, ni el cotxe ni el xofer, van aguantar; la Pick-Up. Va haver de passar un parell de cops pel mecànic i jo vaig haver de rellevar al conductor perquè descansés una mica. El programa no l’havíem fet així, però uns canvis d’última hora van apretar-ho tot. Per sort aquesta setmana no m'he mogut de Yaoundé i he pogut reposar una mica.
Ja s'acaba el viatge, però no la feina. Sense intervenir en la marxa del projecte, sols fent el seguiment, encara en tindria per mesos. La veritat és que estic força sorprès de la dimensió que ha agafat el projecte de plantacions de palmeres i sobretot ASAFRO. Sobre el paper sembla que tenen les coses molt clares i m'ha fet gràcia que el que nosaltres estem debatent, ells ja ho apliquen: plans de desenvolupament comunitari a través de diagnòstics participatius (la població analitza quins són els seus problemes i d'aquí fan la priorització de projectes a portar a terme). Demés estan preparant una sèrie de formacions, no només de tècniques de cultius, sinó també, d'associacionisme que els pot ajudar a desenvolupar la seva comunitat. En aquest sentit de mica en mica es van fent passos perquè, els GIC que funcionen, ho facin de manera autònoma i sense dependre de finançament exterior i, així que puguin, esdevenir ells mateixos agents de desenvolupament.
Ara ja només em queda acomiadar-me de tothom amb qui he estat aquests dos mesos i dir: "nous sommes ensamble" i fins la propera.
Fins aviat
Ricard
Llegir més...
diumenge, 26 d’agost del 2007
Eséka, 18 d’agost del 2007
Fa dos dies que van marxar els 5 amics amb qui vaig passar 3 setmanes, i la veritat és que després de tants dies junts ara es nota un buit; tot i que pels dies que em queden i tot el que queda per fer quasi que se’m farà curt i tot.
Reprenc, doncs, el viatge on em vaig quedar. En acabar les visites dels pobles del riu Wouri vam passar un dia a Douala també amb en Richard. Aquí vam poder veure el taller de costura que està construint. Les ultimes noticies es que ja ha acabat d'aixecar les parets i només li falta el sostre, que ja haguera acabat si no fos perquè han hagut de parar les obres uns dies per les fortes pluges que ja han començat. Per sort nostre, nosaltres les hem anat esquivant i no ens han molestat gaire. Després de Douala vam anar cap a Eséka, on vam passar un parell de dies a l'escola de sords IMSHA, on vam poder reposar una mica. En Salomon, director de l'escola, ens va ensenyar totes les instal·lacions i el nou edifici que estan construint també amb l'ajuda d'Agermanament. Aquest edifici es fa per fer-hi tallers de formació professional on s'ensenyarà costura, informàtica i agricultura, i també per poder ampliar els dormitoris ja que la majoria de nens que venen es queden com a internat i cada vegada són més. A part d'en Salomon també hi havia la seva germana Herminie i la seva mare Mama Justine, demés de més gent que acullen; ja que amb el gran cor que té aquesta família no poden deixar ningú al carrer i hi ha nens que sol·liciten quedar-se i ja es plantegen de fer un orfenat. A Eséka mateix també vam visitar el lloc on estic ara: Infolinge, i en Jean Hibog ens va ensenyar la sala d'ordinadors on ara en funcionen 9.
Per seguir acabant de veure plantacions de palmeres vam passar uns dies a Bot-Makak, on vam dormir a la parròquia que té nou rector i vam poder saludar al nou alcalde. Aquí els meus amics van poder veure ja plantacions de fa 5-6 anys que ja donaven fruit i vam poder veure com el premsaven i produïen oli. La veritat és que arribar a aquesta fase et dóna coratge i forces, veure que el que fas té el seu fruit, i així poder seguir treballant.
Després vam passar un parell de dies al poble d’en Fidel, camerunès que ha passat uns 12 anys a Catalunya i que ara treballa a l'ambaixada d'Espanya. El poble es diu Bengmis i vam conèixer una altra ONG espanyola que hi treballa però amb un altre sistema: ells treballen directament i són uns 30 espanyols.
I, finalment, vam anar a la Lobe, al costat de Kribi, on vam estar amb l'Inongo, camerunès que viu a Barcelona. Tot i que no feia massa sol vam poder gaudir d'un parell de dies a una casa a 5 metres de l'oceà i a 2 minuts de les cascades de la Lobe, vaja FANTÀSTIC.
I ara, com deia, jo continuo la visita dels pobles on hi ha projectes i que encara no hi he passat.
Fins aviat,
Ricard
Llegir més...
dimarts, 31 de juliol del 2007
Crònica d’en Ricard des del Camerun
El passat 25 a la nit van arribar en Noël, l'Anja, la Cristina, la Mireia i la Raquel, 5 amics que han vingut de Barcelona per primera vegada al Camerun per conèixer el país i els projectes que Agermanament hi fa. Amb poc temps per descansar l’endemà al mati vam sortir amb en Richard cap a Bodiman, el seu poble a on aquest any s'ha començat el projecte de palmeres. Ara es època de pluges i el riu baixa molt ple i te molt corrent i per remuntar-lo amb piragua a motor vam tardar casi 5 hores. En aquesta època al poble només s'hi pot arribar amb piragua. Aquí hi vam passar dos nits i vam veure els terrenys on han començat a plantar les palmeres, son uns terrenys que estan a deu minuts de casa preo que com que ara esta inundat vam haver de fer una volta de 30 minuts amb piragua. De fet durant aquests dos dies el nivell del riu va pujar 40 cm. Preveuen que en dos setmanes els entrarà l'aigua a casa. Els seus plans de futur son de construir en un futur, quan el projecte funcioni, les cases en terreny no inundable, ja que on estan cada any es igual. Per sort tota aquesta pluja va caure principalment quan no estàvem a la piragua i no ens vam mullar gaire, tot i així sempre n'hi havia un que havia d'anar traient galledes d'aigua de la piragua ja que tenia alguna que altre entrada.
Després de Bodiman vam anar a Wouri Bwele, un poble al mateix riu, una mica mes avall i que esta a una illa, o sigui que durant tot l'any només s'hi arriba amb piragua. Aquí també han comentat el projecte i també ens van ensenyar les plantacions. L’en demà vam tornar a Douala i avui hi hem passat un dia de descans. Demà sortirem cap e Eseka.
Ricard Cunill
31 de juliol de 2007
Llegir més...
dimecres, 18 de juliol del 2007
Una noticia de Le Messager
Louis Michel, les Ape et la société civile
Le commissaire européen au développement et à l’aide humanitaire, Louis Michel, demande à la société civile de faire preuve d’objectivité. La manifestation des acteurs non étatiques, lundi 16 juillet 2007, à l’entrée de l’Hôtel Hilton, où se tient la rencontre entre les ministres d’Afrique centrale en charge des questions de développement et les représentants de l’Union européenne, n’est pas passée inaperçue. Louis Michel n’a pas manqué d’en parler dans son propos liminaire à l’ouverture de la réunion du Comité ministériel commercial conjoint élargi aux ordonnateurs nationaux du Fed et aux commissaires européens. Le commissaire européen au développement et à l’aide humanitaire affirme qu’il faut “ cesser de croire que la mondialisation est une construction monstrueuse ”. Pour lui, elle instaure un monde “ plus libre, plus ouvert… ” Mais “ l’ouverture peut charrier des peurs, des incertitudes. C’est normal ”, reconnaît Louis Michel. Le commissaire européen au développement prescrit de “ ne pas écouter les sceptiques ” et de ne pas nourrir des peurs. Il ne s’empêche pas cependant de “ féliciter la société civile pour sa vigilance ”. Il nuance son propos : “ …mais, elle doit faire preuve d’objectivité. Il est bon maintenant d’objectiver les Ape [Accords de partenariat économique, ndlr] ”. Louis Michel ne banalise pas la manifestation de rue. En négociateur, il affirme : “ je vais leur dire [évocation est faite aux acteurs non étatiques, ndlr] : vous n’êtes pas seul ! ”. Pour lui, l’ouverture des marchés n’est pas synonyme de libéralisation brutale. “ Les Ape, ce n’est pas une lubie européenne ”. Les acteurs non étatiques, quant à eux, par l’intermédiaire de Bernard Njonga et Yvette Ngwevilo Rekangalt, pensent que : “ l’Afrique centrale, en tant qu’union économique et douanière en gestation, ne saurait en l’état signer un accord de libre échange avec une région aussi solidement constituée que l’Union européenne ”. Dans leur communication, ces acteurs non étatiques s’inquiètent de la marginalisation des populations quant aux retombées des Ape. Car “ les retombées, positives ou non, devront être supportées par les populations d’Afrique centrale, déjà affaiblies par la pauvreté ”, relèvent les acteurs non étatiques. Et “ le cloisonnement actuel de nos économies nationales se situe aux antipodes de l’objectif intermédiaire d’intégration régionale dont les résultats attendus se heurtent encore aux contraintes administratives, techniques et physiques. ” Louis Michel propose de “ tordre le cou aux malentendus ”.Mise à niveau des économiesLe commissaire européen au développement prévient : les Ape “ ne sont pas des distributeurs automatiques d’argent ”. Leur mise en œuvre repose sur deux leviers : la programmation du 10ème Fonds européen de développement (Fed) et l’engagement des États et des partenaires. Il incombe aux États d’instaurer un climat favorable à l’aide directe au commerce. “ C’est vous qui allez déterminer la nature des interventions…des programmes que vous souhaitez voir exécuter ”, prescrit Louis Michel aux gouvernements d’Afrique centrale. Il révèle que 1% de plus dans les échanges commerciaux représente plus que l’aide publique au développement (Apd). Selon Peter Mandelson, le commissaire européen au commerce, le poids des échanges commerciaux entre l’Afrique et le reste du monde est de 10% dont 3% pour l’Afrique centrale. Il prescrit de mettre le commerce au service du développement. Pour Polycarpe Abah Abah, ministre camerounais de l’Economie et des finances, et par ailleurs président du Conseil des ministres de la Cemac, il faudrait, avant la finalisation et la signature des Ape en décembre 2007, faire une mise à niveau des économies des pays d’Afrique centrale. De même qu’il faut faire le point sur l’accès des produits africains dans les marchés européens. La réunion qui s’est tenue hier à Yaoundé a pour but de faire avancer les négociations entre l’Union européenne et l’Afrique centrale sur les Accords de partenariat économique.
Par Christian LANG
Llegir més...
dijous, 12 de juliol del 2007
Crònica del viatge d’en Ricard al Camerun_2
Llegir més...
Crònica del viatge d’en Ricard al Camerun
Llegir més...
dijous, 21 de juny del 2007
Les noves tecnologies al Camerun
Entre les conclusions del seminari hi figuren la necessitat d’implantar infrastructures per permetre l’accés generalitzat a Internet, la iniciació massiva dels camerunesos a la utilització d’aquests nous mitjans de comunicació i la necessitat d’adaptació de les empreses a les formes modernes de gestió.
Ens alegra constatar que el nostre modest projecte d’Eseka, l’Escola informàtica INFOLINGE, ja va ser orientat des del principi en aquesta direcció.
Llegir més...
dimecres, 20 de juny del 2007
Sentit homenatge a tres dels germans Albó.
a Gallifa.
L’Aplec que anualment es fa al santuari de l’Ecologia de Gallifa, va retre un sentit homenatge a tres dels germans Albó: la Montse, l’Oriol i la Roser.
Per a tots nosaltres el testimoni i la feina de la Montserrat Albó en aquells primers anys ,ben difícils, d’Agermanament, és una cita obligada. A Gallifa la seva companya de tants anys, la Montse Aguilar, en va fer una sentida i acurada descripció als molts oients que s’havien aplegat a l’esplanada de l’amfiteatre. L’Ignasi Pujades va completar l’evocació de la Montse amb el record d’una llarga conversa-comiat entre ells dos a Mexic. De l’Oriol ens en va parlar en Jaume Borràs, amic i companys aquí i al Cemerun. Les seves paraules, ajustades i ponderades varen deixar constància del mestratge i del treball de l’Oriol. De la Roser ens en va parlar la seva cosina , la Imma Albó. Ens va fer conèixer aquella Roser compromesa amb els treballadors i la gent més desvalguda. Algú del Xino-Xano es va sumar a l’homenatge. En Rodri,. que ho presentava, va deixar anar alguna que altres anécdota emotiva. Mn.Dalmau, rector de Gallifa, va explicar que a la capella románica del castell-santuari, s’hi instal.laran uns alabastres, a manera de vitralls, amb els noms de la Montserrat,l’Oriol i la Roser Albó. Va dir que, com es feia abans, els noms dels “sants” han de figurar a l’església. I així com abans s’escenificaven noms i miracles dels sants en pintures i vitralls, Gallifa vol que a la seva església hi figurin els noms de la Montse, l’Oriol i la Roser. Aixì és farà, doncs a Gallifa,va concloure.
Llegir més...
Segona trobada d'entitats
En la primera part de la trobada es va fer una feina interactiva on cada entitat va deixar indicat en un mapa de Catalunya la localització de la seva seu a Catalunya. De la mateixa manera, es van indicar els diferents projectes realitzats per cadascuna d'elles en un mapa de Camerun, identificant els projectes segons la seva tipologia (educatius, sanitaris, agrícoles...) i la zona on es desenvolupen.
Seguidament, i després d'una breu introducció del per què de la trobada, es va procedir a realitzar dues ponències per explicar, d'una banda, en què consisteix el treball en Xarxa, i de l'altra, proporcionar un exemple pràctic de treball en Xarxa. En aquesta segona ponència, l'exemple escollit va ser el de Minyons Escoltes i Guies St. Jordi de Catalunya.
Finalment, havent fet una pausa per fer un pica pica i recuperar forces, es va procedir a realitzar un debat entre les entitats assistents, del qual en van sorgir vàries idees per començar a treballar de forma conjunta. Es van proposar tasques que es podien compartir entre diferents entitats segons els seus objectius (enviament de contenidors al Sud, creació d'una base logística a Douala, actuar conjuntament per aconseguir bitllets i enviaments més econòmics...) i també es va acordar d'intentar fer alguna activitat conjunta en xarxa, com a mínim una a l'any. La primera que es va proposar va ser la de fer una festa camerunesa per celebrar el Dia Nacional del Camerun (20 de Maig).
Per tal d'organitzar-nos en xarxa, es va acordar crear un 'blog' de forma que totes les entitats hi puguin accedir internàuticament i anar deixant missatges i propostes d'acció conjuntes. El 'blog' de moment serà gestionat per Agermanament.L'adreça és la següent: http://xarxacamerun.blogspot.com"
Llegir més...
Agermanament Bonanova_BotMakak
Poc desprès es va iniciar la Missa i arribant al sermó li va tocar el torn a en Jaume. El passat diumenge 15 de juny era un dia especial, l’agermanament entre les parròquies de la Bonanova i Bôt-Makak segueix mantenint uns forts lligams i la col·laboració entre ambdues ha de continuar. Per això és molt important mantenir informat a tothom, tant aquí com allà, de les accions que se’n van desenvolupant. Per aquest motiu, dos o més vegades a l’any, en Jaume, convidat pel mossèn Carles Saurò, prent part a la Missa e informa als presents sobre el que ha passat des de l’última trobada.
En aquesta ocasió i amb el suport visual d’un power point creat per en Josep Maria Rué, va fer un resum de tots els projectes que gràcies a l’ajuda de la parròquia de la Bonanova s’han realitzat a la de Bôt-Makak. Van ser uns 20 minuts d’explicacions i amb la gent molt atenta. Al acabar un aplaudiment unànime en va donar la resposta a la pregunta que ens van fer mentre preparàvem els aparells: la gent tenia clar el que s’havia fet amb els seus diners i n’estaven satisfets.
Llegir més...
dilluns, 18 de juny del 2007
A partir d´una denuncia...un acord
10-05-2007
Tras meses de reivindicaciones de agricultores locales y ONG internacionales, Starbucks ha aceptado que Etiopía registre las denominaciones de origen de sus mejores cafés. El acuerdo supone mejoras para 15 millones de campesinos.
Fuente: Canal Solidario-OneWorld 2007
El Gobierno de Etiopía y la multinacional Starbucks han llegado a un principio de acuerdo de licencia que reconoce las denominaciones de origen de los mejores cafés del país africano. Para Intermón Oxfam, si el acuerdo se lleva a cabo se trataría de una decisión “sin precedentes” que beneficiaría a muchos países exportadores de café y que colocaría a Starbucks como “líder del sector, dando ejemplo a otras compañías en el apoyo a los campesinos”.
De hecho, sólo en Etiopía, si Staburks y otras empresas cafeteras firmaran acuerdos como éste, se generarían unos ingresos añadidos de 88 millones de dólares al año.
“Si consigue estos derechos, Etiopía puede ayudar a sus campesinos a negociar mejores precios y aumentaría los ingresos de la industria cafetalera del país. Esto ayudaría a millones de campesinos y sus familias a salir de la pobreza, ayudándoles a enviar a sus hijos al colegio y permitirles el acceso a la salud”, explican desde la ONG.
La polémica de las patentes
Para los amantes del café, hablar de Sidamo, Yirgacheffe y Harar es hablar de los mejores café etíopes que existen. En el mercado, un paquete de apenas 500 gramos se paga hasta a 26 dólares pero, de todo ese dinero, los campesinos sólo reciben entre 60 céntimos y 1,10 dólares por cosecha.
Controlar el comercio de su café supondría para Etiopía mejorar las condiciones de vida de 15 millones de pequeños agricultores. Por eso, hace más de un año el Gobierno etíope solicitó en Estados Unidos registrar los nombres de Sidamo, Yirgacheffe y Harar. La iniciativa, sin embargo, se truncó ante la reacción de empresas como Starbucks, que protestó ante la Oficina de Patentes y Marcas Registradas estadounidense y, finalmente, este organismo decidió rechazar la petición etíope.
En esos momentos, Starbucks, que tiene más de 12.000 cafeterías en el mundo y 40 millones de clientes, negó haberse opuesto al registro de las marcas y defendió otras alternativas, como la denominación de origen, para beneficiar a los agricultores. “Con la denominación de origen se asegura que esos beneficios reviertan directamente en los agricultores, algo que no siempre se consigue con la marca registrada”, aseguraba la compañía.
Siembra y recoge
El principio de acuerdo entre Etiopía y Starbucks llega después de meses de presión por parte del Gobierno etíope y los pequeños agricultores del país, y tiene como precedente los pasos que otras cafetaleras como Green Mountain Coffe Roasters, una de las tostadoras y distribuidoras de café estadounidenses más importantes, han dado para colaborar con el Gobierno etíope en el registro de sus cafés.
En este contexto, organizaciones como Intermón Oxfam han presionado también a Starbucks en los últimos meses. En varios países, esta ONG puso en marcha una campaña de sensibilización que recogió más de 93.000 firmas -10.000 de ellas en España.
La crisis del café en Etiopía
En la actualidad, Etiopía es uno de los países más pobres del mundo. En esta región del Cuerno de África tres de cada cuatro personas viven con menos de un dólar al día y la mayoría intenta ganarse la vida cultivando café en pequeños terrenos.
El café significa entre el 40% y el 60% del total de las exportaciones etíopes. Por eso, cuando entre los años 2000 y 2003 los precios del café cayeron en todo el mundo en picado, Etiopía perdió casi el 59% de sus ingresos y se vio sumida, aún más, en una crisis humanitaria y alimentaria muy grave.
Ahora, con el acuerdo de Etiopía y Starbucks, el Gobierno africano tendrá la posibilidad de negociar mejores precios para el café y mejorar las condiciones de vida de sus 15 millones de agricultores, concluye Intermón Oxfam.
Llegir més...
dilluns, 11 de juny del 2007
Fundacion Veolia Un métier... un avenir
Dans la petite école de sourds-muets d'Éséka, au Cameroun, l'association Agermanament sans frontières apprend aux enfants sourds-muets à cultiver leur potager. Une formation professionnelle pour se construire un avenir...
Solidarité Cameroun
Marginalisés par leur communauté, rejetés par leur famille, les enfants qui naissent avec un handicap en Afrique sont souvent voués à l'exclusion. Les jeunes sourds-muets n'échappent pas à cette règle et, au Cameroun, ils sont considérés comme un fardeau supplémentaire pour la famille. Pour ces raisons, des associations leur préparent un avenir : elles savent qu'il est indissociCable d'un bon niveau d'éducation et de formation.
Agermanament sans frontières, association catalane et membre consultant au Conseil économique et social des Nations unies, est l'une d'entre elles. Développant depuis les années 1960 de nombreux programmes au Cameroun, elle forme ainsi des populations fragiles et exclues à la gestion de projets économiques pertinents.
Un métier... un avenir
À Éséka (ville située à 120 km de Yaoundé), Agermanament sans frontières soutient depuis six ans les huit bénévoles de l'Institut missionnaire et social des jeunes handicapés (Imsha), qui gèrent une école pour enfants sourds-muets. Les trente et un élèves (garçons et filles), issus de familles rurales pauvres, sont totalement pris en charge et bénéficient, tout au long de leur scolarité, d'une éducation spécifique à leur handicap, dans un foyer accueillant.
Aujourd'hui, l'ONG catalane et l'Imsha souhaitent dispenser aux élèves une formation professionnelle, afin que ces derniers puissent apprendre un métier et trouver, le moment venu, leur place au sein de la communauté. Dans cette région agricole, elles ont retenu l'apprentissage le plus évident : celui de la culture de jardins potagers. Les jeunes sourds de l'Imsha apprendront donc à cultiver tomates, manioc, haricots, poivrons et blé en utilisant le savoir-faire ancestral local. Les récoltes assureront les trente-neuf repas servis quotidiennement aux pensionnaires et à l'encadrement.
Pour que ces enfants se construisent et deviennent des adultes dignes, la Fondation Veolia Environnement s'associe à ce projet. Son aide se portera sur la fabrication d'un puits, d'un moulin et l'achat d'outils agricoles, d'engrais et d'une pompe
http://www.fondation.veolia.com/fr/bibliotheque/projets/6SD0826,agermanament-sans-frontieres.aspx
Llegir més...
dimarts, 5 de juny del 2007
Escrit per a la Pepa
Quan s’arriba a l’edat en que els amics ens van deixant, com la perla que salta del collaret que ha reunit durant anys tota la colla, venen al cap els moments compartits...
Avui vull recordar la Pepa, una altre amiga que ha donat el pas vers el Més Enllà.
Era l’any 1968. Jo arribava de nou a Ngovayang després d’haver-ne estat absent dos mesos per fer unes vacances ben merescudes e intensament viscudes.
La Ramona, la Eulàlia i l’Albert Crivillé, membres de l’equip del dos primers anys a Ngovayang, també havien marxat. La Rosa Maria Piqué havia quedat com a responsable i la Pepa, infermera i molt bona professional, hi havia arribat feia unes setmanes. La vaig conèixer al arribar de nou a l’hospital. S’inaugurava amb ella l’etapa dels canvis... Canvis en la decoració de la casa on vivíem, canvis en l’estil de passar consulta, canvis en la manera de relacionar-nos amb els infermers, amb els pacients, canvis inesperats en relació als acords que havien pres conjuntament, canvis d’humor...
La casa s’havia omplert de rialles i de cançons. La Pepa em va animar a tornar a rascar les cordes de la meva guitarra. Ella la tocava molt sovint i em va ensenyar noves tonades...
Era una apassionada, es va llençar de cap a aprendre la llengua ngumba. Jo m’esforçava en aprendre l’ewondo i ella va trobar just fer-ho amb la llengua de l’altre grup ètnic dels voltants de l’hospital. Passava estones llargues a Bikala, poble ngumba, per conèixer millor la gent i iniciar-se en la complicada llengua local. Era una treballadora infatigable quan sentia que tenia ganes de fer aquella feina... Ballava millor que totes nosaltres amb els seus peus nus i era sempre l’animadora i la reina de la festa...
Nedava com un peix i les aigües de la Mugue coneixien bé els seu cos. Ella en una ocasió em va treure del riu quan jo ja em sentia ofegada al perdre peu i la corrent se’m enduia...
El seu tarannà era molt diferent dels altres de l’equip, ens va enriquir, malgrat que a vegades ens costava de “digerir” el que la seva manera de fer ens plantejava com a repte... Tots plegats varem créixer en l’acceptació de la diferència i de les seves decisions inesperades...
Era una persona que vivia intensament el moment present, sense calcular mai les conseqüències futures – per a ella i per els altres- del que estava fent en aquell moment .
Els seus enamoraments eren intensos, es donava tota ella i necessitava l’escalfor de l’estimat...
Des dels anys 70 varem fer camí per espais ben diferents. La sabia acompanyada de prop o de lluny per l’Oriol i els seus fills. Del Camerun a la caseta del barri de la Perona, tornada al Camerun per uns anys i retorn a la vora del mar, a Badalona, o a Canet, o al voltant de la Mola...
Per nosaltres, en Tomeu i jo, també rodamóns, l’ultima llarga estona compartida amb ella, va ser a la Perona, quan esperava el tercer fill, la Maria, i nosaltres esperàvem el primer, la Sara. Continuava compromesa, enamorada, riallera i havia ampliat el seu repertori de cançons amb les seves veïnes i veïns gitanos...
Quan molts anys després – al tornar nosaltres a Catalunya- ens vàrem veure de nou en una trobada de l’Agermanament a Canet, ja no tenia clar el seu esperit. Per a on devia passejar-se? ... Em vaig quedar trista al constatar aquella absència, que ha durat fins ala seva mort.
Vull agrair-te Pepa, tot el que em vares fer viure al teu costat, i dir-te que estic contenta d’haver-te conegut i treballat amb tu.
Tònia, juny 2007
Llegir més...
dimarts, 22 de maig del 2007
Homenatge als germans Montserrat,Roser i Oriol Albó
DISSABTE 16 DE JUNY
A les 9 del vespre : Anunci de l’Aplec de l’endemà amb :
Repic de campanes i Música de “l’Odissea de l’Espai”
DIUMENGE, 17 DE JUNY
· A les 10 del matí : Crida a l’APLEC amb campanades solemnes
· A les 11 del matí : Concentració sota la carpa de l’esplanada.
En Rafel Simó, oceanògraf, expert en medi ambient, farà l’ober-
tura de la jornada, amb el tradicional :
“ELOGI DE LA NATURALESA”.
· A continuació el bisbe Mns. Joan Godayol i Mn. Dalmau presidiran la la “Missa sobre el Món” des de la talaia del Santuari. Es cantaran els ls Goigs de l’Ecologia.
Tot seguit la Coral “LO LLIRI”, de l’ Ametlla del Vallès, interpretarà n un recital de cançons populars, dirigits pel mestre Pere Díez.
· Enguany es farà un acte d’homenatge als germans Montserrat,
Roser i Oriol Albó, personatges amb fort relleu dins la
societat catalana. Se’ls dedicarà els nous vitralls d’alabastre de
l’ermita.
I... ho celebrarem amb coca d’en Pere Turón i mistela per a tothom.
· Ballada de sardanes per alegrar la diada de germanor.
Els que vulguin quedar-se a dinar :
Arròs, amanida, postres i cremat : 10 euros
Informació i reserva tiquets dinar : Tl. 93.436.04.08 i 649.94.83.50
La Terra és un ésser viu i té un sistema immunològic per autodefensar-se com tots els éssers vius; se’n diu Gaia. El dia que s’adoni que els més degradats elements que la mortifiquen són el grup zoològic humà, les defenses interiors del seu sistema immunològic ens poden perseguir com els seus enemics.
El remei és que estimem la Terra i tot el seu sistema complex biològic de plantes, animals de terra, mar i aire, que són la seva riquesa i tresor. I el més gran tresor es guarda en les persones humanes – és a dir, divines – que estem destinades a l‘ Orient Etern o a l‘última dimensió de viure on Déu habita.
I una manera que hem inventat els responsables del Patronat del Santuari Ecològic és posar en circulació pública un NOU ESPECTACLE DE SO I LLUM sobre l’ecologia. El primer que hi haurà a Catalunya, obert al públic des del divendres 29 de juny i durant tot l‘ estiu al Castell de Gallifa quan es faci fosc.
En aquest espectacle hi haurà en joc tots els elements de la naturalesa, que es manifesten especialment de nit. Nit que no vol dir negre, sinó transparent com una pedra preciosa, que ens obre als horitzons de l‘immens espai. Hi podrem sentir i veure, a traves de les llums de colors, els éssers petits voladors que es passegen de nit amb tranquil·litat a través dels arbres i plantes boscanes, lluny de la llum encegadora del Sol que no ens permet veure la gran dimensió que ens envolta i dins la qual vivim. La Nit Transparent.
Serà una manera de gaudir dels elements més amagats de la naturalesa. Ens farà estimar la nostra Terra i la podrem reviure com una nova primavera que esclata amb tota mena de flors, plantes i animalons de nit, descoberts per les llums de colors de la foscor que cobreix el Santuari Ecològic.
Us n’emportareu un missatge nou que impregnarà tot el vostre esperit. Perquè, en el fons el que compta per a tots - a vegades sense saber-ho – es l‘ Esperit.
No us perdeu aquest Espectacle nou de So i Llum, a la nit del Santuari Ecològic de Gallifa.
Mn. Josep Dalmau
Llegir més...