Escric el darrer article des del Camerun, ja que la setmana que ve ja estaré a Barcelona i us podré explicar de viva veu i amb més detalls com ha anat tot.
Estàvem a Biyohua, on m'hi vaig quedar fins diumenge, per reposar una mica ja que la setmana següent es preveia intensa. I així va ser: El dilluns vam anar a Nyamamblan, el dimarts a Nyanon i Logbicoy, el dimecres a Boumndjack, el dijous a Yaoundé, el divendres a Bot-Makak (on vam fer la cerimònia de donació de premses a les GIC a la que van assistir el prefecte de la zona i el primer secretari de l'ambaixada d'Espanya), dissabte Bomunyébel i Hegba i diumenge a Badjob. Tants quilometres que, ni el cotxe ni el xofer, van aguantar; la Pick-Up. Va haver de passar un parell de cops pel mecànic i jo vaig haver de rellevar al conductor perquè descansés una mica. El programa no l’havíem fet així, però uns canvis d’última hora van apretar-ho tot. Per sort aquesta setmana no m'he mogut de Yaoundé i he pogut reposar una mica.
Ja s'acaba el viatge, però no la feina. Sense intervenir en la marxa del projecte, sols fent el seguiment, encara en tindria per mesos. La veritat és que estic força sorprès de la dimensió que ha agafat el projecte de plantacions de palmeres i sobretot ASAFRO. Sobre el paper sembla que tenen les coses molt clares i m'ha fet gràcia que el que nosaltres estem debatent, ells ja ho apliquen: plans de desenvolupament comunitari a través de diagnòstics participatius (la població analitza quins són els seus problemes i d'aquí fan la priorització de projectes a portar a terme). Demés estan preparant una sèrie de formacions, no només de tècniques de cultius, sinó també, d'associacionisme que els pot ajudar a desenvolupar la seva comunitat. En aquest sentit de mica en mica es van fent passos perquè, els GIC que funcionen, ho facin de manera autònoma i sense dependre de finançament exterior i, així que puguin, esdevenir ells mateixos agents de desenvolupament.
Ara ja només em queda acomiadar-me de tothom amb qui he estat aquests dos mesos i dir: "nous sommes ensamble" i fins la propera.
Fins aviat
Ricard
Estàvem a Biyohua, on m'hi vaig quedar fins diumenge, per reposar una mica ja que la setmana següent es preveia intensa. I així va ser: El dilluns vam anar a Nyamamblan, el dimarts a Nyanon i Logbicoy, el dimecres a Boumndjack, el dijous a Yaoundé, el divendres a Bot-Makak (on vam fer la cerimònia de donació de premses a les GIC a la que van assistir el prefecte de la zona i el primer secretari de l'ambaixada d'Espanya), dissabte Bomunyébel i Hegba i diumenge a Badjob. Tants quilometres que, ni el cotxe ni el xofer, van aguantar; la Pick-Up. Va haver de passar un parell de cops pel mecànic i jo vaig haver de rellevar al conductor perquè descansés una mica. El programa no l’havíem fet així, però uns canvis d’última hora van apretar-ho tot. Per sort aquesta setmana no m'he mogut de Yaoundé i he pogut reposar una mica.
Ja s'acaba el viatge, però no la feina. Sense intervenir en la marxa del projecte, sols fent el seguiment, encara en tindria per mesos. La veritat és que estic força sorprès de la dimensió que ha agafat el projecte de plantacions de palmeres i sobretot ASAFRO. Sobre el paper sembla que tenen les coses molt clares i m'ha fet gràcia que el que nosaltres estem debatent, ells ja ho apliquen: plans de desenvolupament comunitari a través de diagnòstics participatius (la població analitza quins són els seus problemes i d'aquí fan la priorització de projectes a portar a terme). Demés estan preparant una sèrie de formacions, no només de tècniques de cultius, sinó també, d'associacionisme que els pot ajudar a desenvolupar la seva comunitat. En aquest sentit de mica en mica es van fent passos perquè, els GIC que funcionen, ho facin de manera autònoma i sense dependre de finançament exterior i, així que puguin, esdevenir ells mateixos agents de desenvolupament.
Ara ja només em queda acomiadar-me de tothom amb qui he estat aquests dos mesos i dir: "nous sommes ensamble" i fins la propera.
Fins aviat
Ricard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada