dimecres, 30 d’abril del 2008

Jaume Rodri noves


Amigues, amics: Perquè no ens ho deies? em feu sovint davant alguna sortida desconeguda.Doncs bé, aquí teniu la propaganda d'un llibre nou en el que he participat i que ha saltat al carrer el propassat dia de St. Jordi.A l'anexe, la foto de la portada.Salut.jaumerodri,escultor


El divendres dia 9 de maig, a les 23,50 h. i en el canal 33 de la Televisió de Catalunya, programen una pellícula sobre bruixes i altres històries del Montseny, realitzada i dirigida per en Guillem Rodri. Fes-ho saber, per evitar-nos greuges.Salut.jaumerodri

Llegir més...

Ban Ki Moon afirma que la crisis de los precios de los alimentos es un "reto sin precedentes"

30/04/2008
Internacional "Nuestra más urgente prioridad debe ser alimentar a los hambrientos", considera el secretario general de la ONU.

El secretario general de la ONU,Ban Ki Moon, afirmó hoy que la crisis de precios de los alimentos, que afecta actualmente a millones de personas, es un "reto sin precedentes" de proporciones globales, y anunció una estrategia para afrontarla.Ban Ki Moon analizó desde el lunes en Berna (Suiza) el tema de la crisis alimentaria global durante una reunión con agencias y organizaciones de su entorno.La primera parte de la estrategia pasar por cubrir los 755 millones de dólares (484,8 millones de euros) adicionales que ha solicitado el Programa Mundial de Alimentos (PAM) para poder continuar con sus tareas de asistencia a la población más necesitada en todo el mundo a lo largo de este año.El segundo punto es reunir de la comunidad de donantes internacionales 1.700 millones de dólares (1.091 millones de euros) para distribuir semillas, fertilizantes y alimentos para el ganado en los países con déficit alimentario, de modo que pueda aumentar su producción agrícola y ganadera y así alcanzar la autosuficiencia a mediano plazo.
ACUERDOS
Ban Ki Moon presidió la reunión de la Junta de Directores Ejecutivos del Sistema de Naciones Unidas, en la que se acordó la adopción de estas medidas de corto, mediano y largo plazo."Nuestra más urgente prioridad debe ser alimentar a los hambrientos", advirtió el titular de la ONU. "Para ello, hacemos un llamamiento a la comunidad internacional, y en especial a los países desarrollados, para satisfacer inmediatamente y en su totalidad la solicitud de emergencia de 755 millones de dólares hecha por el PAM". "Si no se obtienen esos fondos, afrontamos el riesgo de una hambruna generalizada, además de desnutrición y disturbios sociales sin precedentes", añadió.Además, añadió que la segunda tarea será asegurar la producción agrícola para los años venideros, para lo cual la FAO ha propuesto iniciativas de emergencia. Por último, Ban agregó que la ONU utilizará toda su capacidad para vigilar las tendencias de los precios y su impacto en las naciones.En ese sentido, el titular de la ONU anunció que las representaciones de la Organización solicitarán reuniones urgentes con los gobiernos de los países afectados para evaluar estrategias de apoyo y gestionar ayuda internacional para su aplicación.
Fuente: Europa Press

Llegir més...

dilluns, 28 d’abril del 2008

Situacions bél•liques a l'Àfrica

Cada dues setmanes, Agermanament i el Centre d'Estudis Joan Bardina organitzem de manera conjunta un cicle de conferències i xerrades-debat sobre temes relacionats amb la Cooperació per al Desenvolupament. L'objectiu de les mateixes és tractar d'entendre les relacions Nord-Sud i la situació del món en què vivim, així com conèixer d'aprop realitats que ens poden resultar llunyanes a través de les experiències i coneixements de les persones que hi participen.

Dijous 24 d'abril en Jordi Sant, historiador que treballa al Centre d'Estudis Africans de Barcelona, va parlar sobre Situacions bél·liques a l'Àfrica. Els conflictes africans són molt complexos, tal i com passa arreu del món. A més, no existeix una única causa del conflicte, sinó que sempre hi ha diverses. Per tant, a l'hora de reflexionar sobre un conflicte, hem de tenir en compte dues esferes: la interna -àmbit polític, social, econòmic i ètnic del país analitzat- i l'externa -els interessos geoestratègics de les potències internacionals-.

Per a veure-ho clarament, en Jordi ens va fer una introducció a les teories interpretatives sobre la situació al continent africà, analitzant-ne els punts forts i els febles. Aquestes són tres:
Teoria del Nou Barbarisme: la guerra és quelcom inherent al continent africà, és a dir, els africans són així de violents i sempre ho seran. A més, la guerra està promoguda únicament per odis ètnics. Aquesta teoria és la que recullen els mitjans de comunicació d’arreu del món, per tant, és la visió que ens arriba a nosaltres.
Punts forts: cap.
Punts febles: és un discurs racial, promou el determinisme cultural (la diversitat cultural com a mare de tots els problemes a l’Àfrica), parla d’una Àfrica atemporal (identitats no modificables).
Teoria del Subdesenvolupament: a l’Àfrica hi ha guerra degut a la situació de subdesenvolupament en la que es viu. El creixement de la pobresa i l’augment de la població són factors que determinen aquesta situació. Aquesta teoria és la més extesa al món de la cooperació.
Punts forts: la pobresa genera malestar social, que és un influx de possibles revoltes i queixes; on hi ha guerra, hi ha injustícia.
Punts febles: no explica per què hi ha guerra a un país o no a un altre, és a dir, no va a les causes últimes del conflicte; relaciona únicament guerra amb pobresa, oblidant els motius polítics i ideològics com a fonts del conflicte; concepció passiva dels africans.
Economia Política de la Guerra: la guerra sorgeix perquè els africans han arribat a una situació d’estancament que els ha portat a optar per una d’aquestes dues alternatives: les elits polítiques enfquen a la democratització de la societat o les elits enfoquen al saqueig dels recursos econòmics del país.
Punts forts: explica la causa concreta d’un procés històric ben identificable; visibilització d’actors no estatals (xarxes de tràfic internacional, droga, armes, etc.).
Punts febles: consideració de tots els grups rebels africans com a simples mercenaris (el seu únoc objectiu és enriquir-se); afirma que els africans no tenen ideologia.

Després d’aquesta introducció teòrica, ens va comentar breument alguns dels conflictes que actualment s’estan desenvolupant a l’Àfrica, com per exemple el conflicte social post-electoral de Kènia (2008) i el conflicte latent que des de 1996 es dóna a la República Democràtica del Congo.

Com entendre un conflicte africà? Les claus que en Jordi Sant ens va donar són les següents:
anàlisi de l’evolució de l’Estat: els conflictes es donen per la nul·la capacitat de l’Estat per a resoldre’ls.
no tractar els africans com a “convidats de pedra”: legitimitat dels grups rebels.
el factor ètnic no és l’únic important a tenir en compte: per explicar la situació cal observar els seus condicionants polítics, socials i econòmics.
anàlisi dels actors internacionals que entren i/o intervenen al conflicte: entendre què ha fet la comunitat internacional al conflicte.
contextualitzar el fenòmen de la violència: no és l’únic motiu de la guerra.

Per tant, per entendre un conflicte africà no ens hem de quedar amb què els africans són uns “salvatges”, com fins ara molta gent considerava. Si ho fem, ens quedarem amb una imatge superficial i estereotipada de l’Àfrica.

Llegir més...