Eséka, 18 d’agost del 2007

Avui havia d'estar a Biyohua, i de fet si que hi estic però ara hem fet una escapada a Eséka per feina d'ASAFRO i jo he aprofitat per anar al centre d'informàtica Infolinge, projecte que Agermanament hi dóna suport, i on tenen internet.
Fa dos dies que van marxar els 5 amics amb qui vaig passar 3 setmanes, i la veritat és que després de tants dies junts ara es nota un buit; tot i que pels dies que em queden i tot el que queda per fer quasi que se’m farà curt i tot.
Reprenc, doncs, el viatge on em vaig quedar. En acabar les visites dels pobles del riu Wouri vam passar un dia a Douala també amb en Richard. Aquí vam poder veure el taller de costura que està construint. Les ultimes noticies es que ja ha acabat d'aixecar les parets i només li falta el sostre, que ja haguera acabat si no fos perquè han hagut de parar les obres uns dies per les fortes pluges que ja han començat. Per sort nostre, nosaltres les hem anat esquivant i no ens han molestat gaire. Després de Douala vam anar cap a Eséka, on vam passar un parell de dies a l'escola de sords IMSHA, on vam poder reposar una mica. En Salomon, director de l'escola, ens va ensenyar totes les instal·lacions i el nou edifici que estan construint també amb l'ajuda d'Agermanament. Aquest edifici es fa per fer-hi tallers de formació professional on s'ensenyarà costura, informàtica i agricultura, i també per poder ampliar els dormitoris ja que la majoria de nens que venen es queden com a internat i cada vegada són més. A part d'en Salomon també hi havia la seva germana Herminie i la seva mare Mama Justine, demés de més gent que acullen; ja que amb el gran cor que té aquesta família no poden deixar ningú al carrer i hi ha nens que sol·liciten quedar-se i ja es plantegen de fer un orfenat. A Eséka mateix també vam visitar el lloc on estic ara: Infolinge, i en Jean Hibog ens va ensenyar la sala d'ordinadors on ara en funcionen 9.
Per seguir acabant de veure plantacions de palmeres vam passar uns dies a Bot-Makak, on vam dormir a la parròquia que té nou rector i vam poder saludar al nou alcalde. Aquí els meus amics van poder veure ja plantacions de fa 5-6 anys que ja donaven fruit i vam poder veure com el premsaven i produïen oli. La veritat és que arribar a aquesta fase et dóna coratge i forces, veure que el que fas té el seu fruit, i així poder seguir treballant.
Després vam passar un parell de dies al poble d’en Fidel, camerunès que ha passat uns 12 anys a Catalunya i que ara treballa a l'ambaixada d'Espanya. El poble es diu Bengmis i vam conèixer una altra ONG espanyola que hi treballa però amb un altre sistema: ells treballen directament i són uns 30 espanyols.
I, finalment, vam anar a la Lobe, al costat de Kribi, on vam estar amb l'Inongo, camerunès que viu a Barcelona. Tot i que no feia massa sol vam poder gaudir d'un parell de dies a una casa a 5 metres de l'oceà i a 2 minuts de les cascades de la Lobe, vaja FANTÀSTIC.
I ara, com deia, jo continuo la visita dels pobles on hi ha projectes i que encara no hi he passat.
Fins aviat,
Ricard