Contra la crisi global, solidaritat global. Les ONGD defensaran la
cooperació internacional en temps de crisi
Les ONG catalanes consideren irresponsable utilitzar la crisi per posar en
qüestió la cooperació per al desenvolupament. La FCONGD rebatrà els
discursos insolidaris amb noves eines i noves entitats.
Barcelona, 13 de maig de 2009.- La lluita contra la crisi a casa nostra no
és incompatible amb el compliment dels compromisos de Catalunya amb els
més pobres del món. Aquesta és la conclusió més important de l’Assemblea
General de la FCONGD del passat dissabte 9 de maig on les 84 entitats
federades van decidir el llançament d’una campanya de defensa i suport a
l’ajuda al desenvolupament de Catalunya
La Federació arriba al seu vintè aniversari amb el lema Contra la crisi
global, solidaritat global i continua creixent i renovant-se. A
l’Assemblea de dissabte passat es van incorporar tres noves ONGD que
aporten més de 800 socis. La Fundació Alda, la Fundació Montblanc i
l’Observatori del Deute en la Globalització amb perfils molt diferents,
són expertes, respectivament, en el treball sobre el terreny a diversos
països africans i a Paraguai, i en el seguiment, recerca i difusió de la
problemàtica del deute extern o de l’impacte de les empreses
transnacionals espanyoles als països empobrits.
Davant l’evidència que la crisi afecta més durament els més pobres i que
la interdependència és inevitable, la FCONGD aposta per la promoció de
models d'economia social i sostenible per tal que les desigualtats locals
i globals disminueixin. La “grip nova” és un bon exemple de com les
mancances dels sistemes sanitaris de qualsevol país poden acabar afectant
a la resta. Els països del Nord acabarem gastant més diners per fer front
a aquesta situació, que els que ens hauríem gastat a prevenir-la, a través
de programes de cooperació.
Darrerament s’han viscut símptomes molt preocupants que posen en dubte el
compromís solidari de les nostres institucions. D’una banda, els retalls
en el pressupost de la Generalitat dels darrers dos anys obren unes
perspectives d'incertesa que amenacen amb un deteriorament seriós tant de
la quantitat, com de la qualitat de la cooperació catalana. De l’altra,
des d’alguns sectors polítics i mediàtics es fa un ús partidari de la
cooperació en el sentit que és un luxe que no ens podem permetre.
L’Assemblea de la Federació creu que aquests discursos fomenten la
irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia. Ben al contrari, la
coherència política exigible dicta reafirmar el compromís social i polític
amb els pobles empobrits a través de la cooperació catalana, en paral·lel
amb l’aprofundiment de les polítiques socials i de protecció dels sectors
més vulnerables de la nostra societat.
Les ONGD de la FCONGD van decidir potenciar la projecció pública i social
de les accions de cooperació i solidaritat i actuar en bloc per a la seva
defensa. Amb la idea d’incorporar noves ONGD i xarxes, la FCONGD va
modificar els seus estatuts per facilitar la incorporació de les ONG més
petites i/o d’àmbit local. Igualment, va aprovar, reforçar i ampliar els
serveis del seu punt d'informació sobre cooperació internacional, pau i
drets humans a la ciutadania i la seva relació amb els mitjans de
comunicació.
Més informació: Federació Catalana d’ONGD 93 442 28 35/ 659 55 73 16
Llegir més...
dimecres, 13 de maig del 2009
Xerrada Agermanament-Can Bardina
"Benvolguts/des amigues i amics
El proper dijous 14 de maig, Dolors Marín, doctora en Història
Contemporània per la Universitat de Barcelona, dinamitzarà una xerrada en
motiu del centenari DE LA SETMANA TRAGICA A BARCELONA. Us esperem a totes
i tots aquest dijous a les 20h al c/de la Lluna nº22, entresol 2ª."
Moltes gràcies!
Llegir més...
El proper dijous 14 de maig, Dolors Marín, doctora en Història
Contemporània per la Universitat de Barcelona, dinamitzarà una xerrada en
motiu del centenari DE LA SETMANA TRAGICA A BARCELONA. Us esperem a totes
i tots aquest dijous a les 20h al c/de la Lluna nº22, entresol 2ª."
Moltes gràcies!
Llegir més...
dilluns, 11 de maig del 2009
POSICIONAMENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ONG'S PER AL DESENVOLUPAMENT SOBRE LA CRISI I LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL.
(Aprovat a l'Assemblea General del dai 9 de Maig 2009)
Les organitzacions catalanes aplegades a la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, veiem amb preocupació com la crisi econòmica i la perllongada indefinició sobre el finançament de Catalunya estan posant en perill els objectius que unànimement el Parlament de Catalunya i les entitats socials dedicades a la cooperació ens havíem marcat a través de la Llei catalana i els plans directors de cooperació.
Els darrers anys, la crisi dels aliments i la manca de voluntat de canvi de lleis injustes en el comerç internacional, entre d’altres factors, han incrementat la desigualtat social als països on estem treballant. Això ens demana un esforç més gran per donar suport a la població encara més vulnerable així com reforçar el treball per tal que les desigualtats globals disminueixin i per contribuir a un món més just, responsable i sostenible.
En aquest context, els retalls en el pressupost de la Generalitat dels darrers dos anys i la suspensió, en el 2008, d'algunes de les modalitats de cooperació que milloraven la qualitat i la capacitat de planificació (convocatòria de programes plurianuals), obren unes perspectives d'incertesa que amenacen amb un deteriorament seriós tant de la quantitat com de la qualitat de la cooperació catalana. A aquesta incertesa contribueix en gran mesura el fet que, al nostre parer, el Govern de la Generalitat no ofereix garanties clares que aquestes deficiències seran corregides a curt termini.
Per altra banda, també veiem amb preocupació com darrerament des d'alguns sectors polítics i mitjans de comunicació amb influència sobre l'opinió pública s'han utilitzat demagògicament algunes actuacions de la cooperació catalana com a mitjà per a la desqualificació política dels seus responsables, i s’ha donat a entendre que en aquests moments de crisi econòmica i atur al nostre país, la cooperació internacional és un luxe que no ens podem permetre. Amb això s'amaga conscientment el fet que els pressupostos i les línies d'actuació principals de la cooperació catalana no són fruit d'un determinat Govern o partit, sinó de l'acord unànime del Parlament. Alhora, aquests discursos fomenten la irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia, i presenten com a contraposats la lluita contra la crisi econòmica amb el compliment dels compromisos de Catalunya amb la cooperació, el foment de la pau i els drets humans.
En aquest sentit, no es poden ignorar les estretes interrelacions que avui es donen entre els països arreu del món i que res del que succeeix, per exemple, a Àfrica, Àsia o Amèrica ens és aliè. Sense anar més lluny, la crisi sanitària global desfermada per la “grip nova” mostra tossudament, un cop més, com les ínfimes condicions de producció d'aliments o les mancances dels sistemes sanitaris de qualsevol país poden acabar afectant a la resta. La paradoxa és que molt possiblement alguns països del Nord acabarem gastant més diners a fer front a aquesta situació que els que ens hem volgut estalviar reduint la cooperació.
Per tot això creiem necessari reiterar, davant les nostres institucions públiques, forces polítiques, mitjans de comunicació i l’opinió pública en general, alguns elements que constitueixen el fonament de la solidaritat i les polítiques de cooperació en aquest món globalitzat, fins i tot, o més encara, en un context de crisi econòmica com el que vivim:
1. Que ja fa 37 anys que les Nacions Unides van establir la fita que els països anomenats desenvolupats destinessin el 0,7% del seu PIB a la cooperació internacional. Aquesta fita, que ja es quedava curta en el seu moment, està totalment desfasada, donat l'increment constant de les diferències entre països rics i empobrits en aquestes quasi quatre dècades. Però ni tan sols aquest compromís simbòlic ha estat assolit per la immensa majoria dels països rics (entre ells el nostre), malgrat que la xifra de la població mundial desnodrida està arribant als 1.000 milions de persones, a més dels altres milions que segueixen morint per malalties perfectament curables.
2. Que la cooperació al desenvolupament no s'ha d’entendre com “donar el que ens sobra” o com una almoina optativa, sinó com un imprescindible fons de restitució, compensació o redistribució de la riquesa destinat a reduir els injustos desequilibris Nord/Sud, donada la situació d’iniquitat provocada per les relacions colonials i els espolis de recursos passats i presents. Aquests mecanismes de compensació també han funcionat i funcionen entre països del Nord, per exemple entre la UE, però la diferència és que, mentre en aquest cas els compromisos que es prenen es porten a la pràctica, pel que fa als compromisos Nord/Sud, no succeeix el mateix.
3. Finalment, cal recordar que cooperar per enfortir les capacitats de les societats civils i de les polítiques públiques dels països empobrits per garantir l'efectivitat dels drets humans, econòmics, socials, culturals, etc. de les seves poblacions és més important, més just i més eficaç que l'ajut d'emergència en situacions de crisi i que la simple assistència alimentària, educativa o sanitària.
Per tot això, volem fer un crida a les ONGD, les entitats socials, les forces polítiques, les administracions públiques, els mitjans de comunicació i a l'opinió pública per fer un front comú per afrontar de forma responsable el repte de garantir una vida digna i una seguretat global, fonamentada en el compliment dels drets humans, econòmics, socials i culturals a tot el món.
Això s'ha de traduir en una definició clara i expressa a favor de reafirmar el compromís social i polític per a la consolidació de la cooperació catalana, traduïda en pressupostos, recursos, polítiques i accions que estiguin a l'alçada dels reptes de la societat global. Aquest compromís en cap cas es pot considerar contradictori, sinó que més aviat forma part del mateix procés i valors solidaris, amb el necessari aprofundiment de les polítiques socials i de protecció dels sectors més vulnerables de la nostra societat, així com la promoció de models d'economia social i sostenible, ja que una de les causes de la crisi que patim, al Nord i al Sud, ha estat la passivitat dels poders públics davant l'imperi de l'especulació més irresponsable.
Llegir més...
Les organitzacions catalanes aplegades a la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, veiem amb preocupació com la crisi econòmica i la perllongada indefinició sobre el finançament de Catalunya estan posant en perill els objectius que unànimement el Parlament de Catalunya i les entitats socials dedicades a la cooperació ens havíem marcat a través de la Llei catalana i els plans directors de cooperació.
Els darrers anys, la crisi dels aliments i la manca de voluntat de canvi de lleis injustes en el comerç internacional, entre d’altres factors, han incrementat la desigualtat social als països on estem treballant. Això ens demana un esforç més gran per donar suport a la població encara més vulnerable així com reforçar el treball per tal que les desigualtats globals disminueixin i per contribuir a un món més just, responsable i sostenible.
En aquest context, els retalls en el pressupost de la Generalitat dels darrers dos anys i la suspensió, en el 2008, d'algunes de les modalitats de cooperació que milloraven la qualitat i la capacitat de planificació (convocatòria de programes plurianuals), obren unes perspectives d'incertesa que amenacen amb un deteriorament seriós tant de la quantitat com de la qualitat de la cooperació catalana. A aquesta incertesa contribueix en gran mesura el fet que, al nostre parer, el Govern de la Generalitat no ofereix garanties clares que aquestes deficiències seran corregides a curt termini.
Per altra banda, també veiem amb preocupació com darrerament des d'alguns sectors polítics i mitjans de comunicació amb influència sobre l'opinió pública s'han utilitzat demagògicament algunes actuacions de la cooperació catalana com a mitjà per a la desqualificació política dels seus responsables, i s’ha donat a entendre que en aquests moments de crisi econòmica i atur al nostre país, la cooperació internacional és un luxe que no ens podem permetre. Amb això s'amaga conscientment el fet que els pressupostos i les línies d'actuació principals de la cooperació catalana no són fruit d'un determinat Govern o partit, sinó de l'acord unànime del Parlament. Alhora, aquests discursos fomenten la irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia, i presenten com a contraposats la lluita contra la crisi econòmica amb el compliment dels compromisos de Catalunya amb la cooperació, el foment de la pau i els drets humans.
En aquest sentit, no es poden ignorar les estretes interrelacions que avui es donen entre els països arreu del món i que res del que succeeix, per exemple, a Àfrica, Àsia o Amèrica ens és aliè. Sense anar més lluny, la crisi sanitària global desfermada per la “grip nova” mostra tossudament, un cop més, com les ínfimes condicions de producció d'aliments o les mancances dels sistemes sanitaris de qualsevol país poden acabar afectant a la resta. La paradoxa és que molt possiblement alguns països del Nord acabarem gastant més diners a fer front a aquesta situació que els que ens hem volgut estalviar reduint la cooperació.
Per tot això creiem necessari reiterar, davant les nostres institucions públiques, forces polítiques, mitjans de comunicació i l’opinió pública en general, alguns elements que constitueixen el fonament de la solidaritat i les polítiques de cooperació en aquest món globalitzat, fins i tot, o més encara, en un context de crisi econòmica com el que vivim:
1. Que ja fa 37 anys que les Nacions Unides van establir la fita que els països anomenats desenvolupats destinessin el 0,7% del seu PIB a la cooperació internacional. Aquesta fita, que ja es quedava curta en el seu moment, està totalment desfasada, donat l'increment constant de les diferències entre països rics i empobrits en aquestes quasi quatre dècades. Però ni tan sols aquest compromís simbòlic ha estat assolit per la immensa majoria dels països rics (entre ells el nostre), malgrat que la xifra de la població mundial desnodrida està arribant als 1.000 milions de persones, a més dels altres milions que segueixen morint per malalties perfectament curables.
2. Que la cooperació al desenvolupament no s'ha d’entendre com “donar el que ens sobra” o com una almoina optativa, sinó com un imprescindible fons de restitució, compensació o redistribució de la riquesa destinat a reduir els injustos desequilibris Nord/Sud, donada la situació d’iniquitat provocada per les relacions colonials i els espolis de recursos passats i presents. Aquests mecanismes de compensació també han funcionat i funcionen entre països del Nord, per exemple entre la UE, però la diferència és que, mentre en aquest cas els compromisos que es prenen es porten a la pràctica, pel que fa als compromisos Nord/Sud, no succeeix el mateix.
3. Finalment, cal recordar que cooperar per enfortir les capacitats de les societats civils i de les polítiques públiques dels països empobrits per garantir l'efectivitat dels drets humans, econòmics, socials, culturals, etc. de les seves poblacions és més important, més just i més eficaç que l'ajut d'emergència en situacions de crisi i que la simple assistència alimentària, educativa o sanitària.
Per tot això, volem fer un crida a les ONGD, les entitats socials, les forces polítiques, les administracions públiques, els mitjans de comunicació i a l'opinió pública per fer un front comú per afrontar de forma responsable el repte de garantir una vida digna i una seguretat global, fonamentada en el compliment dels drets humans, econòmics, socials i culturals a tot el món.
Això s'ha de traduir en una definició clara i expressa a favor de reafirmar el compromís social i polític per a la consolidació de la cooperació catalana, traduïda en pressupostos, recursos, polítiques i accions que estiguin a l'alçada dels reptes de la societat global. Aquest compromís en cap cas es pot considerar contradictori, sinó que més aviat forma part del mateix procés i valors solidaris, amb el necessari aprofundiment de les polítiques socials i de protecció dels sectors més vulnerables de la nostra societat, així com la promoció de models d'economia social i sostenible, ja que una de les causes de la crisi que patim, al Nord i al Sud, ha estat la passivitat dels poders públics davant l'imperi de l'especulació més irresponsable.
Llegir més...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)