dissabte, 15 d’agost de 2009

Israel se plantea prohibir la financiación internacional a las ONG críticas con la campaña de Gaza”

Anna Casasayas i Lacambra (Barcelona) – En un article aparegut avui a la secció d’Internacional del diari La Vanguardia, l’Agència de Notícies Europa Press informa sobre una possible decisió del govern israelià que afecta a les organitzacions no governamentals (ONG) que col•laboren amb el país.
“Israel se plantea prohibir la financiación internacional a las ONG críticas con la campaña de Gaza”, anuncia el titular de la notícia. Llegint l’article, es desprèn que des del Govern israelià es vol vetar el finançament ofert per ONG crítiques amb els bombardeigs realitzats pel govern de Tel Aviv a la Franja de Gaza durant el trimestre de 2009. De ser acceptada, aquesta decisió afectaria tant a ONG locals com a ONG internacionals que treballen a Israel.


El detonant d’aquesta decisió ha estat el cas de l’ONG Rompiendo el silencio, explicat a l’article que citem com a font. L’ONG israeliana Rompiendo el silencio ha recollit el relat de 26 soldats israelians que van participar a les operacions a Gaza. En diverses converses amb l’ONG, els soldats van explicar la brutalitat amb què actuava l’exèrcit israelià a la franja. Dels seus relats destaca un fet: en els seus atacs, l’exèrcit no diferenciava entre combatents i civils, sinó que tots eren considerats l’enemic. Aquesta informació resulta alarmant i és, fins i tot, contradictòria amb el lema de “l’exèrcit més moral del món”, lema que el govern de Tel Aviv utilitza per a parlar de l’exèrcit de l’Estat.
“Que un govern vulgui controlar el finançament dels qui el critiquen em sembla una decisió lamentable”, comenta Antoni Cabré, membre d’Agermanament, ONGD catalana que realitza treball social al Camerun i a Xile. “Els governs tenen per missió servir els seus ciutadans, no discriminar en funció de ser criticats o no”, afegeix. “Un Estat democràtic no pot prendre una mesura d’aquesta mena, seria intolerable”, declara.
Davant notícies d’aquesta mena on un Estat es creu capaç de decidir quina ajuda rep o deixa de rebre, hom es pregunta on queda la llibertat d’expressió; on queda el dret a denunciar allò que no funciona correctament; i on queda el dret a donar veu a les víctimes i als afectats per conflictes violents. I encara més, hom es pregunta quin dret té un Estat a decidir rebre ajuda d’una organització sense ànim de lucre, sigui del país que sigui, quan aquesta ajuda és desinteressada, és a dir, no respon a criteris econòmics, polítics o geoestratègics.