dijous, 24 de desembre del 2009

Nadal


Des d’AGERMANAMENT us desitgem unes molt bones festes i un feliç 2010
Llegir més...

dissabte, 5 de desembre del 2009

Canvis al web

Coincidint amb el 50è aniversari d’AGERMANAMENT (1960-2010), des de l’entitat hem volgut fer un pas endavant en la comunicació externa i afegir un toc de dinamisme a la pàgina web. A tal efecte, des de fa unes setmanes estem renovant continguts; redissenyant formats; i afegint elements per potenciar la interactivitat i participació dels internautes. En breu us la presentem!

Mentrestant, podeu consultar el dia a dia d’AGERMANAMENT al Blog d’activitats de l’entitat. Hi podreu trobar informació sobre les accions organitzades per l’entitat, així com aquelles en les que aquesta participa.

Gràcies per seguir-nos!
Llegir més...

dilluns, 23 de novembre del 2009

Setmana Europea per la Prevenció de Residus



La quantitat de residus municipals no deixa d’augmentar. La mitjana europea arriba als 600 kg per habitant i per any, segons dades recollides per l’Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge i la Gestió Sostenible de Recursos (ACR+). Aquests residus constitueixen una proba evident d’uns modes de producció i de consum no sostenibles.
Cada ciutadà europeu consumeix una mitjana anual d’aproximadament 50 tones de recursos. El consum de productes –producció, transport i distribució inclosos- representa prop del 50% de les emissions que contribueixen al canvi climàtic.

Des d’Agermanament considerem que prevenir la generació de residus és escollir una via de desenvolupament més sostenible que vetlli per:
1.evitar la producció de residus des de l’origen
2.reduir les quantitats de residus
3.reutilitzar els productes

Per aquests motius, i després de l’aparició de la nova Directiva de residus 2008/98/CE, que considera la prevenció com a element prioritari en la jerarquia de la gestió de residus per tal de disminuir-ne la generació, neix la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que tindrà lloc del 21 al 29 de novembre de 2009.


L’objectiu d’aquesta setmana és difondre el concepte de la prevenció dels residus i mostrar el seu impacte en el medi ambient i en la lluita davant del canvi climàtic.
D’una banda, es pretén fomentar el compromís a escala local en un gran nombre de ciutats i regions europees per tal de
a. reduir de manera efectiva i significativa les quantitats de residus a escala local
b. promoure el rol clau de les autoritats locals en allò referent a la prevenció de residus
c. mesurar l’impacte de les polítiques locals de prevenció
d. comprendre millor els factors clau i els modes d’aprofitar la prevenció
e. desenvolupar indicadors numèrics de prevenció
f. desenvolupar eines metodològiques per a posar en pràctica la prevenció a escala local
g. posar en comú informació i experiències per gestionar els nostres recursos de manera responsable i eficaç
De l’altra, es vol contribuir a la política europea de prevenció:
h. contribuir a reduir la generació de residus municipals a Europa
i. contribuir a una millor concepció i integració de les polítiques locals, regionals, nacionals i europees en matèria de prevenció
j. traslladar a les polítiques i als fets el primer estadi de la jerarquia de la gestió de residus.

Aquesta setmana, que constarà d’accions descentralitzades a nivell eurpoeu, compta amb el recolzament del programa LIFE+ de la Comissió Europea i té com a principals socis a ADEME (Agència del Medi Ambient i del Control de l’Energia, França), ACR+ (Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge i la Gestió Sostenible de Recursos), ARC (Agència de Residus de Catalunya), IBGE (Institut de Gestió Ambiental de la Regió de Brusel•les capital, Bèlgica) i LIPOR (Servei Intermunicipal de Gestin dels Residus de la Gran Oporto, Portugal).

Per a veure el calendari d’accions descentralitzades que es duran a terme a Catalunya, consulteu aquesta pàgina web.

Per a més informació, visiteu el web de l’Agència de Residus de Catalunya.

FONT: http://www.acrplus.org/upload/documents/document364.pdf


Llegir més...

dijous, 12 de novembre del 2009

Campanya Re_acciona,

Des de fa unes setmanes, les principals ciutats espanyoles s'han vist inundades per cartells informatius amb dues úniques lletres i un signe de puntuació: RE_. Els vianants i curiosos no entenien què podia significar aquell missatge. Fa poc se’ns ha desvetllat el misteri: Acciona ha presentat la Campanya Re_acciona, desenvolupada per l'agència de publicitat McCann, amb la qual vol sensibilitzar a la societat civil sobre el canvi climàtic.









“Re és el prefix de tots aquells verbs que monopolitzen la idea del canvi, de futur, que hem de fer entre tots", va declarar Pío Cabanillas, Director General de Comunicació i Imatge d'Acciona.
Llegir més...

dimarts, 10 de novembre del 2009

El tripartit pulveritza el seu compromís amb el 0’7


Retallada dràstica de la cooperació. Els nous pressupostos
redueixen la partida dedicada a cooperació internacional en més
d’un 20% el que suposa un incompliment flagrant de la llei de
cooperació, del Pacte del Tinell i de tots els compromisos dels últims
anys, del govern, amb els més pobres.
Barcelona, 6 de novembre de 2009- El proper dimarts 10 de
novembre els responsables de les principals ONGD catalanes es
reuniran amb caràcter d’urgència amb el senyor Martí Carnicer i
Vidal, Secretari General d’Economia i Finances per transmetre-li la
frustració del sector i demanar-li que aquesta situació es corregeixi en el
tràmit parlamentari.

Als pressupostos catalans del 2010 la despesa puja, però no per a tothom.
Des dels països rics hem contribuït a endeutar els més pobres, però ara no
ens endeutem per ells. En un context de forta crisi institucional al nostre
país, els partits responsables dels pressupostos han decidit ignorar el
mandat legal d’assolir al 2010 el 0,7% dels ingressos propis incondicionats
de la Generalitat, per a la cooperació al desenvolupament.
El mes de maig, una enquesta del propi govern va mostrar que el
86,4% de la població catalana volia que la Generalitat dediqués part
dels seus recursos a la cooperació amb els països pobres, fins i tot
en moments de crisi. No fa ni 20 dies que la Federació Catalana
d’ONGD per al Desenvolupament, amb motiu del Dia Internacional
de lluita contra la pobresa, va sortir al carrer, conjuntament amb les
federacions d’ONG de Pau i Drets Humans, de la Taula d’Entitats del Tercer
Sector Social de Catalunya i de la Campanya del Mil·lenni de les Nacions
Unides, per evitar una notícia com aquesta. Llavors, van recordar al
govern el seu vell compromís amb els més pobres del món i van demanar
que es prioritzés la lluita contra la pobresa, amb el lema “Contra la crisi
global: Solidaritat global = Pobresa Zero!”
Les ONGD catalanes estan convençudes que atendre la crisi a casa nostra
no és incompatible amb el compliment dels compromisos de Catalunya amb
els més pobres del món. Les ONGD tenen el suport de la societat catalana
que és sensible a l’augment de la pobresa a tot el món, i alerten que els
retalls continuats en els pressupostos amenacen no només la
quantitat, sinó la qualitat de la cooperació catalana, en la millora de
la qual s’han esmerçat molts esforços els últims anys.

Llegir més...

dijous, 5 de novembre del 2009

Africa pide cifras concretas de reducción de emisiones de los países desarrollados

Con el primer día de reuniones en Barcelona ya ha sido suficiente para ver que las negociaciones en torno al futuro post-Kioto no son nada fáciles. La delegación africana, representante de 50 países en el continente más pobre del planeta, se ha plantado y se niega a seguir negociando hasta que todos los países industrializados pongan sobre la mesa números concretos sobre la reducción de emisiones a conseguir. Y no sólo eso, quieren que estos números se correspondan con lo que el IPCC dice que hay que hacer para evitar las peores consecuencias del cambio climático. En concreto, las naciones africanas reclaman que los países desarrollados se comprometan a recortar un mínimo del 40% sus emisiones del año 2020 (los recortes propuestos hasta ahora van del 15 al 20%).

"El continente africano ya está sufriendo las consecuencias del cambio climático, y mientras para las naciones desarrolladas recortar las emisiones es una cuestión política y económica, para nosotros es cuestión de vida o muerte" han asegurado este martes por la mañana los portavoces de la delegación africana en Barcelona. Según han expresado en rueda de prensa, "no podemos discutir nada hasta que veamos los números concretos de reducción, sólo así podremos comparar los esfuerzos que deberá hacer cada país".

La delegación africana apeló a la responsabilidad y deuda histórica de los países ricos, "responsables del cambio climático que ahora estamos sufriendo los países del sur", y se mostró "frustrada como continente" ante la falta de definición del Norte. "En Copenhague queremos un acuerdo en positivo, justo y equitativo", aseguraron los representantes de la delegación africana, "pero no vamos a dar un cheque en blanco a los países desarrollados hasta que tengamos sus objetivos de reducción bien definidos, tanto a nivel global como individualizados país a país ".

En defensa de Kioto
Otra de las reivindicaciones de este segundo día ha sido la realizada por el G-77 y China, el grupo que aglutina a 130 naciones en vías de desarrollo más el gigante asiático. Esta delegación ha denunciado que los países desarrollados quieren "matar al Protocolo de Kioto" en Copenhague reduciéndolo a un único pacto global, lo que ven como una estratagema para obligar a los países pobres a realizar aún más esfuerzos en la lucha contra el cambio climático.

"El Protocolo de Kioto es el instrumento más importante de que disponemos para combatir el calentamiento global", han asegurado este martes, "ya que obliga a las naciones desarrolladas a reducir sus emisiones al tiempo que establece mecanismos de desarrollo limpio para los países pobres ". El Grupo de los 77 más China quieren que las obligaciones de los países ricos sigan bien separadas de las acciones que deben llevar a cabo los países en desarrollo, y mucho más cuando, hasta el momento, "los países ricos no están cumpliendo con ninguna de las obligaciones que marca el Protocolo".

sostenible.cat - Jordi Flamarich

Llegir més...

dimarts, 3 de novembre del 2009

Article sobre Sorious Samura

Divendres, 30 d’octubre de 2009 el diari gratuït ADN va publicar una article sobre Sorious Samura, periodista de Sierra Leona especialment conegut pels seus documentals per a la cadena CNN “Crty Freetown” (2000) i “Exodus from Africa (2001).
Llegir més...

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Barcelona, premi al compromís per al Desenvolupament



La capital catalana obté el segell de Ciutat Compromesa amb els Objectius del Mil•lenni i engega un pla d’acció per a la sensibilització de la ciutadania.

Llegim a Canal Solidario que Barcelona ha estat reconeguda com a “Ciutat Compromesa amb els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni (ODM)”, decisió presa per la Campanya del Mil•lenni de Nacions Unides el passat 16 d’octubre. L’acte va precedir a la manifestació en motiu del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa celebrada a la capital catalana el 18 d’octubre, a la qual Agermanament va participar; i en ell es va fer entrega del segell que identifica a la ciutat amb aquest reconeixement. Ciutats com Milà, Munic i París han rebut aquesta distinció.


La coordinadora de la Campanya del Mil•lenni a l’Estat espanyol, Marina Navarro, va destacar “el bagatge històric de compromís i solidaritat de Barcelona i la seva ciutadania amb els més necessitats”. Barcelona ha estat mereixedora d’aquesta distinció pel liderat de l’Ajuntament en l’àmbit de la sensibilització ciutadana sobre els ODM i la voluntat d’enfortir aquest compromís en el futur. En aquest sentit l’Ajuntament ha signat un conveni de col•laboració amb la Campanya del Mil•lenni, que contempla la implementació d’un pla d’acció per promoure els ODM. Aquest pla contempla diverses actuacions de sensibilització i incidència política amb la finalitat de promoure els ODM a nivell local.

Navarro també va assenyalar que el 2010 serà un any “clau per a l’enfortiment de la veu dels governs locals” i va remarcar el fet que cal que sigui aquesta veu la que exigeixi als governs centrals el compliment dels Objectius en el període 2010-2015.

Web de la Campanya del Mil•lenni
Nota de premsa de l’Ajuntament de Barcelona

Llegir més...

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Catalunya aposta per un desenvolupament sostenible a la República del Camerun

a la revista Cooperació.Cat de l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament apareixem en un article titulat “Catalunya aposta per un desenvolupament sostenible a la República del Camerun”.


http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cooperacio/docs/Revista39.pdf
Llegir més...

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Una ONG lleva a Gambia plantas de artemisa para combatir la malaria

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091012/53802115714/una-ong-lleva-a-gambia-plantas-de-artemisa-para-combatir-la-malaria.html

http://www.africastopmalaria.org
Llegir més...

VISITA DES DEL CAMERUN


Ahir al vespre, va arribar a Barcelona en Bayiha Bayiha, el responsable dels projectes agrònoms d’ASAFRO-CAMEROUN. La seva estada amb nosaltres serà de tres setmanes, en les quals coneixerà de ben a prop Agermanament i treballarà de manera conjunta amb l’Oficina Tècnica de l’entitat, per tal de millorar la coordinació i comunicació entre ASAFRO i Agermanament. A més, durant la seva estada a Catalunya i en representació de la contrapart, participarà als actes de l’entitat que tinguin lloc durant aquests dies, com per exemple la Boletada anual d’Agermanament; i a aquells en què Agermanament prengui part, com per exemple els de la 3ª Setmana del Deute, que des del 15 al 18 d’octubre té lloc a Barcelona. “Considero que és molt positiva l’arribada d’en Bayiha”, comenta l’Arantxa Gonzàlez Barón, “perquè és important que, des del Camerun, se sàpiga quina feina fem i quines necessitats tenim, de cara a millorar la feina conjunta de les dues entitats, així com el coneixement mutu entre ambdues”. “Cal que des d’ASAFRO es tingui una visió real de qui som, què fem i cap a on anem”, afegeix la Tècnica en Projectes d’Agermanament.

En Bayiha va tenir problemes per arribar a Barcelona. Quan el seu vol va aterrar a l’aeroport Charles de Gaulle a París, la policia francesa el va retenir, impedint-li la continuació del viatge fins a la seva destinació. “Quan havia de passar la duana, la policia em va demanar la carta d’invitació de l’organització que em rebia”, comenta en Bayiha, “però jo duia únicament un visat”. La policia francesa va dir-li que aquest no era suficient i que calia mostrar suficients diners per poder viure al país d’acollida. “Com el meu destí era Barcelona, el mínim eren 300 euros” afegeix. “No duia més que 140 euros a sobre. Per aquesta raó em van retenir per repatriar-me”, conclou. Va ser llavors quan es va posar en contacte amb Agermanament, que li va facilitar la documentació que li calia, però les autoritats franceses “no van ni mirar-se-la”, comenta en Bayiha. Al veure que no es resolia el problema, va telefonar al Camerun per a que, des d’allà, es posessin en contacte amb els seus familiars francesos i fossin ells qui parlessin amb la policia i arreglessin la situació. “No va ser fins després d’aquesta conversa que la policia em va deixar marxar i reprendre el meu viatge”, assegura el camerunès.

Amb dos dies de retard, en Bayiha ha arribat a Barcelona, cansat però il•lusionat amb la feina que, durant aquesta segona quinzena d’octubre, durà a terme a Agermanament.
Llegir més...

dijous, 8 d’octubre del 2009

GUINEA: No a la represión

Estimados amigos y amigas,
La sangrienta masacre de Guinea puede llegar a socavar la paz en África Occidental. Firma la petición reclamando sanciones contra la junta militar de Guinea; levantemos nuestra voz en todo el mundo contra la represión:

La semana pasada, más de 150 civiles fueron asesinados cuando fuerzas de seguridad abrieron fuego contra una protesta pacífica por la democracia en Guinea Conakry, en el oeste de África. Las mujeres fueron violadas y atacadas con bayonetas si intentaban huir: un mensaje aterrador dirigido a un pueblo que está reclamando la elección de un gobierno civil democrático por primera vez.

A pesar de la condena de la comunidad internacional a la violencia y el llamamiento a que el régimen permita elecciones, la junta se aferra al poder, mientras envía preocupantes señales de que el ejército está actuando por su cuenta. La tensa situación amenaza convertirse en una espiral violenta entre facciones rivales o desencadenar un contragolpe militar, lo cual podría tener como consecuencia la propagación de la violencia y la desestabilización de toda la región.


Necesitamos actuar ya. La comunidad internacional debe enviar un claro mensaje: a no ser que el régimen presente la dimisión y permita una transición democrática y pacífica, tendrá que enfrentarse a sanciones selectivas. La Unión Africana y la Unión Europea están considerando revocar visados de entrada e imponer sanciones bancarias a la cúpula gobernante, amante de los viajes y las compras. Esta podría ser la mejor oportunidad de tener un impacto inmediato sin dañar al pueblo de Guinea, quienes necesitan nuestra ayuda desesperadamente. Entregaremos la petición a líderes europeos y africanos durante reuniones fijadas en el mes de Octubre: haz clic en el enlace siguiente para firmar la petición y reenvía este email.

http://www.avaaz.org/es/guinea_stop_the_crackdown

El líder militar de Guinea, Capitán Moussa Dadis Camara, alcanzó el poder a través de un golpe militar el pasado año. Entonces aceptó dar un paso al costado y permitir elecciones democráticas el año que viene, pero luego de meses de tensión ha retirado su promesa. El pueblo de Guinea ha sufrido 50 años de dictaduras brutales y corruptas. Decenas de miles de civiles que participaron en las marchas de la semana pasada clamaban por el fin de la dictadura y se manifestaban en contra de su candidatura en las elecciones.

La violencia contra la población fue brutal. Un testimonio recogido por la organización Human Rights Watch narra: "Vi a los Boinas Rojas (una unidad de elite dentro de la junta) atrapar a algunas mujeres que estaban intentando huir, arrancarles las ropas e introducir sus manos en sus partes íntimas. Otros golpeaban a las mujeres, también en sus genitales.... las mujeres gritaban".

Una acción firme es necesaria no sólo para dejar en claro que rechazamos la represión violenta de la gente que, en cualquier parte del mundo, se manifieste por un gobierno transparente y democrático. Del mismo modo, lo que suceda en Guinea afectará a una serie de jóvenes democracias en África, donde candidatos a dictadores están siguiendo de cerca la reacción de la comunidad internacional. Ha llevado muchos años construir una frágil paz en países vecinos como Sierra Leona y Liberia. Si Guinea explota, ellos también podrían estar en riesgo.

También hace falta una comisión internacional que investigue los actos de violencia y que el ejército se vuelva a sus barracas. Pero pasada una semana de la masacre, los líderes opositores continúan detenidos y el Capitán Camara elude su responsabilidad por los acontecimientos violentos, culpando a la oposición y prohibiendo toda reunión pública, que ve como "subversiva". Envía así un claro mensaje de que no está dispuesto a dar marchar atrás tan fácilmente ni a doblegarse ante la comunidad internacional.

La Comunidad Económica de los Estados de África Occidental ha nombrado un negociador para Guinea. Pero cualquier negociación debe ser respaldada por una fuerte presión internacional. De otro modo, el régimen podría perpetuarse, apoyado en las riquezas minerales del páis y en su poderoso ejército. Una política de sanciones selectivas por parte de la UE y la UA, que afecten a los líderes militares personalmente, puede ser crucial, no sólo para evitar más derramamientos de sangre, sino para poner los pilares de la transición democrática.

http://www.avaaz.org/ea/guinea_stop_the_crackdown

El pueblo de Guinea necesita desesperadamente del apoyo internacional. Permanezcamos a su lado, enviemos un mensaje claro a la dictadura militar de Guinea y a aquellas fuerzas en África que buscan gobernar con la ley del terror: es hora de que los regímenes represivos militares lleguen a su fin. Firma la petición y envíala a amigos y familiares:

http://www.avaaz.org/es/guinea_stop_the_crackdown

Con esperanza,

Alice, Luis, Benjamin, Ricken, Graziela, Paula, Pascal, Iain y todo el equipo de Avaaz.

Más información:
• "Dictador de Guinea prohibe protestas", La Jornada:
http://www.jornada.unam.mx/2009/10/01/index.php?section=mundo&article=024n4mun
• "Guinea: al menos 157 muertos por la represión", Clarín:
http://www.clarin.com/diario/2009/09/30/elmundo/i-02008882.htm
• "Dos días de luto por la muerte de 160 personas en represión en Guinea Conakry", European Pressphoto Agency:
http://www.google.com/hostednews/epa/article/ALeqM5jKZEZDGoQZZpy26qVhWuZsrM1tsg

• Testigos de la masacre y las violaciones. Human Rights Watch:
http://www.hrw.org/en/news/2009/09/29/guinea-detener-ataques-violentos-contra-los-manifestantes
• "África impondrá sanciones contra el líder golpista de Guinea", EFE:
http://www.adn.es/internacional/20090918/NWS-2843-Guinea-Africa-sanciones-impondra-golpista.html

¿Quieres contribuír con Avaaz? Somos una organización enteramente sostenida por pequeñas donaciones individuales y no aceptamos dinero de gobiernos o corporaciones. Nuestro pequeño equipo de campañas se asegura que aún la más pequeña donación tenga un muy alto impacto: clic aquí para donar!.


ACERCA DE AVAAZ

Avaaz es una organización independiente y sin fines de lucro cuya misión es asegurar que los valores y opiniones de la mayoría de la gente sean tomados en cuenta en las políticas que nos gobiernan. "Avaaz" significa "voz" en varios idiomas asiáticos y europeos. Avaaz no acepta dinero de gobiernos ni de empresas y su equipo esta basado en oficinas en Ottawa, Londres, Río de Janeiro, Nueva York, Buenos Aires, Washington DC y Ginebra.

Haz clic aquí para saber más sobre nuestras campañas más importantes.

No te olvides visitar nuestras páginas enFacebook, Myspace y Bebo

Si quieres contactarte telefónicamente con nosotros, lo puedes hacer al +1-888-922-8229 ó al +55-21-2509-0368.
Estás recibiendo este mensaje por que participaste en la campaña "SOS Crisis Alimentaria Mundial" el 2008-06-03 utilizando la dirección tonitom@telefonica.net. Por favor, añade avaaz@avaaz a tus contactos para asegurar que recibas nuestros mensajes. Para cambiar tu dirección de e-mail, configuración de idioma u otra información personal, haz clic aquí: https://secure.avaaz.org/act/index.php?r=profile&user=cc5b2bfa04d2154d216fe3a5352aa9d7&lang=es o aquí para dejar de recibir nuestros alertas.

Para contactar a Avaaz, no respondas a esta dirección de e-mail, escribe a info@avaaz.org.

También nos puedes llamar al +1-888-922-8229 (EE.UU.) o +55 21 2509 0368 (Brasil).

Si tienes problemas técnicos, entra a http://www.avaaz.org

Llegir més...

dilluns, 5 d’octubre del 2009

XIII Mostra de Cinema Africà.

El cine africano para nuevamente en Barcelona, este año entre el 7 y 13 de noviembre 2008, en el marco de la XIII Mostra de Cinema Africà.
Durante el festival proyectaremos unas treinta películas, entre largometrajes, cortos, documentales y cine de animación, procedentes de Níger, Mali, Senegal, Camerún, Chad, RD Congo, Egipto, Sudáfrica, Haiti, Marruecos y Argelia.
Colombia y Brasil también estarán presentes en la sección Mama África, dedicada a la diáspora afroamericana.
Quince invitados acompañarán las proyecciones, que este año tendrán lugar en una nueva sede: los Cinemes Méliès de Barcelona. Como siempre, serán los directores invitados quienes se encarguen de establecer ese diálogo con el público, que ya se ha convertido en imprescindible al final de las películas.


http://www.ullanonim.org/
Llegir més...

dimecres, 30 de setembre del 2009

Hem llegit



Ángel García Marinas

OPORTUNIDAD PARA EL PEQUEÑO AGRICULTOR
(recensión del artículo publicado en el diario El País el 23 de agosto de 2009)

La iniciativa del G-8 de destinar 20.000 millones de dólares a las pequeñas explotaciones agrícolas, lanzada en la reciente reunión de ese grupo en L’Aquila (Italia), es un potencial hito histórico en la lucha contra el hambre y la pobreza extrema. Con una gestión seria de los nuevos fondos, la producción de alimentos en África se disparará...

Durante el periodo 2002-2006, yo dirigí el Proyecto del Milenio de Naciones Unidas, encaminado a lograr esos objetivos de desarrollo impulsado por el entonces secretario general de Naciones Unidas, Kofi Annan. Una de las piedras angulares del proyecto eran los “agricultores con pequeñas explotaciones”, es decir, familias de agricultores de África, América Latina y Asia: explotaciones agrícolas de una hectárea, aproximadamente, o menos.


Los pobres del mundo pasan hambre porque carecen de la capacidad para comprar semillas de gran rendimiento, fertilizantes, equipos de riego y otros instrumentos necesarios para aumentar la productividad. A consecuencia de ello, su producción es escasa e insuficiente para su propia subsistencia. Su pobreza causa poca productividad agrícola y ésta intensifica su pobreza. Es un círculo vicioso, técnicamente denominado la “trampa de la pobreza”.

El equipo de tareas del Proyecto del Milenio de las Naciones Unidas sobre el hambre, dirigido por dos científicos de prominencia mundial (M. S. Swaminathan y Pedro Sánchez), examinó posibles formas de superar ese círculo vicioso. El equipo de tareas sobre el hambre concluyó que si se concedía ayuda a los agricultores con pequeñas explotaciones en forma de insumos agrícolas, África podría aumentar sustancialmente su producción de alimentos.

Las lecciones de la historia son claras. Brindar semillas y fertilizantes a agricultores con pequeñas explotaciones a precios en gran medida subvencionados – o incluso gratuitamente en algunos casos – constituiría una gran diferencia duradera. No sólo aumentarán las cosechas de alimentos a corto plazo, sino que, además, los hogares de agricultores utilizarán sus mayores ingresos y mejor salud para acumular toda clase de activos; saldos de efectivo, nutrientes para la tierra, animales de granja y salud y educación de sus hijos.

Si los Gobiernos donantes quieren de verdad obtener resultados, deben dejar de poner el dinero en manos de treinta o más burocracias distintas y juntarlo en uno o dos lugares, el más lógico de los cuales sería el Banco Mundial, en Washington, y el Fondo Internacional de Desarrollo Agrícola (FIDA), en Roma. Uno o dos de esos organismos tendrían entonces una cuenta con varios miles de millones de dólares disponibles.
Después, los Gobiernos de regiones azotadas por el hambre, en particular de África, presentarían planes nacionales de acción que facilitarían los detalles sobre cómo utilizarían los fondos de los donantes para brindar semillas de alto rendimiento, fertilizantes, riego, herramientas agrícolas, silos de almacenamiento y asesoramiento local a los agricultores empobrecidos. Un grupo de expertos independientes examinaría los planes nacionales para comprobar su coherencia científica y de gestión. En el caso de que un plan fuera aprobado, se desembolsaría rápidamente el dinero para apoyarlo. Después, cada uno de los programas nacionales sería supervisado, auditado y evaluado.
Ese método es sencillo, eficiente y científicamente sólido. Dos recientes ejemplos de éxito en materia de ayuda han utilizado ese método: La Alianza Mundial para el Fomento de la Vacunación y la Inmunización, que consigue inmunizar con éxito a niños pequeños, y el Fondo Mundial de Lucha contra el sida, la malaria y la tuberculosis, que apoya planes nacionales de acción para luchar contra esas mortíferas enfermedades. Los dos han salvado millones de vidas durante el pasado decenio y han preparado el terreno para un método más eficiente y científicamente sólido de asistencia para el desarrollo.
No es de extrañar que muchos de los organismos de Naciones Unidas y de los organismos de ayuda de los países ricos se opongan a ese método.

Hay que saltarse las burocracias y llevar la ayuda adonde se la necesita: en la tierra labrada por las familias de agricultores más pobres del mundo.

Jeffrey D. Sachs es profesor de Economía y director del Instituto de la Tierra en la Universidad de Columbia


Llegir més...

divendres, 25 de setembre del 2009

Quins interessos comercials té l'estat espanyol a l'Àfrica?


En el dia internacional contra els acords d'associació econòmica entre
Europa i els països africans (EPA) des del Centre d'Estudis Africans (CEA)
de Barcelona se'ns convida a la presentació de la publicació "Interessos
econòmics espanyols en les negociacions comercials Europa-Àfrica".

L'acte tindrà lloc dilluns, 28 de setembre de 2009 a les 18h al Col·legi
de Periodistes de Catalunya (Rambla Catalunya 10, pral).

Us hi esperem!"
Llegir més...

dimecres, 16 de setembre del 2009

Una mirada al Sur

Des d’Agermanament us convidem a assistir al Festival “Una mirada al Sur, Muestra de Cine Peruano”, organitzat per l’associació Contrapunto Multimedia. Del 10 al 26 de setembre, el festival es proposa apropar al públic una cinematografia inèdita i de gran qualitat artística i estètica; al llarg de sis sessions i a tres espais de Barcelona: l’auditori del Museu d’Art Contemporani (MACBA), la Sala La Cuina de l’Espai Francesca Bonnemasion i l’auditori de Casa Amèrica Catalunya.


Trobareu més informació sobre el Festival a la seva pàgina web link: http://www.unamiradaalsur.com/
Llegir més...

Campaña contra Deuda Externa entrega carta a Evo Morales en su visita a Madrid

Campaña contra Deuda Externa entrega carta a Evo Morales en su visita a Madrid

Piden al mandatario boliviano auditar la Deuda Ilegítima que reclama el Gobierno español, y apoyan la propuesta del Gobierno de Morales para exigir el pago de la Deuda Climática.

Con motivo de la visita oficial del Presidente del Estado Plurinacional de Bolivia, Evo Morales, la campaña ¿Quién debe a quién?, una campaña por la abolición de la Deuda Externa y la reparación de la Deuda Ecológica, entregó una carta al mandatario boliviano, en la que denuncia la "ilegitimidad de la deuda externa que el Gobierno español reclama a Bolivia".

Por esta razón, ¿Quién debe a quién? expresa al Presidente Evo Morales su apoyo a la “Campaña por la Auditoría de la Deuda Pública” que viene impulsando el Capítulo Boliviano de Derechos Humanos, Democracia y Desarrollo en Bolivia, y le pidió expresamente la realización de una auditoría de la Deuda Pública con el Estado español.
El reclamo se basa en la reciente experiencia del Gobierno de Ecuador que asumió el reto de realizar una Auditoría Integral del Crédito Público, tratándose de un hito histórico en el camino hacia la abolición de la deuda externa como mecanismo de dominación y empobrecimiento. Esta auditoría demostró evidencias de ilegitimidad de las deudas contraídas por los anteriores gobiernos ecuatorianos, y se suspendieron varios de los pagos de aquellas deudas demostradas ilegítimas, incluyendo las deudas con el Estado español. En este sentido, la auditoría de deuda externa realizada en Ecuador aportó suficientes evidencias de la ilegitimidad de las deudas bilaterales que el Estado español está reclamando al Estado ecuatoriano.

Por otra parte, ¿Quién debe a quién? mostró su apoyo a la posición boliviana en las negociaciones de la Convención Marco de Naciones Unidas sobre Cambio Climático (UNFCCC), así como las propuestas de Bolivia ante la próxima Conferencia de las Partes COP 15 en Copenhague, para reclamar el reconocimiento y el pago de “la deuda climática”, que los países desarrollados deben a los países en desarrollo.

En este sentido, la campaña ¿Quién debe a quién? sugirió a Evo Morales que exiga expresamente al Gobierno español, el país industrial que más incumple el Protocolo de Kioto, este reconocimiento y el pago de su Deuda Climática, así como de toda la Deuda Ecológica que las empresas españolas y las políticas públicas del Estado español hayan generado y siguen generando en Bolivia con consecuencias socio-ambientales negativas para el pueblo boliviano.

Carta a Evo Morales: http://www.quiendebeaquien.org/IMG/pdf_Carta_Evo_Morales_14-09-2009.pdf

Llegir més...

dijous, 3 de setembre del 2009

Una iniciativa verda a Carrefour

2 de setembre de 2009
Barcelona (Anna C.L.) - La presa de consciència sobre la relació entre la nostra activitat diària i les seves repercussions sobre allò que ens envolta van quallant a poc a poc entre els ciutadans. Per a mostra, un exemple recent.
A través de la campanya “Bolsa caca”, de la qual hem pogut veure cartells publicitaris pels carrers, Carrefour ha engegat una iniciativa per a posar fi a les bosses de plàstic als seus establiments. Tal i com recull el diari El País en un article aparegut avui a la secció Societat, titulat El principio del fin de las bolsas de plástico en el ‘súper’, 57 establiments d’aquesta cadena deixaran de distribuir bosses de plàstic amb l’objectiu de reduir-ne el consum entre els seus clients. Obviant els interessos econòmics que es poden amagar darrera d’aquesta iniciativa, com els diners que es poden estalviar en bosses que ja no repartiran, la cadena es mostra compromesa amb el medi ambient.
Cada ciutadà consumeix 238 bosses de plàstic com a mitjana per any a l’Estat espanyol, informa el diari. Des d’Agermanament, veiem aquesta iniciativa com una eina més que pot ajudar a la presa de consciència sobre la problemàtica ambiental associada a la generació, proliferació i dificultat de tractament d'aquest tipus d'envàs; així com una manera d’incentivar als clients d’aquests establiments per a buscar alternatives més sostenibles i menys nocives per al medi ambient a l’hora d’anar a comprar.
Llegir més...

dissabte, 15 d’agost del 2009

Israel se plantea prohibir la financiación internacional a las ONG críticas con la campaña de Gaza”

Anna Casasayas i Lacambra (Barcelona) – En un article aparegut avui a la secció d’Internacional del diari La Vanguardia, l’Agència de Notícies Europa Press informa sobre una possible decisió del govern israelià que afecta a les organitzacions no governamentals (ONG) que col•laboren amb el país.
“Israel se plantea prohibir la financiación internacional a las ONG críticas con la campaña de Gaza”, anuncia el titular de la notícia. Llegint l’article, es desprèn que des del Govern israelià es vol vetar el finançament ofert per ONG crítiques amb els bombardeigs realitzats pel govern de Tel Aviv a la Franja de Gaza durant el trimestre de 2009. De ser acceptada, aquesta decisió afectaria tant a ONG locals com a ONG internacionals que treballen a Israel.


El detonant d’aquesta decisió ha estat el cas de l’ONG Rompiendo el silencio, explicat a l’article que citem com a font. L’ONG israeliana Rompiendo el silencio ha recollit el relat de 26 soldats israelians que van participar a les operacions a Gaza. En diverses converses amb l’ONG, els soldats van explicar la brutalitat amb què actuava l’exèrcit israelià a la franja. Dels seus relats destaca un fet: en els seus atacs, l’exèrcit no diferenciava entre combatents i civils, sinó que tots eren considerats l’enemic. Aquesta informació resulta alarmant i és, fins i tot, contradictòria amb el lema de “l’exèrcit més moral del món”, lema que el govern de Tel Aviv utilitza per a parlar de l’exèrcit de l’Estat.
“Que un govern vulgui controlar el finançament dels qui el critiquen em sembla una decisió lamentable”, comenta Antoni Cabré, membre d’Agermanament, ONGD catalana que realitza treball social al Camerun i a Xile. “Els governs tenen per missió servir els seus ciutadans, no discriminar en funció de ser criticats o no”, afegeix. “Un Estat democràtic no pot prendre una mesura d’aquesta mena, seria intolerable”, declara.
Davant notícies d’aquesta mena on un Estat es creu capaç de decidir quina ajuda rep o deixa de rebre, hom es pregunta on queda la llibertat d’expressió; on queda el dret a denunciar allò que no funciona correctament; i on queda el dret a donar veu a les víctimes i als afectats per conflictes violents. I encara més, hom es pregunta quin dret té un Estat a decidir rebre ajuda d’una organització sense ànim de lucre, sigui del país que sigui, quan aquesta ajuda és desinteressada, és a dir, no respon a criteris econòmics, polítics o geoestratègics.

Llegir més...

divendres, 24 de juliol del 2009

Amigos de la Tierra internacional, sobre soberanía energética

Tres vídeos de Amigos de la Tierra
internacional, sobre soberanía energética

1. soberania energetica
http://www.youtube.com/watch?v=-YV3YRmvXrE

2. la energia de los pueblos
http://www.politube.org/show/1579

3. el mito de los agrocombustibles
http://www.youtube.com/watch?v=Kuh5AM7FE9Y



Esto saldra en la pagina al pulsar leer mas

Llegir més...

dijous, 9 de juliol del 2009

CONSUMIR MENYS, VIURE MILLOR

Anna Casasayas i Lacambra
1 de juliol de 2009


Consumir menys per a viure millor, és a dir, fer un replantejament individual dels hàbits de comportament i consum. Això és el que postula la Teoria del Decreixement per tal d’alliberar-nos de la societat de consum en la que vivim i guanyar en qualitat de vida. La xerrada sobre Consum conscient i transformador (CCT), organitzada de manera conjunta entre Agermanament i el Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC), va donar als assistents a la mateixa, una vintena de persones, les pautes i reflexions bàsiques per tal de ser plenament conscients del rol de consumidors/es que tots i cadascun de nosaltres tenim a la societat en què vivim; i recuperar el rol de ciutadans/es que hi hauríem de tenir

L’ànsia de creixement i enriquiment que caracteritza a la societat de consum en la que estem immersos té efectes nocius tant per al nostre entorn –esgotament dels recursos existents i abocament massiu de residus, entre molts d’altres- com per a nosaltres mateixos –desigualtat global i desmantellament dels espais públics; hàbits de comportament compulsius i insatisfacció constant, entre d’altres-. És per aquest motiu que ens hem de replantejar si és possible un consum com el que duem a terme actualment de manera infinita, és a dir, un consum il•limitat, en un planeta finit. Les persones som agents de canvi social, aquest fet és evident. Per tant, per tal d’exercir aquest poder de transformació hem de desenvolupar un consum conscient i transformador.
Conscient en tant que hem de prendre consciència de les nostres necessitats reals i dels recursos que les poden satisfer. Abans de consumir, per tant, ens hem de fer diverses preguntes. La primera, per a què vull l’objecte de consum, és a dir, reflexionar sobre què hi ha darrera dels objectes que consumim i quin és l’objectiu últim que pretenem atènyer amb l’acte de consumir-los. La segona, com puc satisfer la necessitat sense recórrer a nous recursos, és a dir, abans de consumir un objecte o producte nou analitzar si podem reutilitzar recursos ja existents i en desús. La tercera, si ho haig de comprar, quines són les millors opcions de consum que tinc. És important conèixer les alternatives de consum existents per tal d’evitar la reproducció d’un model socio-econòmic insostenible.
Transformador en quant només un canvi integral en la societat en la qual vivim permetrà millorar la situació en la que ens trobem. En aquest sentit, cal analitzar l’estat actual per tal de gestionar correctament el present i assolir un futur sostenible. L’alliberament, la presa d’iniciativa, el canvi de rutines i la recuperació de l’ètica inherents a aquesta transformació permetran la consecució de l’objectiu últim del Decreixement, que no és altre que l’augment de la qualitat de vida dels ciutadans, ja no consumidors, de la societat.

Llegir més...

divendres, 26 de juny del 2009

LA SOCIEDAD CIVIL ESPAÑOLA DENUNCIA QUE EL GOBIERNO SE DESENTIENDE DE LA REFORMA DEL FAD Y CESCE

Madrid, 17 de junio de 2009
La Campaña “¿Quién debe a Quién?” e Intermon-OXFAM no aceptan el
nuevo retraso que han sufrido las reformas del Fondo de Ayuda al
Desarrollo (FAD) y los seguros de la Compañía Española de Seguros de
Créditos a la Exportación (CESCE), anunciado ayer por el Ministro de
Asuntos Exteriores y Cooperación, Miguel Ángel Moratinos en la Comisión
de Cooperación al Desarrollo del Congreso de los Diputados.
Aprovechando la interpelación que hoy miércoles 17 de junio ha realizado
el Diputado del Grupo Vasco EAJ-PNV y portavoz en materia de
Cooperación, Aitor Esteban, en la Sesión de Control del Gobierno sobre
dichas reformas, la sociedad civil reafirma su exigencia del inmediato
cumplimiento de la Ley de la Deuda en todos sus ámbitos.

Con el anuncio del Ministro Moratinos, el Gobierno español pierde una vez más la
oportunidad de manifestar su voluntad política para acabar con las causas del
empobrecimiento, como la Deuda Externa. El compromiso legal de realizar la
reforma del FAD y de los seguros CESCE supuso en su día el reconocimiento de las
graves irregularidades de ambos instrumentos para la internacionalización de las
empresas españolas, y sus nefastos impactos en la salud, el entorno natural, los
medios de vida e incluso los derechos humanos de las poblaciones del Sur.
Asimismo, tanto los créditos FAD como los seguros CESCE se han referido en dadas
ocasiones a proyectos de alto impacto social y ambiental, por lo que también son
responsables de la generación de una mayor Deuda Ecológica, del Estado español
con los países empobrecidos.
Por otra parte, la sociedad civil expresa que hace más de un año que el Gobierno
está incumpliendo la Ley Reguladora de la Gestión de la Deuda Externa (Ley
38/2006 del 7 de diciembre) en sus Disposiciones Transitorias Primera, Tercera y la
Adicional Primera. Dichas disposiciones contemplan la presentación por parte del
Ejecutivo de dos proyectos de leyes que regulen, respectivamente el FAD y CESCE,
en tanto que créditos y seguros otorgados por cuenta del Estado. Asimismo, obliga
a comparecer al Gobierno para dar cumplimiento de la gestión de la deuda, hecho
que este año todavía no se ha producido.
Por todo ello, queremos denunciar lo siguiente:
1. El incumplimiento de esta reforma legislativa afecta, cada día que pasa, a la
economía de más de 80 países que en la actualidad están endeudados con el
Estado español y por lo tanto, a la vida de millones de personas, que
continúan pagando una deuda en muchos casos de probada ilegitimidad.
2. El contexto de crisis económica brinda una excusa oportuna a algunas
multinacionales españolas para presionar al Gobierno y explotar la
posibilidad de seguir utilizando herramientas crediticias como los Fondos de
Ayuda al Desarrollo (FAD) y los seguros de créditos a la exportación con
cobertura CESCE (empresa pública con capital privado), para que unos
pocos continúen lucrándose a costa de que la población actual y futura de
los países pobres tenga que asumir la carga de unas deudas ilegítimas que
dudosamente responderán a las necesidades que verdaderamente necesitan
ser cubiertas por la ayuda al desarrollo de España.
3. Es imperioso que la reflexión hecha ya por otros países europeos de
abandonar definitivamente la contabilización de los créditos otorgados con
cargo al FAD como Ayuda Oficial al Desarrollo (AOD) se produzca también
en el Estado español y adquiera fuerza de ley. Este hecho desnaturaliza y
resta calidad a la cooperación española, haciendo que, de nuevo, ésta sea
una herramienta al servicio de las empresas españolas.
4. El Gobierno es responsable de garantizar, mediante una nueva regulación
del Fondo de Ayuda al Desarrollo y del Seguro de Crédito a la Exportación,
que el Estado Español está a la orden en el cumplimiento de las obligaciones
internacionales con el respeto, protección y promoción de los Derechos
Humanos; así como la puesta en práctica del nuevo Plan Nacional de
Derechos Humanos aprobado por el gobierno el mes de diciembre pasado,
específicamente con su capítulo de acción exterior relacionado con la política
económica exterior y la política de cooperación españolas.
En consecuencia, solicitamos que la reforma legislativa de los FAD y los
seguros CESCE, pendiente y urgente desde hace tanto tiempo, sea prioritaria en
la agenda del Ejecutivo español y tenga, además, en cuenta la opinión de la
sociedad civil para su cambio. Asimismo, solicitamos de inmediato la
comparecencia del Gobierno para que dé cumplimiento de la gestión de la
Deuda Externa por parte del Gobierno español durante el ejercicio del
2008. En este sentido, solicitamos que en dicha comparecencia se facilite toda la
información que nos ayude a entender cómo se alcanza la cifra de deuda para cada
uno de los países deudores con el Estado español a 31 de diciembre de 2008, en
relación a los datos aportados a 31 de diciembre de 2007.

Llegir més...

dimarts, 9 de juny del 2009

MANIFEST DE BAGUA

Les entitats sotasignants volem expressar la nostra denúncia als fets ocorreguts al Perú el passat dia 5 de juny en què es van produir desenes de morts i ferits, entre indígenes i policia, durant el desallotjament per part de forces especials de la Policia Nacional (DINOES) de les posicions que els indígenes ocupaven a Bagua, al departament d’Amazonas.

Els pobles indígenes de l’Amazònia peruana estan mobilitzats per defensar els seus territoris ancestrals que ocupen en les zones alta i baixa de l’Amazònia i tenen una extraordinària biodiversitat. Actualment, aquests territoris es troben afectats per la creixent i irracional explotació de recursos com l’or, la fusta, el petroli i el gas que es duu a terme sense respecte per les desenes de pobles indígenes que mantenen una de les majors diversitats culturals del planeta. Moltes d’aquestes explotacions corresponen a àrees entregades en concessió pel govern peruà a empreses transnacionals que es sobreposen a territoris indígenes, ignorant els drets de les comunitats natives.

Com van sostenir els Bisbes de l'Amazònia el 5 de maig passat, "en nom d’un concepte de desenvolupament esbiaixat, l’estat permet la deforestació de grans extensions de boscos primaris a favor d’empreses nacionals i transnacionals per a la inversió en plantacions setrills, canya de sucre i d’altres. Per a ningú no és desconeguda la contaminació dels rius pel plom i altres metalls pesants i substàncies tòxiques com a efecte d’una activitat minera (formal i informal) i l’extracció de petroli, de manera irresponsable. Som testimonis, a més, de la tala indiscriminada de la fusta sense cap tipus de control".

Mitjançant decrets legislatius que el govern ha dictat aprofitant inconstitucionalment les facultats que li van ser concedides per implementar el TLC pactat amb els EUA, l’estat peruà pretén deixar que les transnacionals actuïn impunement als territoris indígenes. Aquests decrets vulneren els drets defensats pels Pobles Indígenes reconeguts en Pactes, Convencions i Convenis amb caràcter vinculant i exigible que, el Perú, en ratificar-los, es va comprometre a honrar i que comprometen la seva responsabilitat davant de la comunitat internacional.

Els subscrits repudiem aquests fets i exhortem al govern del Perú a què suspengui de forma immediata l’estat de setge i cessi la violència contra la població en l'Amazònia i posi en marxa una comissió verificadora independent dels esdeveniments. Demanem que retiri els decrets que han donat lloc a aquesta situació (Decrets Legislatius 1064, 1089, 1090 i 995). Invoquem el Govern peruà a cessar les agressions que ha dut a terme sistemàticament aquestes setmanes contra AIDESEP i els seus dirigents, així com a obrir un espai de respectuós i genuí diàleg amb aquesta organització, considerant els legítims interessos que representa.

Com ha expressat el Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de l'ONU a través de la seva presidenta Victòria Tauli Corpuz, recordem al Govern peruà l’obligació que té de consultar i respectar els drets dels Pobles Indígenes, tal com estableixen els compromisos assumits al Conveni 169 de l'OIT, i garantir el ple respecte a l’exercici del seu dret al consentiment lliure, previ i informat sobretot allò que afecti les seves terres tradicionals, territoris i recursos.

Cridem finalment la comunitat nacional i internacional a mobilitzar-se per impedir que es consumi un genocidi en l'Amazonía i se salvaguardi el dret dels Pobles Indígenes a la seva lliure determinació, tal com estableix la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes de Nacions Unides.
Entitats sotasignants, per ordre alfabètic:

alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes





Adhesions al Manifest fins el dia 11 de juny a les 12h00 escrivint al correu-e: inscripcions@alternativa-ong.org

El Manifest serà enviat a les següents persones i institucions:

Mitjans de comunicació
President del Perú
Yehude Simon Munaro, President del Consell de Ministres del Perú
Rafael Vásquez Rodríguez, President del Congrés del Perú
Defensora del Pueblo, Perú
Consulat del Perú a l’estat espanyol
Relator de la ONU sobre la situació dels drets humans i llibertats fonamentals dels indígenes
Foro Permanent per a les qüestions indígenes de la ONU
Grup de Treball de la ONU sobre les desaparicions forçoses
Relatoria de la CIDH sobre els drets dels pobles indígenes
Oficina de l’Alto Comissionat per als Drets Humans, ONU
Programa Pro 169, Organització Internacional del Treball
Mecanisme d’Experts sobre els drets dels pobles indígenes, Consell de Drets Humans, ONU
AIDESEP

Llegir més...

dijous, 4 de juny del 2009

Emergencia en Camerún con más de 100.000 niños que sufren malnutrición aguda

martes, 26 mayo 2009 Mundo Negro Digital
Más de 45.000 niños mueren cada año de malnutrición en Camerún. Lo ha denunciado en estos días Unicef, la agencia de las Naciones Unidas que se ocupa de la infancia. En su informe dedicado a los países africanos, la organización habla de “emergencia silenciosa”, ya que Camerún se presenta como una nación relativamente estable en África subsahariana que pasa desapercibida por la crisis de refugiados en otras zonas de la región. Sin embargo, son miles los niños que, principalmente en el norte y en el este del país, sufren gravemente de malnutrición


Según los datos dados a conocer en estos días, al norte de Camerún la malnutrición aguda global (MAG), que supone un déficit de peso en relación a la altura, afecta al 12,6 por ciento, es decir a 115.000 niños menores de cinco años.

El 40 por ciento de los niños (350.000) sufren de malnutrición crónica.

La Organización Mundial de la Salud (OMS) clasifica una MAG entre el 10 por ciento y el 14,9 por ciento como grave. A partir del 15 por ciento se trata de una emergencia.

Unicef afirma que se han programado nuevas investigaciones sobre la alimentación y la salud en Camerún para finales de este año.

La población de las regiones afectadas es de casi 4,9 millones, más que toda la población de Liberia y de Mauritania. Las causas de la malnutrición en Camerún, según Naciones Unidas, son muchas y de distinto tipo, como la de muchos países del Sahel: falta de atención médica básica, inseguridad alimentaria, acceso mínimo a los servicios para la subsistencia de los niños y poco conocimiento sobre la nutrición infantil. A esto hay que sumarle el aislamiento de dichas zonas.

Las difíciles condiciones de vida al este y al norte de Camerún se ven agravadas por el flujo de refugiados de la República Centroafricana y de Chad. La disponibilidad de ofrecer hospitalidad a los refugiados es un punto que hay que reconocerle a Camerún, subraya la ONU, un tema que fue mencionado también por Benedicto XVI en su reciente viaje al país africano.

El Gobierno está trabajando para afrontar la emergencia alimentaria junto con las agencias de la ONU y otras ONGs.

Unicef ha puesto también en evidencia que una amplia franja de la población de Camerún no tiene acceso a atención médica básica, a agua potable y a una educación mínima. Sin embargo subraya los esfuerzos que están realizando las autoridades del Gobierno para remediar esta situación.

En un contexto tan complicado, y en muchos sentidos ejemplar para tantas realidades africanas, el Papa realizó su reciente viaje pastoral, en marzo de este año, precisamente a Camerún.

Benedicto XVI habló de los problemas de todo un continente, llamando la atención de la opinión pública mundial, con la fuerza de su autoridad moral. Benedicto XVI en Yaundé habló de Camerún y del continente africano en conjunto. “Aquí en África como en tantas partes del mundo, un sinfín de hombres y mujeres anhelan oír una palabra de esperanza y consuelo. Los conflictos locales dejan a millares sin hogar e indigentes, huérfanos y viudas. En un Continente que en al pasado ha visto tantos de los suyos raptados cruelmente y llevados a ultramar a trabajar como esclavos, el tráfico de seres humanos, especialmente de mujeres y niños indefensos, se ha convertido en una forma moderna de esclavitud”, afirmó el Pontífice.

“ En tiempo de escasez global de alimentos, de desbarajuste financiero, de modelos alterados del cambio climático, África sufre en mayor proporción. Cada vez más habitantes terminan siendo víctimas del hambre, de la pobreza y la enfermedad. Ellos imploran a gran voz reconciliación, justicia y paz, y esto es lo que la Iglesia les ofrece”.

Llegir més...

dimecres, 27 de maig del 2009

Fira solidaria a Calella el 23 de Maig 2009.



Com cada any a Calella s’està celebrant la quinzena solidària, va començar el dia 19 de maig fins el 30 de maig. Dins aquestes jornades el dissabte 23 de maig s’ha celebrat el Sidral Solidari en el qual hi ha hagut una mostra d’ entitats de cooperació i solidaritat. L’objectiu d’aquesta mostra es donar a conèixer a tots els calellencs i calellenques tots els projectes que són subvencionats per l’Ajuntament amb el 0,7% del pressupost municipal. Agermanament hi participa des del primer any , el 2006.
En la nostra parada s’explica quants diners del pressupost s’han destinat a l’escola així com diferents fotos i textos sobre l’escola i el seu funcionament, també es fan sempre activitats de participació a on petits i grans puguin intervenir escrivint alguna frase solidaria o bé dibuixant, pintant mandales o fent una guirnalda de mans solidàries, normalment la nostra parada està al costat de la de Jaume Gamell que porta un projecte al Senegal i ha col•laborat també amb Agermanament.
Llegir més...

dimecres, 13 de maig del 2009

"Les ONG critiquen l'ús polític de la crisi Premsa FCONGD

Contra la crisi global, solidaritat global. Les ONGD defensaran la
cooperació internacional en temps de crisi

Les ONG catalanes consideren irresponsable utilitzar la crisi per posar en
qüestió la cooperació per al desenvolupament. La FCONGD rebatrà els
discursos insolidaris amb noves eines i noves entitats.

Barcelona, 13 de maig de 2009.- La lluita contra la crisi a casa nostra no
és incompatible amb el compliment dels compromisos de Catalunya amb els
més pobres del món. Aquesta és la conclusió més important de l’Assemblea
General de la FCONGD del passat dissabte 9 de maig on les 84 entitats
federades van decidir el llançament d’una campanya de defensa i suport a
l’ajuda al desenvolupament de Catalunya
La Federació arriba al seu vintè aniversari amb el lema Contra la crisi
global, solidaritat global i continua creixent i renovant-se. A
l’Assemblea de dissabte passat es van incorporar tres noves ONGD que
aporten més de 800 socis. La Fundació Alda, la Fundació Montblanc i
l’Observatori del Deute en la Globalització amb perfils molt diferents,
són expertes, respectivament, en el treball sobre el terreny a diversos
països africans i a Paraguai, i en el seguiment, recerca i difusió de la
problemàtica del deute extern o de l’impacte de les empreses
transnacionals espanyoles als països empobrits.

Davant l’evidència que la crisi afecta més durament els més pobres i que
la interdependència és inevitable, la FCONGD aposta per la promoció de
models d'economia social i sostenible per tal que les desigualtats locals
i globals disminueixin. La “grip nova” és un bon exemple de com les
mancances dels sistemes sanitaris de qualsevol país poden acabar afectant
a la resta. Els països del Nord acabarem gastant més diners per fer front
a aquesta situació, que els que ens hauríem gastat a prevenir-la, a través
de programes de cooperació.

Darrerament s’han viscut símptomes molt preocupants que posen en dubte el
compromís solidari de les nostres institucions. D’una banda, els retalls
en el pressupost de la Generalitat dels darrers dos anys obren unes
perspectives d'incertesa que amenacen amb un deteriorament seriós tant de
la quantitat, com de la qualitat de la cooperació catalana. De l’altra,
des d’alguns sectors polítics i mediàtics es fa un ús partidari de la
cooperació en el sentit que és un luxe que no ens podem permetre.
L’Assemblea de la Federació creu que aquests discursos fomenten la
irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia. Ben al contrari, la
coherència política exigible dicta reafirmar el compromís social i polític
amb els pobles empobrits a través de la cooperació catalana, en paral·lel
amb l’aprofundiment de les polítiques socials i de protecció dels sectors
més vulnerables de la nostra societat.


Les ONGD de la FCONGD van decidir potenciar la projecció pública i social
de les accions de cooperació i solidaritat i actuar en bloc per a la seva
defensa. Amb la idea d’incorporar noves ONGD i xarxes, la FCONGD va
modificar els seus estatuts per facilitar la incorporació de les ONG més
petites i/o d’àmbit local. Igualment, va aprovar, reforçar i ampliar els
serveis del seu punt d'informació sobre cooperació internacional, pau i
drets humans a la ciutadania i la seva relació amb els mitjans de
comunicació.

Més informació: Federació Catalana d’ONGD 93 442 28 35/ 659 55 73 16

Llegir més...

Xerrada Agermanament-Can Bardina

"Benvolguts/des amigues i amics

El proper dijous 14 de maig, Dolors Marín, doctora en Història
Contemporània per la Universitat de Barcelona, dinamitzarà una xerrada en
motiu del centenari DE LA SETMANA TRAGICA A BARCELONA. Us esperem a totes
i tots aquest dijous a les 20h al c/de la Lluna nº22, entresol 2ª."

Moltes gràcies!
Llegir més...

dilluns, 11 de maig del 2009

POSICIONAMENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ONG'S PER AL DESENVOLUPAMENT SOBRE LA CRISI I LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL.

(Aprovat a l'Assemblea General del dai 9 de Maig 2009)


Les organitzacions catalanes aplegades a la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, veiem amb preocupació com la crisi econòmica i la perllongada indefinició sobre el finançament de Catalunya estan posant en perill els objectius que unànimement el Parlament de Catalunya i les entitats socials dedicades a la cooperació ens havíem marcat a través de la Llei catalana i els plans directors de cooperació.

Els darrers anys, la crisi dels aliments i la manca de voluntat de canvi de lleis injustes en el comerç internacional, entre d’altres factors, han incrementat la desigualtat social als països on estem treballant. Això ens demana un esforç més gran per donar suport a la població encara més vulnerable així com reforçar el treball per tal que les desigualtats globals disminueixin i per contribuir a un món més just, responsable i sostenible.
En aquest context, els retalls en el pressupost de la Generalitat dels darrers dos anys i la suspensió, en el 2008, d'algunes de les modalitats de cooperació que milloraven la qualitat i la capacitat de planificació (convocatòria de programes plurianuals), obren unes perspectives d'incertesa que amenacen amb un deteriorament seriós tant de la quantitat com de la qualitat de la cooperació catalana. A aquesta incertesa contribueix en gran mesura el fet que, al nostre parer, el Govern de la Generalitat no ofereix garanties clares que aquestes deficiències seran corregides a curt termini.


Per altra banda, també veiem amb preocupació com darrerament des d'alguns sectors polítics i mitjans de comunicació amb influència sobre l'opinió pública s'han utilitzat demagògicament algunes actuacions de la cooperació catalana com a mitjà per a la desqualificació política dels seus responsables, i s’ha donat a entendre que en aquests moments de crisi econòmica i atur al nostre país, la cooperació internacional és un luxe que no ens podem permetre. Amb això s'amaga conscientment el fet que els pressupostos i les línies d'actuació principals de la cooperació catalana no són fruit d'un determinat Govern o partit, sinó de l'acord unànime del Parlament. Alhora, aquests discursos fomenten la irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia, i presenten com a contraposats la lluita contra la crisi econòmica amb el compliment dels compromisos de Catalunya amb la cooperació, el foment de la pau i els drets humans.
En aquest sentit, no es poden ignorar les estretes interrelacions que avui es donen entre els països arreu del món i que res del que succeeix, per exemple, a Àfrica, Àsia o Amèrica ens és aliè. Sense anar més lluny, la crisi sanitària global desfermada per la “grip nova” mostra tossudament, un cop més, com les ínfimes condicions de producció d'aliments o les mancances dels sistemes sanitaris de qualsevol país poden acabar afectant a la resta. La paradoxa és que molt possiblement alguns països del Nord acabarem gastant més diners a fer front a aquesta situació que els que ens hem volgut estalviar reduint la cooperació.
Per tot això creiem necessari reiterar, davant les nostres institucions públiques, forces polítiques, mitjans de comunicació i l’opinió pública en general, alguns elements que constitueixen el fonament de la solidaritat i les polítiques de cooperació en aquest món globalitzat, fins i tot, o més encara, en un context de crisi econòmica com el que vivim:
1. Que ja fa 37 anys que les Nacions Unides van establir la fita que els països anomenats desenvolupats destinessin el 0,7% del seu PIB a la cooperació internacional. Aquesta fita, que ja es quedava curta en el seu moment, està totalment desfasada, donat l'increment constant de les diferències entre països rics i empobrits en aquestes quasi quatre dècades. Però ni tan sols aquest compromís simbòlic ha estat assolit per la immensa majoria dels països rics (entre ells el nostre), malgrat que la xifra de la població mundial desnodrida està arribant als 1.000 milions de persones, a més dels altres milions que segueixen morint per malalties perfectament curables.

2. Que la cooperació al desenvolupament no s'ha d’entendre com “donar el que ens sobra” o com una almoina optativa, sinó com un imprescindible fons de restitució, compensació o redistribució de la riquesa destinat a reduir els injustos desequilibris Nord/Sud, donada la situació d’iniquitat provocada per les relacions colonials i els espolis de recursos passats i presents. Aquests mecanismes de compensació també han funcionat i funcionen entre països del Nord, per exemple entre la UE, però la diferència és que, mentre en aquest cas els compromisos que es prenen es porten a la pràctica, pel que fa als compromisos Nord/Sud, no succeeix el mateix.

3. Finalment, cal recordar que cooperar per enfortir les capacitats de les societats civils i de les polítiques públiques dels països empobrits per garantir l'efectivitat dels drets humans, econòmics, socials, culturals, etc. de les seves poblacions és més important, més just i més eficaç que l'ajut d'emergència en situacions de crisi i que la simple assistència alimentària, educativa o sanitària.

Per tot això, volem fer un crida a les ONGD, les entitats socials, les forces polítiques, les administracions públiques, els mitjans de comunicació i a l'opinió pública per fer un front comú per afrontar de forma responsable el repte de garantir una vida digna i una seguretat global, fonamentada en el compliment dels drets humans, econòmics, socials i culturals a tot el món.
Això s'ha de traduir en una definició clara i expressa a favor de reafirmar el compromís social i polític per a la consolidació de la cooperació catalana, traduïda en pressupostos, recursos, polítiques i accions que estiguin a l'alçada dels reptes de la societat global. Aquest compromís en cap cas es pot considerar contradictori, sinó que més aviat forma part del mateix procés i valors solidaris, amb el necessari aprofundiment de les polítiques socials i de protecció dels sectors més vulnerables de la nostra societat, així com la promoció de models d'economia social i sostenible, ja que una de les causes de la crisi que patim, al Nord i al Sud, ha estat la passivitat dels poders públics davant l'imperi de l'especulació més irresponsable.

Llegir més...

dilluns, 20 d’abril del 2009

Les motos-taxis en ordre


Barcelona (Anna Casasayas i Lacambra)- Si hom visita les principals ciutats cameruneses, de seguida pararà atenció a un curiós mitjà de transport: el de les moto-taxis. Degut al fet que la major part de la població del país no disposa de recursos econòmics suficients per a comprar-se un automòbil, aquest servei li permet desplaçar-se sense que això suposi un cost elevat per a la butxaca.

Si hom s'hi fixa detingudament, veurà que aquests vehicles s'endinsen en la caòtica circulació dels carrers i avingudes cameruneses a velocitat moderada. El Camerun es caracteritza per una circulació complicada, desorganitzada i salvatge. Tot aquell qui hagi estat al país sap que pujar a un dels automòbil que recorren les seves ciutats i pobles pot arribar a ser tota una aventura!

Si hom té una estona per a observar aquest fenomen, veurà que gaudeix de gran acceptació entre els seus usuaris. És habitual la imatge de moto-taxis esperant clients, com també la de clients esperant ser portats a les seves destinacions.

Fins ara, l'activitat no estava reglamentada, fet que facilitava que gran nombre de persones s'hi dediquessin per a guanyar-se un sou. Quin disposava d'una motocicleta, tenia feina assegurada. A partir d'aquesta setmana, la realitat de les moto-taxis canviarà. Com explica Essama Essomba a “Les motos-taxi en ordre”, l’editorial del 16 d’abril de 2009 al diari Cameroon Tribune, una nova normativa gestionarà el servei a les principals municipalitats del país.

Les motos-taxis en ordre
Essama Essomba

Certaines municipalités commencent déjà à porter une attention particulière à l’organisation du transport par motos-taxis, conformément à la nouvelle réglementation sur l’exercice de cette activité génératrice de nombreux emplois et répondant à un réel problème de transport en ville et en campagne. Le décret du Premier ministre n° 2008/3447/PM du 31 décembre 2008 fixe et réaménage les conditions et les modalités d’exploitation commerciale des motocycles dans les zones périurbaines et rurales. Dans son article 3, le texte précise que les zones périurbaines et rurales prévues pour la circulation des motos-taxis sont déterminées par les autorités municipales compétentes. S’agissant de l’exploitation des motos-taxis, l’accès à la profession est subordonnée aux éléments suivants : une licence spéciale de transport de catégorie S2 délivrée exclusivement par le ministre en charge des transports après un examen favorable du dossier du demandeur ; une carte de transport public dite « carte bleue », délivrée par le délégué départemental des transports ou le chef de service régional des transports territorialement compétent ; un certificat de visite technique, à l’exception des motocycles en circulation depuis moins de six mois ; une police d’assurance en cours de validité. Le décret stipule par ailleurs que tout conducteur doit être âgé au moins de 18 ans, être titulaire d’un permis de conduire de catégorie A et être titulaire d’un certificat de capacité de la catégorie MT. En plus de l’immatriculation par les services compétents du ministère des transports, l’exploitation est conditionnée par un numéro d’identification attribué par la commune du lieu d’exploitation. En matière d’équipement, le moto-taximan doit obligatoirement posséder un trousseau de dépannage, deux casques dont un pour le conducteur et l’autre pour le passager ainsi qu’un gilet. La couleur de ce gilet est déterminée par la commune du ressort d’exploitation. Il doit être muni d’une bande réfléchissante horizontale de dix centimètres à l’avant et à l’arrière et marqué du sigle de la commune compétente territorialement. Depuis le 31 décembre 2008, les motos-taxis ont six mois pour se conformer à cette réglementation. Il reste donc environ deux mois et demi.

Ce rappel nécessaire et utile de la réglementation en vigueur met particulièrement en exergue le rôle important des communes. Le moment est idoine, puisque les délais courent encore, d’une mise en œuvre concertée entre tous les partenaires de cette activité, surtout les autorités administratives, les responsables des communes, les propriétaires et conducteurs de motos-taxis. De telles concertations, au niveau local c’est-à-dire communal, donnent l’occasion aux uns et aux autres d’avoir la même compréhension du texte réglementaire, de soulever et d’applanir d’éventuels écueils, de se mettre à jour dans les délais. Elles permettront ainsi de prévenir d’éventuels remous dans cet important secteur des transports dont la délicatesse n’est plus à démontrer.

Les initiatives d’ores et déjà prises dans ce sens à Douala, notamment dans la commune de Douala II, à Yaoundé ou encore à Ngaoundéré indiquent la voie à suivre. Elles peuvent en inspirer d’autres. Le plus important pour tous, c’est que les motos-taximen adhèrent à l’esprit et, le cas échéant, à la lettre de l’indispensable organisation qui ne les fera plus apparaître, à tort, comme une horde incontrôlable évoluant en marge de la loi pour la défier, constituant une menace permanente pour leur propre sécurité, celle de leurs passagers et des autres usagers de la route.

Llegir més...

divendres, 17 d’abril del 2009

Deu oportunitats de pau per a aquest 2009

Les iniciatives de pau a Colòmbia, Xipre i Burundi, la rehabilitació postbèl·lica al Nepal, el codi de conducta vinculant sobre comerç d'armes de la UE… són algunes de les oportunitats de pau que destaca l'Escola de Cultura de Pau.

Redacció (16/04/2009)
L’1 de gener del 2009 va començar un nou any amb 30 conflictes armats oberts en tot el món, la majoria d'ells a Àsia i l’Àfrica. L'any es va iniciar amb “reptes complexos i de necessitat de compromisos polítics efectes, però també d'oportunitats reals”.

Qui explica això és l'Escola de Cultura de Pau, que acaba de publicar el seu anuari Alerta 2009! Informe sobre conflictes, drets humans i construcció de pau i el seu Anuari 2009 de processos de pau..

El document analitza una trentena de conflictes armats, 80 situacions de tensió sociopolítica i 36 crisis humanitària que van tenir lloc l'any passat, però també es fixa en les iniciatives de pau.

En concret, l'Escola de Cultura de Pau destaca deu contextos en els quals, en aquest 2009, poden donar-se passos claus cap a la pau. La iniciativa de pau a Colòmbia, els processos de pau a Xipre, Burundi i la República Centreafricana, el procés de construcció postbèl·lica al Nepal i l'acostament internacional cap a Síria són algunes de les oportunitats de pau.

També destaca la implementació del Codi de Conducta vinculant de la Unió Europea sobre comerç d'armes, l'anunci del tancament de Guantánamo, el compromís internacional per a la reducció de la violència armada i la resolució 1820 del Consell de Seguretat de l'ONU sobre violència sexual, indica l'informe.

Què PuC fEr jO?

Difon la idea. T’ha semblat interessant aquesta informació? Ens ajudes a difondre-la? Pots enviar-la a algú, reproduir-la al teu blog o web (citant-nos i enllaçant-nos, si us plau) o menear-nos. Difondre una bona idea per construir un món millor és ja una passa per aconseguir-lo!

Busca al nostre directori entitats que treballin temes de cooperació internacional a la teva província i posa’t en contacte amb elles per participar. També pots buscar ofertes de voluntariat relacionades amb aquest tema a HacesFalta.org

Consulta altres notícies sobre pau i conflictes publicades a CanalSolidari.org. Si vols trobar notícies sobre altres temes i ONG concretes, t’animem a utilitzar el nostre cercador de notícies.

I si no vols perdre’t cap d’aquestes informacions... subscriu-te al nostre butlletí setmanal i el rebràs cada dimarts al teu correu electrònic. També pots subscriure’t via rss.


CanalSolidari.org 2009

Llegir més...

dilluns, 30 de març del 2009

Llegit a lemessager.net


Des problèmes aussi importants que le Sida….



Quand le pape s’est prononcé sur le Sida, maladie qui fait des victimes partout et pas seulement en Afrique, certains médias occidentaux n’ont retenu que la phrase « on ne peut pas résoudre ce fléau par la distribution de préservatifs : au contraire, le risque est d’augmenter le problème »
Llegir més...

2x1


Una carta a La Vanguardia (cartas al director)

Aquest viatge del Papa a l’Àfrica sembla el viatge dels despropòsits : sida, avortement i ara, segons la informació donada per La Vanguardia el dia 22-3-09, les seves paraules contra les creences en la bruixeria i els esperits. Segurament aquesta manera de condemnar aspectes essencials del pensament africà passarà més desapercebuda. Com a antropòleg africanista que s’ha passat la seva vida professional investigant precisament sobre aquest tema, el nou despropòsit de Benet XVI em sembla igualment greu ja que no es res més que retornar a les velles pràctiques missioneres de l’època colonial que consistien en satanitzar les cultures africanes, es a dir a veure fetitxes o ídols per tot arreu. Els cristians creuen en els àngels i en els dimonis, en els esperits del morts desencarnats, en els sants, en les ascensions al cel, en l’existència d’un altre món, en el cel, en l’infern, en el purgatori, en les aparicions i en les aigües miraculoses.. i, en un altre temps, fins i tot en les bruixes... Ho podem respectar. Però ¿per què del conjunt de totes aquestes creences en diem “religió” (que sempre és un mot més honorable) i quan unes creences semblants (jo diria estructuralment semblants) formen part del pensament i de les pràctiques dels pobles africans, llavors en diem “màgia” o “bruixeria”? Un dia un vell de la selva camerunesa em deia: ¿per què els missioners blancs ens van fer destruir els nostres reliquiaris on guardàvem i veneràvem el ossos dels nostres avantpassats i ells, en canvi, deien la missa sobre una pedra on guardaven els ossos dels seus d’avantpassats? Potser Benet XVI li contestaria: “perquè els vostres reliquiaris són uns fetitxes, les nostres relíquies, no” . No crec que aquell home de la selva quedés massa convençut. Jo tampoc.

Lluís Mallart Guimerà

Antropòleg

12895688-W
Llegir més...

divendres, 27 de març del 2009

La moneda telemàtica, una eina per a la pau


Ens complau adjuntar-vos una invitació per a la presentació de la versió catalana del documental La moneda telemàtica, una eina per a la pau (La proposta macroeconòmica d'Agustí Chalaux de Subirà -Barcelona 1911-2006-).
L'acte tindrà lloc el dimecres 15 d’abril a les 19,30 hores a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (edifici històric), Gran Via de les Corts Catalanes, 585 (plaça Universitat).
Ens agradaria comptar amb la vostra assistència i us demanem feu extensió d’aquesta invitació als vostres coneguts i amics, que poguessin estar interessats en aquest projecte econòmic, científic i racionalitzat al qual l’Agustí Chalaux va dedicar tota la seva vida.
Salutacions cordials,
Joan Parés
Secretari
Llegir més...

> Conferència "Les polítiques comercials europees, o com fer que l'Àfrica pagui la nostra crisi"



“El més important és assolir un canvi en la balança de poder entre els països més desenvolupats i els països en desenvolupament, perquè els primers no canviaran les seves polítiques voluntàriament, sinó gràcies a la pressió que s'exerceixi sobre ells. (...) La nova Europa neoliberal, l'Europa global, és molt contundent a l'hora de defensar els seus interessos. A més, aquesta Europa global té una actitud cada vegada més agressiva amb els països del Sud. (...) Europa li deu a Àfrica, no hi ha discussió possible. (...) No sóc pessimista pel que fa a Àfrica, sóc pessimista pel que fa a Europa.” Dot Keet, en una entrevista a la Revista Pueblos.

- Intervindran:

Dot Keet, investigadora i activista del Transnational Institute (Amsterdam) i Alternative Information and Development Center, professora de política econòmica a diverses universitats d'Àfrica del Sud. Autora de diverses publicacions sobre els EPA (Acords d'Associació Econòmica).

Jordi Pons, director de SETEM Catalunya.

Moderarà: Eulàlia Reguant, responsable de campanyes de Justícia i Pau.

- Data: dimarts 31 de març de 2009
- Hora: 18:30 h
- Lloc: CCCB (Centre de Cultura Contemporània, aula-1) C. Montalegre, 5. Barcelona.
- Idioma: anglès (traducció simultània)


- Organitzen: Setem ODG Justicia i Pau Veterinarios sf CEA i CASC amb la col.laboració de ACCD










Amb la col·laboració de:








Si coneixes algú al qui li pot interessar aquesta informació, si us plau, reenvia-la-hi.











--------------------------------------------------------------------------------






--------------------------------------------------------------------------------






--------------------------------------------------------------------------------






--------------------------------------------------------------------------------
Llegir més...

divendres, 20 de març del 2009

Desmilitaritzem l’Educació

La campanya “Desmilitaritzem l’Educació” denuncia la presència de l’exèrcit al Saló de l'Ensenyament de Barcelona
Mes de quaranta entitats vinculades al foment de la Pau i l'educació participen en la campanya Desmilitaritzem l'Educació amb l'objectiu d'impedir la presència de l'exèrcit en espais educatius
Barcelona, 18 de març de 2009

Un any més, les forces armades han estat convidades a participar al Saló de l'ensenyament, que se celebra a Barcelona entre el 18 i el 22 de març. La campanya “Desmilitaritzem l’educació” considera que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu és inadmissible, perquè els valors que transmeten les institucions militars -obediència, disciplina, patriarcat, androcentrisme o el recurs a la violència-, contradiuen els valors vertebrals recollits en la LOE que han de regir l’educació del jovent: autonomia, esperit crític, responsabilitat, empatia, diàleg o solidaritat.
La propaganda que el jovent rep del Ministeri de Defensa és enganyosa, desprèn una imatge idíl·lica de la vida militar i edulcora el paper de les forces armades espanyoles en els conflictes bèl·lics. Amb això, l’exèrcit és presentat gairebé com una ONG d’ajut humanitari, la qual cosa oculta el seu rol de defensa d’interessos més espuris. L’exèrcit espanyol, amb la seva presència en els espais educatius, pretén potenciar l’eufemística “cultura de la defensa” i “l’esperit militar” entre la joventut per millorar la seva deteriorada imatge pública i pal·liar les actuals dificultats de reclutament.

La campanya vol manifestar el seu més ferm rebuig a la presència de l’exèrcit als espais educatius, com el Saló de l'Ensenyament, i insta al Departament d’Educació, en qualitat de coordinador, i a la Fira de Barcelona i a la direcció del Saló, en qualitat d’organitzadors, a retirar la invitació de les forces armades per a les edicions d’enguany i les properes.

Les armes no eduquen, les armes maten!

Us adjuntem el manifest de la campanya i la llista d'entitats adherides

Per a més informació:

Llum Pellicer, tel. 93 302 76 06 / 660.45.63.71 Jordi Calvo: 93 317 61 77 / 658.04.18.18

desmilitaritzem@gmail.com

http://desmilitaritzem.blog.pangea.org/

Llegir més...

xerrada d'Agermanament i Can Bardina

Trobaràs el text a: http://www.bardina.org/activitats/activitatsct.htm
Llegir més...

dimarts, 10 de març del 2009

'Maintenant Camerun'



'Maintenant Camerun'
Valentín Viñas

Inauguració: 13 de març. 19.30h
Nau Ivanow · Hondures, 28-30
Del 13 al 30 de març
De dilluns a divendres, de 17 a 20h
"Río dos Camarés

Poblat d’ençà l’època neolítica, amb més de 200 llengües, veritable barrija-barreja, i producte polític i econòmic del domini colonial. El Camerun deu el seu nom als navegants portuguesos que solcaren, el 1472, les seves aigües costaneres i que el batejaren Río dos Camarés –riu de les gambetes-, per l’abundor de crancs i gambes.

Portuguesos, alemanys, britànics... van treure profit econòmic de la seva gent i de les seves riqueses naturals.

El Camerun és un país divers pel seu paisatge, cultura i geografia. Amb platges. Deserts. Muntanyes. Selves. Sabanes. I la seva història està farcida de picabaralles. Espolis. Colonitzacions. Cops d’estat. La guerra per la independència.

Ara, les fotografies d’en Valentín Viñas ajudaran a veure’l o descobrir-lo amb nous ulls, més enllà de dades i de mots.
Una tirallonga d’instantànies ens conviden a reapropiar-nos d’aquesta realitat polifònica per tal de capir-la per damunt d’aparences i estereotips.

Sigueu, doncs, benvinguts.

Llegir més...

Xerrada-debat d’Agermanament i Can Bardina


Us convidem a la propera xerrada-debat d’Agermanament i Can Bardina, que tindrà lloc el proper dijous, 12 de març a les 20h al c/ de la Lluna nº22, . La temàtica que s’hi tractarà és el conflicte àrabo-israelià. Aritz Garcia, membre de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina, ens farà un breu repàs als orígens històrics del conflicte i, posteriorment, analitzarà la seva situació actual i els efectes que sobre el mateix poden tenir les darreres eleccions a Israel i als EUA.



Us hi esperem!


Erased-wiped off the map from CIES IMATGES on Vimeo.




Agermanament
Llegir més...

CARTA ABIERTA DE LAS ORGANIZACIONES, REDES, COLECTIVOS Y CIUDADAN@S AL PRESIDENTE RAFAEL CORREA

9 de Marzo de 2009
CARTA ABIERTA DE LAS ORGANIZACIONES, REDES, COLECTIVOS Y
CIUDADAN@S AL PRESIDENTE RAFAEL CORREA

Con sorpresa e indignación hemos sido informados que el gobierno nacional retiró la
personería jurídica a Acción Ecológica mediante el Acuerdo Ministerial 157, del
Ministerio de Salud, con fecha 2 de marzo de este año, bajo la consideración de
haber “incumplido los fines para los que fue creada”. Acción Ecológica trabaja en
nuestro país desde hace más de 20 años en la defensa de la naturaleza y es
ampliamente reconocida a nivel nacional e internacional.
Frente a este hecho, las organizaciones que suscribimos el presente, consideramos:
*Acción Ecológica ha actuado apegada a sus principios y objetivos
establecidos por sus integrantes de defender los recursos naturales, preservar
un ambiente sano y defender los derechos de la naturaleza,como establece la
nueva Constitución del Ecuador, que son la base para alcanzar el régimen del
Buen Vivir, que incluye el derecho a la salud.

*Conocemos que Acción Ecológica, con personería jurídica otorgada por el
Ministerio de Salud desde 1986, ha cumplido con sus obligaciones de
informar anualmente a dicho Ministerio, sin haber recibido observación alguna
en todo estos años, por lo cual nos llama la atención este procedimiento
arbitrario en el que no medió diálogo alguno y violando el debido proceso
*Esta acción no es un simple reordenamiento administrativo, como sostiene la
Ministra de Salud, claramente es una retaliación por el trabajo que Acción
Ecológica viene realizando conjuntamente con otras organizaciones y
especialmente por su posición crítica frente a la Ley Minera y la apertura de la
minería a gran escala en el país, consolidando el modelo extractivista y
favoreciendo a las transnacionales.
*Denunciamos que esta medida constituye un atentado para todas las
organizaciones y movimientos sociales que vienen enfrentando en el último
tiempo acciones de criminalización de la protesta propias de gobiernos
neoliberales.

Estos hechos constituyen una contradicción con el llamado a la participación
ciudadana, la creación del quinto poder y constitución de veedurías sociales.

Frente a estos hechos, las organizaciones abajo firmantes:
- Expresamos nuestra solidaridad y reconocimiento al trabajo de las y los
compañeros de Acción Ecológica
*Rechazamos la acción ilegal de cerrar Acción Ecológica
*Exigimos dejar insubsistente el Acuerdo Ministerial 157 del 2 de marzo de
2009, firmado por la doctora Caroline Chang, Ministra de Salud Pública, en
paradójica coincidencia con la conmemoración del Día Internacional de La
Mujer
*Demandamos garantías efectivas para el funcionamiento de las
organizaciones y movimientos sociales en el marco del respeto a los derechos
consagrados en la Constitución ,

Nos mantendremos unidos, organizados, movilizados y vigilantes para que se
cumplan nuestras demandas en forma inmediata y para que este tipo de hechos no
se vuelvan a repetir. Con autorizaciones o sin autorizaciones, manteniendo nuestros
fines y prácticas, seguiremos militando en defensa de la Vida y la Pachamama.

Marlon Santi, Presidente de CONAIE
Humberto Cholango, Presidente de Ecuarunari
Fundación Pueblo Indio del Ecuador
Blanca Chancoso, Escuela de Formación de Líderes Dolores Cacuango
Alberto Acosta
Anaité Vargas, Directora APDH
Luis Saavedra, Presidente de INREDH
Coordinadora Juvenil por la Equidad de Género
Diabluma
Red Intercultural
Acción Creativa
Comité Pro Agua Sin Arsénico
Mujeres de Frente
Natalia Sierra
Edwar Vargas
Red Latinoamericana de Afectados por Represas, Ecuador
Red de Ecologistas Populares del Ecuador
Hermel Chávez, Frente de Defensa de la Amazonía
Líder Góngora, C-Condem
Ángel Bonilla, CDES
Frente de Defensa del Río Angamarca
Alexa Velasco, Biciacción
Colectivo Agroecológico del Ecuador
Coordinadora Ecuatoriana de Agroecología
Red de Acción en Plaguicidas, RAPAL Ecuador
Diego Puente, Ciclópolis
Jaime Guevara
Eduardo Tamayo
Natalia Landívar, FIAN
Gardenia Chávez
Casa Feminista de Rosa
Serapio Laje
Alejandra Santillana, Colectivo La Pepa
Marcos Toscano
Entrepueblos

(Adhesiones: info@accionecologica.org)

Llegir més...