dilluns, 11 de maig de 2009

POSICIONAMENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ONG'S PER AL DESENVOLUPAMENT SOBRE LA CRISI I LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL.

(Aprovat a l'Assemblea General del dai 9 de Maig 2009)


Les organitzacions catalanes aplegades a la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, veiem amb preocupació com la crisi econòmica i la perllongada indefinició sobre el finançament de Catalunya estan posant en perill els objectius que unànimement el Parlament de Catalunya i les entitats socials dedicades a la cooperació ens havíem marcat a través de la Llei catalana i els plans directors de cooperació.

Els darrers anys, la crisi dels aliments i la manca de voluntat de canvi de lleis injustes en el comerç internacional, entre d’altres factors, han incrementat la desigualtat social als països on estem treballant. Això ens demana un esforç més gran per donar suport a la població encara més vulnerable així com reforçar el treball per tal que les desigualtats globals disminueixin i per contribuir a un món més just, responsable i sostenible.
En aquest context, els retalls en el pressupost de la Generalitat dels darrers dos anys i la suspensió, en el 2008, d'algunes de les modalitats de cooperació que milloraven la qualitat i la capacitat de planificació (convocatòria de programes plurianuals), obren unes perspectives d'incertesa que amenacen amb un deteriorament seriós tant de la quantitat com de la qualitat de la cooperació catalana. A aquesta incertesa contribueix en gran mesura el fet que, al nostre parer, el Govern de la Generalitat no ofereix garanties clares que aquestes deficiències seran corregides a curt termini.


Per altra banda, també veiem amb preocupació com darrerament des d'alguns sectors polítics i mitjans de comunicació amb influència sobre l'opinió pública s'han utilitzat demagògicament algunes actuacions de la cooperació catalana com a mitjà per a la desqualificació política dels seus responsables, i s’ha donat a entendre que en aquests moments de crisi econòmica i atur al nostre país, la cooperació internacional és un luxe que no ens podem permetre. Amb això s'amaga conscientment el fet que els pressupostos i les línies d'actuació principals de la cooperació catalana no són fruit d'un determinat Govern o partit, sinó de l'acord unànime del Parlament. Alhora, aquests discursos fomenten la irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia, i presenten com a contraposats la lluita contra la crisi econòmica amb el compliment dels compromisos de Catalunya amb la cooperació, el foment de la pau i els drets humans.
En aquest sentit, no es poden ignorar les estretes interrelacions que avui es donen entre els països arreu del món i que res del que succeeix, per exemple, a Àfrica, Àsia o Amèrica ens és aliè. Sense anar més lluny, la crisi sanitària global desfermada per la “grip nova” mostra tossudament, un cop més, com les ínfimes condicions de producció d'aliments o les mancances dels sistemes sanitaris de qualsevol país poden acabar afectant a la resta. La paradoxa és que molt possiblement alguns països del Nord acabarem gastant més diners a fer front a aquesta situació que els que ens hem volgut estalviar reduint la cooperació.
Per tot això creiem necessari reiterar, davant les nostres institucions públiques, forces polítiques, mitjans de comunicació i l’opinió pública en general, alguns elements que constitueixen el fonament de la solidaritat i les polítiques de cooperació en aquest món globalitzat, fins i tot, o més encara, en un context de crisi econòmica com el que vivim:
1. Que ja fa 37 anys que les Nacions Unides van establir la fita que els països anomenats desenvolupats destinessin el 0,7% del seu PIB a la cooperació internacional. Aquesta fita, que ja es quedava curta en el seu moment, està totalment desfasada, donat l'increment constant de les diferències entre països rics i empobrits en aquestes quasi quatre dècades. Però ni tan sols aquest compromís simbòlic ha estat assolit per la immensa majoria dels països rics (entre ells el nostre), malgrat que la xifra de la població mundial desnodrida està arribant als 1.000 milions de persones, a més dels altres milions que segueixen morint per malalties perfectament curables.

2. Que la cooperació al desenvolupament no s'ha d’entendre com “donar el que ens sobra” o com una almoina optativa, sinó com un imprescindible fons de restitució, compensació o redistribució de la riquesa destinat a reduir els injustos desequilibris Nord/Sud, donada la situació d’iniquitat provocada per les relacions colonials i els espolis de recursos passats i presents. Aquests mecanismes de compensació també han funcionat i funcionen entre països del Nord, per exemple entre la UE, però la diferència és que, mentre en aquest cas els compromisos que es prenen es porten a la pràctica, pel que fa als compromisos Nord/Sud, no succeeix el mateix.

3. Finalment, cal recordar que cooperar per enfortir les capacitats de les societats civils i de les polítiques públiques dels països empobrits per garantir l'efectivitat dels drets humans, econòmics, socials, culturals, etc. de les seves poblacions és més important, més just i més eficaç que l'ajut d'emergència en situacions de crisi i que la simple assistència alimentària, educativa o sanitària.

Per tot això, volem fer un crida a les ONGD, les entitats socials, les forces polítiques, les administracions públiques, els mitjans de comunicació i a l'opinió pública per fer un front comú per afrontar de forma responsable el repte de garantir una vida digna i una seguretat global, fonamentada en el compliment dels drets humans, econòmics, socials i culturals a tot el món.
Això s'ha de traduir en una definició clara i expressa a favor de reafirmar el compromís social i polític per a la consolidació de la cooperació catalana, traduïda en pressupostos, recursos, polítiques i accions que estiguin a l'alçada dels reptes de la societat global. Aquest compromís en cap cas es pot considerar contradictori, sinó que més aviat forma part del mateix procés i valors solidaris, amb el necessari aprofundiment de les polítiques socials i de protecció dels sectors més vulnerables de la nostra societat, així com la promoció de models d'economia social i sostenible, ja que una de les causes de la crisi que patim, al Nord i al Sud, ha estat la passivitat dels poders públics davant l'imperi de l'especulació més irresponsable.