dilluns, 30 de març del 2009

Llegit a lemessager.net


Des problèmes aussi importants que le Sida….



Quand le pape s’est prononcé sur le Sida, maladie qui fait des victimes partout et pas seulement en Afrique, certains médias occidentaux n’ont retenu que la phrase « on ne peut pas résoudre ce fléau par la distribution de préservatifs : au contraire, le risque est d’augmenter le problème »
Llegir més...

2x1


Una carta a La Vanguardia (cartas al director)

Aquest viatge del Papa a l’Àfrica sembla el viatge dels despropòsits : sida, avortement i ara, segons la informació donada per La Vanguardia el dia 22-3-09, les seves paraules contra les creences en la bruixeria i els esperits. Segurament aquesta manera de condemnar aspectes essencials del pensament africà passarà més desapercebuda. Com a antropòleg africanista que s’ha passat la seva vida professional investigant precisament sobre aquest tema, el nou despropòsit de Benet XVI em sembla igualment greu ja que no es res més que retornar a les velles pràctiques missioneres de l’època colonial que consistien en satanitzar les cultures africanes, es a dir a veure fetitxes o ídols per tot arreu. Els cristians creuen en els àngels i en els dimonis, en els esperits del morts desencarnats, en els sants, en les ascensions al cel, en l’existència d’un altre món, en el cel, en l’infern, en el purgatori, en les aparicions i en les aigües miraculoses.. i, en un altre temps, fins i tot en les bruixes... Ho podem respectar. Però ¿per què del conjunt de totes aquestes creences en diem “religió” (que sempre és un mot més honorable) i quan unes creences semblants (jo diria estructuralment semblants) formen part del pensament i de les pràctiques dels pobles africans, llavors en diem “màgia” o “bruixeria”? Un dia un vell de la selva camerunesa em deia: ¿per què els missioners blancs ens van fer destruir els nostres reliquiaris on guardàvem i veneràvem el ossos dels nostres avantpassats i ells, en canvi, deien la missa sobre una pedra on guardaven els ossos dels seus d’avantpassats? Potser Benet XVI li contestaria: “perquè els vostres reliquiaris són uns fetitxes, les nostres relíquies, no” . No crec que aquell home de la selva quedés massa convençut. Jo tampoc.

Lluís Mallart Guimerà

Antropòleg

12895688-W
Llegir més...

divendres, 27 de març del 2009

La moneda telemàtica, una eina per a la pau


Ens complau adjuntar-vos una invitació per a la presentació de la versió catalana del documental La moneda telemàtica, una eina per a la pau (La proposta macroeconòmica d'Agustí Chalaux de Subirà -Barcelona 1911-2006-).
L'acte tindrà lloc el dimecres 15 d’abril a les 19,30 hores a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (edifici històric), Gran Via de les Corts Catalanes, 585 (plaça Universitat).
Ens agradaria comptar amb la vostra assistència i us demanem feu extensió d’aquesta invitació als vostres coneguts i amics, que poguessin estar interessats en aquest projecte econòmic, científic i racionalitzat al qual l’Agustí Chalaux va dedicar tota la seva vida.
Salutacions cordials,
Joan Parés
Secretari
Llegir més...

> Conferència "Les polítiques comercials europees, o com fer que l'Àfrica pagui la nostra crisi"



“El més important és assolir un canvi en la balança de poder entre els països més desenvolupats i els països en desenvolupament, perquè els primers no canviaran les seves polítiques voluntàriament, sinó gràcies a la pressió que s'exerceixi sobre ells. (...) La nova Europa neoliberal, l'Europa global, és molt contundent a l'hora de defensar els seus interessos. A més, aquesta Europa global té una actitud cada vegada més agressiva amb els països del Sud. (...) Europa li deu a Àfrica, no hi ha discussió possible. (...) No sóc pessimista pel que fa a Àfrica, sóc pessimista pel que fa a Europa.” Dot Keet, en una entrevista a la Revista Pueblos.

- Intervindran:

Dot Keet, investigadora i activista del Transnational Institute (Amsterdam) i Alternative Information and Development Center, professora de política econòmica a diverses universitats d'Àfrica del Sud. Autora de diverses publicacions sobre els EPA (Acords d'Associació Econòmica).

Jordi Pons, director de SETEM Catalunya.

Moderarà: Eulàlia Reguant, responsable de campanyes de Justícia i Pau.

- Data: dimarts 31 de març de 2009
- Hora: 18:30 h
- Lloc: CCCB (Centre de Cultura Contemporània, aula-1) C. Montalegre, 5. Barcelona.
- Idioma: anglès (traducció simultània)


- Organitzen: Setem ODG Justicia i Pau Veterinarios sf CEA i CASC amb la col.laboració de ACCD










Amb la col·laboració de:








Si coneixes algú al qui li pot interessar aquesta informació, si us plau, reenvia-la-hi.











--------------------------------------------------------------------------------






--------------------------------------------------------------------------------






--------------------------------------------------------------------------------






--------------------------------------------------------------------------------
Llegir més...

divendres, 20 de març del 2009

Desmilitaritzem l’Educació

La campanya “Desmilitaritzem l’Educació” denuncia la presència de l’exèrcit al Saló de l'Ensenyament de Barcelona
Mes de quaranta entitats vinculades al foment de la Pau i l'educació participen en la campanya Desmilitaritzem l'Educació amb l'objectiu d'impedir la presència de l'exèrcit en espais educatius
Barcelona, 18 de març de 2009

Un any més, les forces armades han estat convidades a participar al Saló de l'ensenyament, que se celebra a Barcelona entre el 18 i el 22 de març. La campanya “Desmilitaritzem l’educació” considera que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu és inadmissible, perquè els valors que transmeten les institucions militars -obediència, disciplina, patriarcat, androcentrisme o el recurs a la violència-, contradiuen els valors vertebrals recollits en la LOE que han de regir l’educació del jovent: autonomia, esperit crític, responsabilitat, empatia, diàleg o solidaritat.
La propaganda que el jovent rep del Ministeri de Defensa és enganyosa, desprèn una imatge idíl·lica de la vida militar i edulcora el paper de les forces armades espanyoles en els conflictes bèl·lics. Amb això, l’exèrcit és presentat gairebé com una ONG d’ajut humanitari, la qual cosa oculta el seu rol de defensa d’interessos més espuris. L’exèrcit espanyol, amb la seva presència en els espais educatius, pretén potenciar l’eufemística “cultura de la defensa” i “l’esperit militar” entre la joventut per millorar la seva deteriorada imatge pública i pal·liar les actuals dificultats de reclutament.

La campanya vol manifestar el seu més ferm rebuig a la presència de l’exèrcit als espais educatius, com el Saló de l'Ensenyament, i insta al Departament d’Educació, en qualitat de coordinador, i a la Fira de Barcelona i a la direcció del Saló, en qualitat d’organitzadors, a retirar la invitació de les forces armades per a les edicions d’enguany i les properes.

Les armes no eduquen, les armes maten!

Us adjuntem el manifest de la campanya i la llista d'entitats adherides

Per a més informació:

Llum Pellicer, tel. 93 302 76 06 / 660.45.63.71 Jordi Calvo: 93 317 61 77 / 658.04.18.18

desmilitaritzem@gmail.com

http://desmilitaritzem.blog.pangea.org/

Llegir més...

xerrada d'Agermanament i Can Bardina

Trobaràs el text a: http://www.bardina.org/activitats/activitatsct.htm
Llegir més...

dimarts, 10 de març del 2009

'Maintenant Camerun'



'Maintenant Camerun'
Valentín Viñas

Inauguració: 13 de març. 19.30h
Nau Ivanow · Hondures, 28-30
Del 13 al 30 de març
De dilluns a divendres, de 17 a 20h
"Río dos Camarés

Poblat d’ençà l’època neolítica, amb més de 200 llengües, veritable barrija-barreja, i producte polític i econòmic del domini colonial. El Camerun deu el seu nom als navegants portuguesos que solcaren, el 1472, les seves aigües costaneres i que el batejaren Río dos Camarés –riu de les gambetes-, per l’abundor de crancs i gambes.

Portuguesos, alemanys, britànics... van treure profit econòmic de la seva gent i de les seves riqueses naturals.

El Camerun és un país divers pel seu paisatge, cultura i geografia. Amb platges. Deserts. Muntanyes. Selves. Sabanes. I la seva història està farcida de picabaralles. Espolis. Colonitzacions. Cops d’estat. La guerra per la independència.

Ara, les fotografies d’en Valentín Viñas ajudaran a veure’l o descobrir-lo amb nous ulls, més enllà de dades i de mots.
Una tirallonga d’instantànies ens conviden a reapropiar-nos d’aquesta realitat polifònica per tal de capir-la per damunt d’aparences i estereotips.

Sigueu, doncs, benvinguts.

Llegir més...