Les entitats sotasignants volem expressar la nostra denúncia als fets ocorreguts al Perú el passat dia 5 de juny en què es van produir desenes de morts i ferits, entre indígenes i policia, durant el desallotjament per part de forces especials de la Policia Nacional (DINOES) de les posicions que els indígenes ocupaven a Bagua, al departament d’Amazonas.
Els pobles indígenes de l’Amazònia peruana estan mobilitzats per defensar els seus territoris ancestrals que ocupen en les zones alta i baixa de l’Amazònia i tenen una extraordinària biodiversitat. Actualment, aquests territoris es troben afectats per la creixent i irracional explotació de recursos com l’or, la fusta, el petroli i el gas que es duu a terme sense respecte per les desenes de pobles indígenes que mantenen una de les majors diversitats culturals del planeta. Moltes d’aquestes explotacions corresponen a àrees entregades en concessió pel govern peruà a empreses transnacionals que es sobreposen a territoris indígenes, ignorant els drets de les comunitats natives.
Com van sostenir els Bisbes de l'Amazònia el 5 de maig passat, "en nom d’un concepte de desenvolupament esbiaixat, l’estat permet la deforestació de grans extensions de boscos primaris a favor d’empreses nacionals i transnacionals per a la inversió en plantacions setrills, canya de sucre i d’altres. Per a ningú no és desconeguda la contaminació dels rius pel plom i altres metalls pesants i substàncies tòxiques com a efecte d’una activitat minera (formal i informal) i l’extracció de petroli, de manera irresponsable. Som testimonis, a més, de la tala indiscriminada de la fusta sense cap tipus de control".
Mitjançant decrets legislatius que el govern ha dictat aprofitant inconstitucionalment les facultats que li van ser concedides per implementar el TLC pactat amb els EUA, l’estat peruà pretén deixar que les transnacionals actuïn impunement als territoris indígenes. Aquests decrets vulneren els drets defensats pels Pobles Indígenes reconeguts en Pactes, Convencions i Convenis amb caràcter vinculant i exigible que, el Perú, en ratificar-los, es va comprometre a honrar i que comprometen la seva responsabilitat davant de la comunitat internacional.
Els subscrits repudiem aquests fets i exhortem al govern del Perú a què suspengui de forma immediata l’estat de setge i cessi la violència contra la població en l'Amazònia i posi en marxa una comissió verificadora independent dels esdeveniments. Demanem que retiri els decrets que han donat lloc a aquesta situació (Decrets Legislatius 1064, 1089, 1090 i 995). Invoquem el Govern peruà a cessar les agressions que ha dut a terme sistemàticament aquestes setmanes contra AIDESEP i els seus dirigents, així com a obrir un espai de respectuós i genuí diàleg amb aquesta organització, considerant els legítims interessos que representa.
Com ha expressat el Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de l'ONU a través de la seva presidenta Victòria Tauli Corpuz, recordem al Govern peruà l’obligació que té de consultar i respectar els drets dels Pobles Indígenes, tal com estableixen els compromisos assumits al Conveni 169 de l'OIT, i garantir el ple respecte a l’exercici del seu dret al consentiment lliure, previ i informat sobretot allò que afecti les seves terres tradicionals, territoris i recursos.
Cridem finalment la comunitat nacional i internacional a mobilitzar-se per impedir que es consumi un genocidi en l'Amazonía i se salvaguardi el dret dels Pobles Indígenes a la seva lliure determinació, tal com estableix la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes de Nacions Unides.
Entitats sotasignants, per ordre alfabètic:
alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes
Adhesions al Manifest fins el dia 11 de juny a les 12h00 escrivint al correu-e: inscripcions@alternativa-ong.org
El Manifest serà enviat a les següents persones i institucions:
Mitjans de comunicació
President del Perú
Yehude Simon Munaro, President del Consell de Ministres del Perú
Rafael Vásquez Rodríguez, President del Congrés del Perú
Defensora del Pueblo, Perú
Consulat del Perú a l’estat espanyol
Relator de la ONU sobre la situació dels drets humans i llibertats fonamentals dels indígenes
Foro Permanent per a les qüestions indígenes de la ONU
Grup de Treball de la ONU sobre les desaparicions forçoses
Relatoria de la CIDH sobre els drets dels pobles indígenes
Oficina de l’Alto Comissionat per als Drets Humans, ONU
Programa Pro 169, Organització Internacional del Treball
Mecanisme d’Experts sobre els drets dels pobles indígenes, Consell de Drets Humans, ONU
AIDESEP
Llegir més...
dimarts, 9 de juny del 2009
dijous, 4 de juny del 2009
Emergencia en Camerún con más de 100.000 niños que sufren malnutrición aguda
martes, 26 mayo 2009 Mundo Negro Digital
Más de 45.000 niños mueren cada año de malnutrición en Camerún. Lo ha denunciado en estos días Unicef, la agencia de las Naciones Unidas que se ocupa de la infancia. En su informe dedicado a los países africanos, la organización habla de “emergencia silenciosa”, ya que Camerún se presenta como una nación relativamente estable en África subsahariana que pasa desapercibida por la crisis de refugiados en otras zonas de la región. Sin embargo, son miles los niños que, principalmente en el norte y en el este del país, sufren gravemente de malnutrición
Según los datos dados a conocer en estos días, al norte de Camerún la malnutrición aguda global (MAG), que supone un déficit de peso en relación a la altura, afecta al 12,6 por ciento, es decir a 115.000 niños menores de cinco años.
El 40 por ciento de los niños (350.000) sufren de malnutrición crónica.
La Organización Mundial de la Salud (OMS) clasifica una MAG entre el 10 por ciento y el 14,9 por ciento como grave. A partir del 15 por ciento se trata de una emergencia.
Unicef afirma que se han programado nuevas investigaciones sobre la alimentación y la salud en Camerún para finales de este año.
La población de las regiones afectadas es de casi 4,9 millones, más que toda la población de Liberia y de Mauritania. Las causas de la malnutrición en Camerún, según Naciones Unidas, son muchas y de distinto tipo, como la de muchos países del Sahel: falta de atención médica básica, inseguridad alimentaria, acceso mínimo a los servicios para la subsistencia de los niños y poco conocimiento sobre la nutrición infantil. A esto hay que sumarle el aislamiento de dichas zonas.
Las difíciles condiciones de vida al este y al norte de Camerún se ven agravadas por el flujo de refugiados de la República Centroafricana y de Chad. La disponibilidad de ofrecer hospitalidad a los refugiados es un punto que hay que reconocerle a Camerún, subraya la ONU, un tema que fue mencionado también por Benedicto XVI en su reciente viaje al país africano.
El Gobierno está trabajando para afrontar la emergencia alimentaria junto con las agencias de la ONU y otras ONGs.
Unicef ha puesto también en evidencia que una amplia franja de la población de Camerún no tiene acceso a atención médica básica, a agua potable y a una educación mínima. Sin embargo subraya los esfuerzos que están realizando las autoridades del Gobierno para remediar esta situación.
En un contexto tan complicado, y en muchos sentidos ejemplar para tantas realidades africanas, el Papa realizó su reciente viaje pastoral, en marzo de este año, precisamente a Camerún.
Benedicto XVI habló de los problemas de todo un continente, llamando la atención de la opinión pública mundial, con la fuerza de su autoridad moral. Benedicto XVI en Yaundé habló de Camerún y del continente africano en conjunto. “Aquí en África como en tantas partes del mundo, un sinfín de hombres y mujeres anhelan oír una palabra de esperanza y consuelo. Los conflictos locales dejan a millares sin hogar e indigentes, huérfanos y viudas. En un Continente que en al pasado ha visto tantos de los suyos raptados cruelmente y llevados a ultramar a trabajar como esclavos, el tráfico de seres humanos, especialmente de mujeres y niños indefensos, se ha convertido en una forma moderna de esclavitud”, afirmó el Pontífice.
“ En tiempo de escasez global de alimentos, de desbarajuste financiero, de modelos alterados del cambio climático, África sufre en mayor proporción. Cada vez más habitantes terminan siendo víctimas del hambre, de la pobreza y la enfermedad. Ellos imploran a gran voz reconciliación, justicia y paz, y esto es lo que la Iglesia les ofrece”.
Llegir més...
Más de 45.000 niños mueren cada año de malnutrición en Camerún. Lo ha denunciado en estos días Unicef, la agencia de las Naciones Unidas que se ocupa de la infancia. En su informe dedicado a los países africanos, la organización habla de “emergencia silenciosa”, ya que Camerún se presenta como una nación relativamente estable en África subsahariana que pasa desapercibida por la crisis de refugiados en otras zonas de la región. Sin embargo, son miles los niños que, principalmente en el norte y en el este del país, sufren gravemente de malnutrición
Según los datos dados a conocer en estos días, al norte de Camerún la malnutrición aguda global (MAG), que supone un déficit de peso en relación a la altura, afecta al 12,6 por ciento, es decir a 115.000 niños menores de cinco años.
El 40 por ciento de los niños (350.000) sufren de malnutrición crónica.
La Organización Mundial de la Salud (OMS) clasifica una MAG entre el 10 por ciento y el 14,9 por ciento como grave. A partir del 15 por ciento se trata de una emergencia.
Unicef afirma que se han programado nuevas investigaciones sobre la alimentación y la salud en Camerún para finales de este año.
La población de las regiones afectadas es de casi 4,9 millones, más que toda la población de Liberia y de Mauritania. Las causas de la malnutrición en Camerún, según Naciones Unidas, son muchas y de distinto tipo, como la de muchos países del Sahel: falta de atención médica básica, inseguridad alimentaria, acceso mínimo a los servicios para la subsistencia de los niños y poco conocimiento sobre la nutrición infantil. A esto hay que sumarle el aislamiento de dichas zonas.
Las difíciles condiciones de vida al este y al norte de Camerún se ven agravadas por el flujo de refugiados de la República Centroafricana y de Chad. La disponibilidad de ofrecer hospitalidad a los refugiados es un punto que hay que reconocerle a Camerún, subraya la ONU, un tema que fue mencionado también por Benedicto XVI en su reciente viaje al país africano.
El Gobierno está trabajando para afrontar la emergencia alimentaria junto con las agencias de la ONU y otras ONGs.
Unicef ha puesto también en evidencia que una amplia franja de la población de Camerún no tiene acceso a atención médica básica, a agua potable y a una educación mínima. Sin embargo subraya los esfuerzos que están realizando las autoridades del Gobierno para remediar esta situación.
En un contexto tan complicado, y en muchos sentidos ejemplar para tantas realidades africanas, el Papa realizó su reciente viaje pastoral, en marzo de este año, precisamente a Camerún.
Benedicto XVI habló de los problemas de todo un continente, llamando la atención de la opinión pública mundial, con la fuerza de su autoridad moral. Benedicto XVI en Yaundé habló de Camerún y del continente africano en conjunto. “Aquí en África como en tantas partes del mundo, un sinfín de hombres y mujeres anhelan oír una palabra de esperanza y consuelo. Los conflictos locales dejan a millares sin hogar e indigentes, huérfanos y viudas. En un Continente que en al pasado ha visto tantos de los suyos raptados cruelmente y llevados a ultramar a trabajar como esclavos, el tráfico de seres humanos, especialmente de mujeres y niños indefensos, se ha convertido en una forma moderna de esclavitud”, afirmó el Pontífice.
“ En tiempo de escasez global de alimentos, de desbarajuste financiero, de modelos alterados del cambio climático, África sufre en mayor proporción. Cada vez más habitantes terminan siendo víctimas del hambre, de la pobreza y la enfermedad. Ellos imploran a gran voz reconciliación, justicia y paz, y esto es lo que la Iglesia les ofrece”.
Llegir més...
dimecres, 27 de maig del 2009
Fira solidaria a Calella el 23 de Maig 2009.
Com cada any a Calella s’està celebrant la quinzena solidària, va començar el dia 19 de maig fins el 30 de maig. Dins aquestes jornades el dissabte 23 de maig s’ha celebrat el Sidral Solidari en el qual hi ha hagut una mostra d’ entitats de cooperació i solidaritat. L’objectiu d’aquesta mostra es donar a conèixer a tots els calellencs i calellenques tots els projectes que són subvencionats per l’Ajuntament amb el 0,7% del pressupost municipal. Agermanament hi participa des del primer any , el 2006.
En la nostra parada s’explica quants diners del pressupost s’han destinat a l’escola així com diferents fotos i textos sobre l’escola i el seu funcionament, també es fan sempre activitats de participació a on petits i grans puguin intervenir escrivint alguna frase solidaria o bé dibuixant, pintant mandales o fent una guirnalda de mans solidàries, normalment la nostra parada està al costat de la de Jaume Gamell que porta un projecte al Senegal i ha col•laborat també amb Agermanament.
Llegir més...
dimecres, 13 de maig del 2009
"Les ONG critiquen l'ús polític de la crisi Premsa FCONGD
Contra la crisi global, solidaritat global. Les ONGD defensaran la
cooperació internacional en temps de crisi
Les ONG catalanes consideren irresponsable utilitzar la crisi per posar en
qüestió la cooperació per al desenvolupament. La FCONGD rebatrà els
discursos insolidaris amb noves eines i noves entitats.
Barcelona, 13 de maig de 2009.- La lluita contra la crisi a casa nostra no
és incompatible amb el compliment dels compromisos de Catalunya amb els
més pobres del món. Aquesta és la conclusió més important de l’Assemblea
General de la FCONGD del passat dissabte 9 de maig on les 84 entitats
federades van decidir el llançament d’una campanya de defensa i suport a
l’ajuda al desenvolupament de Catalunya
La Federació arriba al seu vintè aniversari amb el lema Contra la crisi
global, solidaritat global i continua creixent i renovant-se. A
l’Assemblea de dissabte passat es van incorporar tres noves ONGD que
aporten més de 800 socis. La Fundació Alda, la Fundació Montblanc i
l’Observatori del Deute en la Globalització amb perfils molt diferents,
són expertes, respectivament, en el treball sobre el terreny a diversos
països africans i a Paraguai, i en el seguiment, recerca i difusió de la
problemàtica del deute extern o de l’impacte de les empreses
transnacionals espanyoles als països empobrits.
Davant l’evidència que la crisi afecta més durament els més pobres i que
la interdependència és inevitable, la FCONGD aposta per la promoció de
models d'economia social i sostenible per tal que les desigualtats locals
i globals disminueixin. La “grip nova” és un bon exemple de com les
mancances dels sistemes sanitaris de qualsevol país poden acabar afectant
a la resta. Els països del Nord acabarem gastant més diners per fer front
a aquesta situació, que els que ens hauríem gastat a prevenir-la, a través
de programes de cooperació.
Darrerament s’han viscut símptomes molt preocupants que posen en dubte el
compromís solidari de les nostres institucions. D’una banda, els retalls
en el pressupost de la Generalitat dels darrers dos anys obren unes
perspectives d'incertesa que amenacen amb un deteriorament seriós tant de
la quantitat, com de la qualitat de la cooperació catalana. De l’altra,
des d’alguns sectors polítics i mediàtics es fa un ús partidari de la
cooperació en el sentit que és un luxe que no ens podem permetre.
L’Assemblea de la Federació creu que aquests discursos fomenten la
irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia. Ben al contrari, la
coherència política exigible dicta reafirmar el compromís social i polític
amb els pobles empobrits a través de la cooperació catalana, en paral·lel
amb l’aprofundiment de les polítiques socials i de protecció dels sectors
més vulnerables de la nostra societat.
Les ONGD de la FCONGD van decidir potenciar la projecció pública i social
de les accions de cooperació i solidaritat i actuar en bloc per a la seva
defensa. Amb la idea d’incorporar noves ONGD i xarxes, la FCONGD va
modificar els seus estatuts per facilitar la incorporació de les ONG més
petites i/o d’àmbit local. Igualment, va aprovar, reforçar i ampliar els
serveis del seu punt d'informació sobre cooperació internacional, pau i
drets humans a la ciutadania i la seva relació amb els mitjans de
comunicació.
Més informació: Federació Catalana d’ONGD 93 442 28 35/ 659 55 73 16
Llegir més...
cooperació internacional en temps de crisi
Les ONG catalanes consideren irresponsable utilitzar la crisi per posar en
qüestió la cooperació per al desenvolupament. La FCONGD rebatrà els
discursos insolidaris amb noves eines i noves entitats.
Barcelona, 13 de maig de 2009.- La lluita contra la crisi a casa nostra no
és incompatible amb el compliment dels compromisos de Catalunya amb els
més pobres del món. Aquesta és la conclusió més important de l’Assemblea
General de la FCONGD del passat dissabte 9 de maig on les 84 entitats
federades van decidir el llançament d’una campanya de defensa i suport a
l’ajuda al desenvolupament de Catalunya
La Federació arriba al seu vintè aniversari amb el lema Contra la crisi
global, solidaritat global i continua creixent i renovant-se. A
l’Assemblea de dissabte passat es van incorporar tres noves ONGD que
aporten més de 800 socis. La Fundació Alda, la Fundació Montblanc i
l’Observatori del Deute en la Globalització amb perfils molt diferents,
són expertes, respectivament, en el treball sobre el terreny a diversos
països africans i a Paraguai, i en el seguiment, recerca i difusió de la
problemàtica del deute extern o de l’impacte de les empreses
transnacionals espanyoles als països empobrits.
Davant l’evidència que la crisi afecta més durament els més pobres i que
la interdependència és inevitable, la FCONGD aposta per la promoció de
models d'economia social i sostenible per tal que les desigualtats locals
i globals disminueixin. La “grip nova” és un bon exemple de com les
mancances dels sistemes sanitaris de qualsevol país poden acabar afectant
a la resta. Els països del Nord acabarem gastant més diners per fer front
a aquesta situació, que els que ens hauríem gastat a prevenir-la, a través
de programes de cooperació.
Darrerament s’han viscut símptomes molt preocupants que posen en dubte el
compromís solidari de les nostres institucions. D’una banda, els retalls
en el pressupost de la Generalitat dels darrers dos anys obren unes
perspectives d'incertesa que amenacen amb un deteriorament seriós tant de
la quantitat, com de la qualitat de la cooperació catalana. De l’altra,
des d’alguns sectors polítics i mediàtics es fa un ús partidari de la
cooperació en el sentit que és un luxe que no ens podem permetre.
L’Assemblea de la Federació creu que aquests discursos fomenten la
irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia. Ben al contrari, la
coherència política exigible dicta reafirmar el compromís social i polític
amb els pobles empobrits a través de la cooperació catalana, en paral·lel
amb l’aprofundiment de les polítiques socials i de protecció dels sectors
més vulnerables de la nostra societat.
Les ONGD de la FCONGD van decidir potenciar la projecció pública i social
de les accions de cooperació i solidaritat i actuar en bloc per a la seva
defensa. Amb la idea d’incorporar noves ONGD i xarxes, la FCONGD va
modificar els seus estatuts per facilitar la incorporació de les ONG més
petites i/o d’àmbit local. Igualment, va aprovar, reforçar i ampliar els
serveis del seu punt d'informació sobre cooperació internacional, pau i
drets humans a la ciutadania i la seva relació amb els mitjans de
comunicació.
Més informació: Federació Catalana d’ONGD 93 442 28 35/ 659 55 73 16
Llegir més...
Xerrada Agermanament-Can Bardina
"Benvolguts/des amigues i amics
El proper dijous 14 de maig, Dolors Marín, doctora en Història
Contemporània per la Universitat de Barcelona, dinamitzarà una xerrada en
motiu del centenari DE LA SETMANA TRAGICA A BARCELONA. Us esperem a totes
i tots aquest dijous a les 20h al c/de la Lluna nº22, entresol 2ª."
Moltes gràcies!
Llegir més...
El proper dijous 14 de maig, Dolors Marín, doctora en Història
Contemporània per la Universitat de Barcelona, dinamitzarà una xerrada en
motiu del centenari DE LA SETMANA TRAGICA A BARCELONA. Us esperem a totes
i tots aquest dijous a les 20h al c/de la Lluna nº22, entresol 2ª."
Moltes gràcies!
Llegir més...
dilluns, 11 de maig del 2009
POSICIONAMENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ONG'S PER AL DESENVOLUPAMENT SOBRE LA CRISI I LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL.
(Aprovat a l'Assemblea General del dai 9 de Maig 2009)
Les organitzacions catalanes aplegades a la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, veiem amb preocupació com la crisi econòmica i la perllongada indefinició sobre el finançament de Catalunya estan posant en perill els objectius que unànimement el Parlament de Catalunya i les entitats socials dedicades a la cooperació ens havíem marcat a través de la Llei catalana i els plans directors de cooperació.
Els darrers anys, la crisi dels aliments i la manca de voluntat de canvi de lleis injustes en el comerç internacional, entre d’altres factors, han incrementat la desigualtat social als països on estem treballant. Això ens demana un esforç més gran per donar suport a la població encara més vulnerable així com reforçar el treball per tal que les desigualtats globals disminueixin i per contribuir a un món més just, responsable i sostenible.
En aquest context, els retalls en el pressupost de la Generalitat dels darrers dos anys i la suspensió, en el 2008, d'algunes de les modalitats de cooperació que milloraven la qualitat i la capacitat de planificació (convocatòria de programes plurianuals), obren unes perspectives d'incertesa que amenacen amb un deteriorament seriós tant de la quantitat com de la qualitat de la cooperació catalana. A aquesta incertesa contribueix en gran mesura el fet que, al nostre parer, el Govern de la Generalitat no ofereix garanties clares que aquestes deficiències seran corregides a curt termini.
Per altra banda, també veiem amb preocupació com darrerament des d'alguns sectors polítics i mitjans de comunicació amb influència sobre l'opinió pública s'han utilitzat demagògicament algunes actuacions de la cooperació catalana com a mitjà per a la desqualificació política dels seus responsables, i s’ha donat a entendre que en aquests moments de crisi econòmica i atur al nostre país, la cooperació internacional és un luxe que no ens podem permetre. Amb això s'amaga conscientment el fet que els pressupostos i les línies d'actuació principals de la cooperació catalana no són fruit d'un determinat Govern o partit, sinó de l'acord unànime del Parlament. Alhora, aquests discursos fomenten la irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia, i presenten com a contraposats la lluita contra la crisi econòmica amb el compliment dels compromisos de Catalunya amb la cooperació, el foment de la pau i els drets humans.
En aquest sentit, no es poden ignorar les estretes interrelacions que avui es donen entre els països arreu del món i que res del que succeeix, per exemple, a Àfrica, Àsia o Amèrica ens és aliè. Sense anar més lluny, la crisi sanitària global desfermada per la “grip nova” mostra tossudament, un cop més, com les ínfimes condicions de producció d'aliments o les mancances dels sistemes sanitaris de qualsevol país poden acabar afectant a la resta. La paradoxa és que molt possiblement alguns països del Nord acabarem gastant més diners a fer front a aquesta situació que els que ens hem volgut estalviar reduint la cooperació.
Per tot això creiem necessari reiterar, davant les nostres institucions públiques, forces polítiques, mitjans de comunicació i l’opinió pública en general, alguns elements que constitueixen el fonament de la solidaritat i les polítiques de cooperació en aquest món globalitzat, fins i tot, o més encara, en un context de crisi econòmica com el que vivim:
1. Que ja fa 37 anys que les Nacions Unides van establir la fita que els països anomenats desenvolupats destinessin el 0,7% del seu PIB a la cooperació internacional. Aquesta fita, que ja es quedava curta en el seu moment, està totalment desfasada, donat l'increment constant de les diferències entre països rics i empobrits en aquestes quasi quatre dècades. Però ni tan sols aquest compromís simbòlic ha estat assolit per la immensa majoria dels països rics (entre ells el nostre), malgrat que la xifra de la població mundial desnodrida està arribant als 1.000 milions de persones, a més dels altres milions que segueixen morint per malalties perfectament curables.
2. Que la cooperació al desenvolupament no s'ha d’entendre com “donar el que ens sobra” o com una almoina optativa, sinó com un imprescindible fons de restitució, compensació o redistribució de la riquesa destinat a reduir els injustos desequilibris Nord/Sud, donada la situació d’iniquitat provocada per les relacions colonials i els espolis de recursos passats i presents. Aquests mecanismes de compensació també han funcionat i funcionen entre països del Nord, per exemple entre la UE, però la diferència és que, mentre en aquest cas els compromisos que es prenen es porten a la pràctica, pel que fa als compromisos Nord/Sud, no succeeix el mateix.
3. Finalment, cal recordar que cooperar per enfortir les capacitats de les societats civils i de les polítiques públiques dels països empobrits per garantir l'efectivitat dels drets humans, econòmics, socials, culturals, etc. de les seves poblacions és més important, més just i més eficaç que l'ajut d'emergència en situacions de crisi i que la simple assistència alimentària, educativa o sanitària.
Per tot això, volem fer un crida a les ONGD, les entitats socials, les forces polítiques, les administracions públiques, els mitjans de comunicació i a l'opinió pública per fer un front comú per afrontar de forma responsable el repte de garantir una vida digna i una seguretat global, fonamentada en el compliment dels drets humans, econòmics, socials i culturals a tot el món.
Això s'ha de traduir en una definició clara i expressa a favor de reafirmar el compromís social i polític per a la consolidació de la cooperació catalana, traduïda en pressupostos, recursos, polítiques i accions que estiguin a l'alçada dels reptes de la societat global. Aquest compromís en cap cas es pot considerar contradictori, sinó que més aviat forma part del mateix procés i valors solidaris, amb el necessari aprofundiment de les polítiques socials i de protecció dels sectors més vulnerables de la nostra societat, així com la promoció de models d'economia social i sostenible, ja que una de les causes de la crisi que patim, al Nord i al Sud, ha estat la passivitat dels poders públics davant l'imperi de l'especulació més irresponsable.
Llegir més...
Les organitzacions catalanes aplegades a la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, veiem amb preocupació com la crisi econòmica i la perllongada indefinició sobre el finançament de Catalunya estan posant en perill els objectius que unànimement el Parlament de Catalunya i les entitats socials dedicades a la cooperació ens havíem marcat a través de la Llei catalana i els plans directors de cooperació.
Els darrers anys, la crisi dels aliments i la manca de voluntat de canvi de lleis injustes en el comerç internacional, entre d’altres factors, han incrementat la desigualtat social als països on estem treballant. Això ens demana un esforç més gran per donar suport a la població encara més vulnerable així com reforçar el treball per tal que les desigualtats globals disminueixin i per contribuir a un món més just, responsable i sostenible.
En aquest context, els retalls en el pressupost de la Generalitat dels darrers dos anys i la suspensió, en el 2008, d'algunes de les modalitats de cooperació que milloraven la qualitat i la capacitat de planificació (convocatòria de programes plurianuals), obren unes perspectives d'incertesa que amenacen amb un deteriorament seriós tant de la quantitat com de la qualitat de la cooperació catalana. A aquesta incertesa contribueix en gran mesura el fet que, al nostre parer, el Govern de la Generalitat no ofereix garanties clares que aquestes deficiències seran corregides a curt termini.
Per altra banda, també veiem amb preocupació com darrerament des d'alguns sectors polítics i mitjans de comunicació amb influència sobre l'opinió pública s'han utilitzat demagògicament algunes actuacions de la cooperació catalana com a mitjà per a la desqualificació política dels seus responsables, i s’ha donat a entendre que en aquests moments de crisi econòmica i atur al nostre país, la cooperació internacional és un luxe que no ens podem permetre. Amb això s'amaga conscientment el fet que els pressupostos i les línies d'actuació principals de la cooperació catalana no són fruit d'un determinat Govern o partit, sinó de l'acord unànime del Parlament. Alhora, aquests discursos fomenten la irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia, i presenten com a contraposats la lluita contra la crisi econòmica amb el compliment dels compromisos de Catalunya amb la cooperació, el foment de la pau i els drets humans.
En aquest sentit, no es poden ignorar les estretes interrelacions que avui es donen entre els països arreu del món i que res del que succeeix, per exemple, a Àfrica, Àsia o Amèrica ens és aliè. Sense anar més lluny, la crisi sanitària global desfermada per la “grip nova” mostra tossudament, un cop més, com les ínfimes condicions de producció d'aliments o les mancances dels sistemes sanitaris de qualsevol país poden acabar afectant a la resta. La paradoxa és que molt possiblement alguns països del Nord acabarem gastant més diners a fer front a aquesta situació que els que ens hem volgut estalviar reduint la cooperació.
Per tot això creiem necessari reiterar, davant les nostres institucions públiques, forces polítiques, mitjans de comunicació i l’opinió pública en general, alguns elements que constitueixen el fonament de la solidaritat i les polítiques de cooperació en aquest món globalitzat, fins i tot, o més encara, en un context de crisi econòmica com el que vivim:
1. Que ja fa 37 anys que les Nacions Unides van establir la fita que els països anomenats desenvolupats destinessin el 0,7% del seu PIB a la cooperació internacional. Aquesta fita, que ja es quedava curta en el seu moment, està totalment desfasada, donat l'increment constant de les diferències entre països rics i empobrits en aquestes quasi quatre dècades. Però ni tan sols aquest compromís simbòlic ha estat assolit per la immensa majoria dels països rics (entre ells el nostre), malgrat que la xifra de la població mundial desnodrida està arribant als 1.000 milions de persones, a més dels altres milions que segueixen morint per malalties perfectament curables.
2. Que la cooperació al desenvolupament no s'ha d’entendre com “donar el que ens sobra” o com una almoina optativa, sinó com un imprescindible fons de restitució, compensació o redistribució de la riquesa destinat a reduir els injustos desequilibris Nord/Sud, donada la situació d’iniquitat provocada per les relacions colonials i els espolis de recursos passats i presents. Aquests mecanismes de compensació també han funcionat i funcionen entre països del Nord, per exemple entre la UE, però la diferència és que, mentre en aquest cas els compromisos que es prenen es porten a la pràctica, pel que fa als compromisos Nord/Sud, no succeeix el mateix.
3. Finalment, cal recordar que cooperar per enfortir les capacitats de les societats civils i de les polítiques públiques dels països empobrits per garantir l'efectivitat dels drets humans, econòmics, socials, culturals, etc. de les seves poblacions és més important, més just i més eficaç que l'ajut d'emergència en situacions de crisi i que la simple assistència alimentària, educativa o sanitària.
Per tot això, volem fer un crida a les ONGD, les entitats socials, les forces polítiques, les administracions públiques, els mitjans de comunicació i a l'opinió pública per fer un front comú per afrontar de forma responsable el repte de garantir una vida digna i una seguretat global, fonamentada en el compliment dels drets humans, econòmics, socials i culturals a tot el món.
Això s'ha de traduir en una definició clara i expressa a favor de reafirmar el compromís social i polític per a la consolidació de la cooperació catalana, traduïda en pressupostos, recursos, polítiques i accions que estiguin a l'alçada dels reptes de la societat global. Aquest compromís en cap cas es pot considerar contradictori, sinó que més aviat forma part del mateix procés i valors solidaris, amb el necessari aprofundiment de les polítiques socials i de protecció dels sectors més vulnerables de la nostra societat, així com la promoció de models d'economia social i sostenible, ja que una de les causes de la crisi que patim, al Nord i al Sud, ha estat la passivitat dels poders públics davant l'imperi de l'especulació més irresponsable.
Llegir més...
dilluns, 20 d’abril del 2009
Les motos-taxis en ordre
Barcelona (Anna Casasayas i Lacambra)- Si hom visita les principals ciutats cameruneses, de seguida pararà atenció a un curiós mitjà de transport: el de les moto-taxis. Degut al fet que la major part de la població del país no disposa de recursos econòmics suficients per a comprar-se un automòbil, aquest servei li permet desplaçar-se sense que això suposi un cost elevat per a la butxaca.
Si hom s'hi fixa detingudament, veurà que aquests vehicles s'endinsen en la caòtica circulació dels carrers i avingudes cameruneses a velocitat moderada. El Camerun es caracteritza per una circulació complicada, desorganitzada i salvatge. Tot aquell qui hagi estat al país sap que pujar a un dels automòbil que recorren les seves ciutats i pobles pot arribar a ser tota una aventura!
Si hom té una estona per a observar aquest fenomen, veurà que gaudeix de gran acceptació entre els seus usuaris. És habitual la imatge de moto-taxis esperant clients, com també la de clients esperant ser portats a les seves destinacions.
Fins ara, l'activitat no estava reglamentada, fet que facilitava que gran nombre de persones s'hi dediquessin per a guanyar-se un sou. Quin disposava d'una motocicleta, tenia feina assegurada. A partir d'aquesta setmana, la realitat de les moto-taxis canviarà. Com explica Essama Essomba a “Les motos-taxi en ordre”, l’editorial del 16 d’abril de 2009 al diari Cameroon Tribune, una nova normativa gestionarà el servei a les principals municipalitats del país.
Les motos-taxis en ordre
Essama Essomba
Certaines municipalités commencent déjà à porter une attention particulière à l’organisation du transport par motos-taxis, conformément à la nouvelle réglementation sur l’exercice de cette activité génératrice de nombreux emplois et répondant à un réel problème de transport en ville et en campagne. Le décret du Premier ministre n° 2008/3447/PM du 31 décembre 2008 fixe et réaménage les conditions et les modalités d’exploitation commerciale des motocycles dans les zones périurbaines et rurales. Dans son article 3, le texte précise que les zones périurbaines et rurales prévues pour la circulation des motos-taxis sont déterminées par les autorités municipales compétentes. S’agissant de l’exploitation des motos-taxis, l’accès à la profession est subordonnée aux éléments suivants : une licence spéciale de transport de catégorie S2 délivrée exclusivement par le ministre en charge des transports après un examen favorable du dossier du demandeur ; une carte de transport public dite « carte bleue », délivrée par le délégué départemental des transports ou le chef de service régional des transports territorialement compétent ; un certificat de visite technique, à l’exception des motocycles en circulation depuis moins de six mois ; une police d’assurance en cours de validité. Le décret stipule par ailleurs que tout conducteur doit être âgé au moins de 18 ans, être titulaire d’un permis de conduire de catégorie A et être titulaire d’un certificat de capacité de la catégorie MT. En plus de l’immatriculation par les services compétents du ministère des transports, l’exploitation est conditionnée par un numéro d’identification attribué par la commune du lieu d’exploitation. En matière d’équipement, le moto-taximan doit obligatoirement posséder un trousseau de dépannage, deux casques dont un pour le conducteur et l’autre pour le passager ainsi qu’un gilet. La couleur de ce gilet est déterminée par la commune du ressort d’exploitation. Il doit être muni d’une bande réfléchissante horizontale de dix centimètres à l’avant et à l’arrière et marqué du sigle de la commune compétente territorialement. Depuis le 31 décembre 2008, les motos-taxis ont six mois pour se conformer à cette réglementation. Il reste donc environ deux mois et demi.
Ce rappel nécessaire et utile de la réglementation en vigueur met particulièrement en exergue le rôle important des communes. Le moment est idoine, puisque les délais courent encore, d’une mise en œuvre concertée entre tous les partenaires de cette activité, surtout les autorités administratives, les responsables des communes, les propriétaires et conducteurs de motos-taxis. De telles concertations, au niveau local c’est-à-dire communal, donnent l’occasion aux uns et aux autres d’avoir la même compréhension du texte réglementaire, de soulever et d’applanir d’éventuels écueils, de se mettre à jour dans les délais. Elles permettront ainsi de prévenir d’éventuels remous dans cet important secteur des transports dont la délicatesse n’est plus à démontrer.
Les initiatives d’ores et déjà prises dans ce sens à Douala, notamment dans la commune de Douala II, à Yaoundé ou encore à Ngaoundéré indiquent la voie à suivre. Elles peuvent en inspirer d’autres. Le plus important pour tous, c’est que les motos-taximen adhèrent à l’esprit et, le cas échéant, à la lettre de l’indispensable organisation qui ne les fera plus apparaître, à tort, comme une horde incontrôlable évoluant en marge de la loi pour la défier, constituant une menace permanente pour leur propre sécurité, celle de leurs passagers et des autres usagers de la route.
Llegir més...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)