Les entitats sotasignants volem expressar la nostra denúncia als fets ocorreguts al Perú el passat dia 5 de juny en què es van produir desenes de morts i ferits, entre indígenes i policia, durant el desallotjament per part de forces especials de la Policia Nacional (DINOES) de les posicions que els indígenes ocupaven a Bagua, al departament d’Amazonas.
Els pobles indígenes de l’Amazònia peruana estan mobilitzats per defensar els seus territoris ancestrals que ocupen en les zones alta i baixa de l’Amazònia i tenen una extraordinària biodiversitat. Actualment, aquests territoris es troben afectats per la creixent i irracional explotació de recursos com l’or, la fusta, el petroli i el gas que es duu a terme sense respecte per les desenes de pobles indígenes que mantenen una de les majors diversitats culturals del planeta. Moltes d’aquestes explotacions corresponen a àrees entregades en concessió pel govern peruà a empreses transnacionals que es sobreposen a territoris indígenes, ignorant els drets de les comunitats natives.
Com van sostenir els Bisbes de l'Amazònia el 5 de maig passat, "en nom d’un concepte de desenvolupament esbiaixat, l’estat permet la deforestació de grans extensions de boscos primaris a favor d’empreses nacionals i transnacionals per a la inversió en plantacions setrills, canya de sucre i d’altres. Per a ningú no és desconeguda la contaminació dels rius pel plom i altres metalls pesants i substàncies tòxiques com a efecte d’una activitat minera (formal i informal) i l’extracció de petroli, de manera irresponsable. Som testimonis, a més, de la tala indiscriminada de la fusta sense cap tipus de control".
Mitjançant decrets legislatius que el govern ha dictat aprofitant inconstitucionalment les facultats que li van ser concedides per implementar el TLC pactat amb els EUA, l’estat peruà pretén deixar que les transnacionals actuïn impunement als territoris indígenes. Aquests decrets vulneren els drets defensats pels Pobles Indígenes reconeguts en Pactes, Convencions i Convenis amb caràcter vinculant i exigible que, el Perú, en ratificar-los, es va comprometre a honrar i que comprometen la seva responsabilitat davant de la comunitat internacional.
Els subscrits repudiem aquests fets i exhortem al govern del Perú a què suspengui de forma immediata l’estat de setge i cessi la violència contra la població en l'Amazònia i posi en marxa una comissió verificadora independent dels esdeveniments. Demanem que retiri els decrets que han donat lloc a aquesta situació (Decrets Legislatius 1064, 1089, 1090 i 995). Invoquem el Govern peruà a cessar les agressions que ha dut a terme sistemàticament aquestes setmanes contra AIDESEP i els seus dirigents, així com a obrir un espai de respectuós i genuí diàleg amb aquesta organització, considerant els legítims interessos que representa.
Com ha expressat el Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de l'ONU a través de la seva presidenta Victòria Tauli Corpuz, recordem al Govern peruà l’obligació que té de consultar i respectar els drets dels Pobles Indígenes, tal com estableixen els compromisos assumits al Conveni 169 de l'OIT, i garantir el ple respecte a l’exercici del seu dret al consentiment lliure, previ i informat sobretot allò que afecti les seves terres tradicionals, territoris i recursos.
Cridem finalment la comunitat nacional i internacional a mobilitzar-se per impedir que es consumi un genocidi en l'Amazonía i se salvaguardi el dret dels Pobles Indígenes a la seva lliure determinació, tal com estableix la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes de Nacions Unides.
Entitats sotasignants, per ordre alfabètic:
alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes
Adhesions al Manifest fins el dia 11 de juny a les 12h00 escrivint al correu-e: inscripcions@alternativa-ong.org
El Manifest serà enviat a les següents persones i institucions:
Mitjans de comunicació
President del Perú
Yehude Simon Munaro, President del Consell de Ministres del Perú
Rafael Vásquez Rodríguez, President del Congrés del Perú
Defensora del Pueblo, Perú
Consulat del Perú a l’estat espanyol
Relator de la ONU sobre la situació dels drets humans i llibertats fonamentals dels indígenes
Foro Permanent per a les qüestions indígenes de la ONU
Grup de Treball de la ONU sobre les desaparicions forçoses
Relatoria de la CIDH sobre els drets dels pobles indígenes
Oficina de l’Alto Comissionat per als Drets Humans, ONU
Programa Pro 169, Organització Internacional del Treball
Mecanisme d’Experts sobre els drets dels pobles indígenes, Consell de Drets Humans, ONU
AIDESEP
dimarts, 9 de juny del 2009
MANIFEST DE BAGUA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada