Situacions bél•liques a l'Àfrica

Cada dues setmanes, Agermanament i el Centre d'Estudis Joan Bardina organitzem de manera conjunta un cicle de conferències i xerrades-debat sobre temes relacionats amb la Cooperació per al Desenvolupament. L'objectiu de les mateixes és tractar d'entendre les relacions Nord-Sud i la situació del món en què vivim, així com conèixer d'aprop realitats que ens poden resultar llunyanes a través de les experiències i coneixements de les persones que hi participen.

Dijous 24 d'abril en Jordi Sant, historiador que treballa al Centre d'Estudis Africans de Barcelona, va parlar sobre Situacions bél·liques a l'Àfrica. Els conflictes africans són molt complexos, tal i com passa arreu del món. A més, no existeix una única causa del conflicte, sinó que sempre hi ha diverses. Per tant, a l'hora de reflexionar sobre un conflicte, hem de tenir en compte dues esferes: la interna -àmbit polític, social, econòmic i ètnic del país analitzat- i l'externa -els interessos geoestratègics de les potències internacionals-.

Per a veure-ho clarament, en Jordi ens va fer una introducció a les teories interpretatives sobre la situació al continent africà, analitzant-ne els punts forts i els febles. Aquestes són tres:
Teoria del Nou Barbarisme: la guerra és quelcom inherent al continent africà, és a dir, els africans són així de violents i sempre ho seran. A més, la guerra està promoguda únicament per odis ètnics. Aquesta teoria és la que recullen els mitjans de comunicació d’arreu del món, per tant, és la visió que ens arriba a nosaltres.
Punts forts: cap.
Punts febles: és un discurs racial, promou el determinisme cultural (la diversitat cultural com a mare de tots els problemes a l’Àfrica), parla d’una Àfrica atemporal (identitats no modificables).
Teoria del Subdesenvolupament: a l’Àfrica hi ha guerra degut a la situació de subdesenvolupament en la que es viu. El creixement de la pobresa i l’augment de la població són factors que determinen aquesta situació. Aquesta teoria és la més extesa al món de la cooperació.
Punts forts: la pobresa genera malestar social, que és un influx de possibles revoltes i queixes; on hi ha guerra, hi ha injustícia.
Punts febles: no explica per què hi ha guerra a un país o no a un altre, és a dir, no va a les causes últimes del conflicte; relaciona únicament guerra amb pobresa, oblidant els motius polítics i ideològics com a fonts del conflicte; concepció passiva dels africans.
Economia Política de la Guerra: la guerra sorgeix perquè els africans han arribat a una situació d’estancament que els ha portat a optar per una d’aquestes dues alternatives: les elits polítiques enfquen a la democratització de la societat o les elits enfoquen al saqueig dels recursos econòmics del país.
Punts forts: explica la causa concreta d’un procés històric ben identificable; visibilització d’actors no estatals (xarxes de tràfic internacional, droga, armes, etc.).
Punts febles: consideració de tots els grups rebels africans com a simples mercenaris (el seu únoc objectiu és enriquir-se); afirma que els africans no tenen ideologia.

Després d’aquesta introducció teòrica, ens va comentar breument alguns dels conflictes que actualment s’estan desenvolupant a l’Àfrica, com per exemple el conflicte social post-electoral de Kènia (2008) i el conflicte latent que des de 1996 es dóna a la República Democràtica del Congo.

Com entendre un conflicte africà? Les claus que en Jordi Sant ens va donar són les següents:
anàlisi de l’evolució de l’Estat: els conflictes es donen per la nul·la capacitat de l’Estat per a resoldre’ls.
no tractar els africans com a “convidats de pedra”: legitimitat dels grups rebels.
el factor ètnic no és l’únic important a tenir en compte: per explicar la situació cal observar els seus condicionants polítics, socials i econòmics.
anàlisi dels actors internacionals que entren i/o intervenen al conflicte: entendre què ha fet la comunitat internacional al conflicte.
contextualitzar el fenòmen de la violència: no és l’únic motiu de la guerra.

Per tant, per entendre un conflicte africà no ens hem de quedar amb què els africans són uns “salvatges”, com fins ara molta gent considerava. Si ho fem, ens quedarem amb una imatge superficial i estereotipada de l’Àfrica.