Lecteur assidu de notre revue Agermanament, une source d’informations pour nous, c’est avec un grand intérêt que j’ai parcouru son N° 29 qui m’a replongé, une fois de plus dans l’ambiance catalane. Ainsi, je l’ai lu dans une attitude de critique positive et dans l’optique de dialogue fraternel pour l’amélioration de notre revue.
A cet effet, je vous soumets les observations et les suggestions ci-dessous :
L’indication des pages au sommaire ne correspond pas à la pagination réelle, à partir de la page 8. on souhaiterait aussi connaître le nom de l’éditorialiste.
La présence de deux Emilies au forum social mondial de Nairobi au Kenya, Afrique de l’Est, est une preuve de plus du partenariat agissant entre Agermanament et Asafrocam. Il convient d’encourager cette option et de l’étendre à d’autres partenaires d’Agermanament. Le BEDI reste à cet égard disponible. L’intéressant compte rendu d’Emilie la Catalane, qui relate les sujets abordés par le Forum sur différents problèmes de développement, entre autres, le rôle de la femme, la bonne gouvernance, le commerce juste, sans définition des mesures concrètes, cet article devant être complété par les impressions d’Emilie la Camerounaise.
L’article sur l’éducation pour le développement, concept évolutif et dynamique, selon l’auteur, rejoint l’un des objectifs de notre bureau d’études BEDI, à savoir la vulgarisation en vue d’aider les populations de base à se transformer pour le développement humain durable. Ainsi, nous suggérons à Agermanament de vulgariser, par les moyens qui lui conviennent, ses idéaux, ses objectifs et son « Plan stratégique 2007-2013 », (Fruit de sa réunion du 24 Mars 2007), auprès des responsables et des encadreurs des projets qu’il soutient au Cameroun. Asafrocameroun, différents Gic, infolingue, Ecole des sourds-muets, BEDI). L’un des moyens envisageables est la tenue d’une séance de travail ou causerie commune, de quelques heures, à Yaoundé où à Eséka, lors de la visite de contrôle d’Agermanament au Cameroun. Le BEDI pourra contribuer activement à l’organisation d’une telle rencontre.
L’article sur le voyage au Cameroun reflète à suffisance cette même préoccupation dans la mesure ou les responsables et les populations de base apprécient à leur juste valeur le travail et les efforts fournis par Agermanament au Cameroun sans maîtriser nous semble t-il, les idéaux de celui-ci qui milite pour un développement humain durable. A propos, les lecteurs ont été privés dans le compte rendu de voyage au Cameroun, des informations sur la réunion du 10 Avril 2007 à Yaoundé entre Agermanament, Asafrocameroun et BEDI, portant sur le volet « éducation à la citoyenneté, droits et devoirs civiques », au profit des membres des Cic. C’est peut être un oubli : De même, rien ne nous a été signalé sur les principales décisions prises, avant les bons repas qui avaient clôturé les journées, lors des deux importantes réunions tenues à Botmak.
Le départ de notre regretté Brigitte NGO NKOUM chez les Ancêtres comme celui d’autres regrettés de la 1ère époque, nous rappelle notre bref passage dans ce monde. Comme nous voyons partir les autres, ainsi d’autres nous verrons partir un jour. Nous devons penser au devoir de mémoire.
Nous prenons note du nouveau Web d’Agermanament.
Martin EKETI
YAOUNDE - CAMEROUN
Llegir més...
dimecres, 17 d’octubre del 2007
Torna la Mostra de Cinema Africà de Barcelona
La figura de la directora de cinema, les noves generacions i la cooperació amb Senegal a nivell de formació audiovisual, són els aspectes més rellevants d'aquesta 12a edició de la Mostra de Cinema Africà de Barcelona, que aquest any celebrarem entre el 8 i el 14 de novembre, als Cinemes Casablanca. La inauguració tindrà lloc el dijous 8 als Cinemes Casablanca Gràcia. En aquesta ocasió, contarem amb tretze invitats, entre cineastes professionals i joves estudiants senegalesos, que presentaran la seva òpera prima a Barcelona, fruit de la col·laboració entre L'Ull Anònim i el productor i cineasta senegalès Moussa Touré. A més a més, aquest any dediquem la secció Retrospectiva a la obra de Safi Faye, de Senegal, pionera del cinema africà, primera dona africana en rodar un llargmetratge en 1975. La programació incloeix una selecció de les produccions premiades en la última edició del Festival Panafricà de Cinema (FESPACO) que va tindre lloc aquesta primavera a Uagadugú (Burkina Faso). Tindrem llargmetratges, curts, documentals i cinema d'animació, provinents de països com Senegal, Mauritània, Nigèria, Burkina Faso, Etiopia, Kènia, RD Congo, Marroc, Argèlia i Tunis. El programa incloeix també una selecció de curts de joves realitzadors de Tunis. Com homenatge a un dels pares del cinema africà, Ousmane Sembène, recentment mort, la Mostra projectarà el film "Emitai", de 1971. Os hi esperem !L'Ull Anònim Amb el suport de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), del Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) i de la Secretaría de Política Lingüística. Amb la col·laboració de Cinemes Casablanca, i ESCAC. Projeccions en format original VOSE i VOS
Entrada: 5 euros per sessió, Abonament: cinc entrades a 18 euros.
Llegir més...
Entrada: 5 euros per sessió, Abonament: cinc entrades a 18 euros.
Llegir més...
dilluns, 15 d’octubre del 2007
Àfrica: La urgència d'un continent
Dijous dia 11 d'octubre Àfrica: La urgència d'un continent a càrrec d'Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau.
L'Arcadi va fer un apropament teòric al continent africà presentant primer de tot els problemes més rellevants que actualment pateixen.
El primer problema que va parlar és la malaltia i concretament la sida ja que l'Àfrica subsahariana és la que més la pateix. Quaranta milions de persones en el món,pateixen aquesta malaltia, de les quals segons ONUSIDA, el 60% viuen a l'Àfrica subsahariana. A Europa la gent pot guarir-se però a l'Àfrica no compta amb els medicaments necessaris i aviat els hi arriba la mort. El tractament és caríssim i els laboratoris, degut al problema de les patents, no estan disposats a col·laborar.
El segon problema és la fam. La fam és la calamitat que mata a més població. Cada dia moren 40.000 nens i 30.000 adults arreu del món. Segons la FAO en el món es produeixen més aliments que necessitats hi ha. Enviar aliments a aquests països no és una bona solució. Cal una sobirania alimentària és a dir que en comptes de produir cacau, cafè,cotó, pinya etc. que els van ensenyar els imperis colonialistes els convindria més que cultivessin blat i aliments que a ells els hi siguin més profitosos. La FAO diu que caldrien fer importants inversions: regadius, granges, canals etc. Però els altres estats no ajuden.A determinats nivells polítics estem governats per delinqüents.
El tercer problema és la falta d'accés a l'aigua potable. A EEUU i al Canadà tenen la reserva d'aigua dolça més gran del món. A l'Àfrica cal anar a buscar l'aigua, d'això se'n ocupen les nenes, que no van a escola ja que els ocupa unes sis hores diàries, això provoca un alt analfabetisme femení.
El quart problema és la guerra. La colonització i descolonització del continent africà ha dut sovint a conflictes interns de la població, per exemple al Sudan després de la independència van començar els problemes entre els del nord i els del sud. Àfrica és un dels països que té més armament i allà no en fabriquen. Espanya és el segon país que exporta més municions a Àfrica.
A continuació ens va parlar dels mecanismes que s'amaguen per que Àfrica pateixi, fam, sida, set...Va parlar del comerç internacional. Nosaltres no remunerem bé tot el que ens arriba d'Àfrica. La pesca de l'Atlàntic. Les reclamacions de les llicències de pesca per part dels africans. També ens va parlar de com anem a explotar amb les nostres industries.El deute extern. Tots aquells països estan endeutats, culpa dels seus mal governants que s'han enriquit.El poble africà veu per televisió com viuen els altres països i decideixen emigrar i nosaltres els rebutgem. 6000 africans es van morir ofegats intentant creuar l'Atlàntic. La història de la humanitat és la de la emigració.Els immigrants ens aporten cinc vegades més del que ells s'emporten de les arques públicas.El que ens cal fer és senzillament treure la nostre mà de damunt seu.
El primer problema que va parlar és la malaltia i concretament la sida ja que l'Àfrica subsahariana és la que més la pateix. Quaranta milions de persones en el món,pateixen aquesta malaltia, de les quals segons ONUSIDA, el 60% viuen a l'Àfrica subsahariana. A Europa la gent pot guarir-se però a l'Àfrica no compta amb els medicaments necessaris i aviat els hi arriba la mort. El tractament és caríssim i els laboratoris, degut al problema de les patents, no estan disposats a col·laborar.
El segon problema és la fam. La fam és la calamitat que mata a més població. Cada dia moren 40.000 nens i 30.000 adults arreu del món. Segons la FAO en el món es produeixen més aliments que necessitats hi ha. Enviar aliments a aquests països no és una bona solució. Cal una sobirania alimentària és a dir que en comptes de produir cacau, cafè,cotó, pinya etc. que els van ensenyar els imperis colonialistes els convindria més que cultivessin blat i aliments que a ells els hi siguin més profitosos. La FAO diu que caldrien fer importants inversions: regadius, granges, canals etc. Però els altres estats no ajuden.A determinats nivells polítics estem governats per delinqüents.
El tercer problema és la falta d'accés a l'aigua potable. A EEUU i al Canadà tenen la reserva d'aigua dolça més gran del món. A l'Àfrica cal anar a buscar l'aigua, d'això se'n ocupen les nenes, que no van a escola ja que els ocupa unes sis hores diàries, això provoca un alt analfabetisme femení.
El quart problema és la guerra. La colonització i descolonització del continent africà ha dut sovint a conflictes interns de la població, per exemple al Sudan després de la independència van començar els problemes entre els del nord i els del sud. Àfrica és un dels països que té més armament i allà no en fabriquen. Espanya és el segon país que exporta més municions a Àfrica.
A continuació ens va parlar dels mecanismes que s'amaguen per que Àfrica pateixi, fam, sida, set...Va parlar del comerç internacional. Nosaltres no remunerem bé tot el que ens arriba d'Àfrica. La pesca de l'Atlàntic. Les reclamacions de les llicències de pesca per part dels africans. També ens va parlar de com anem a explotar amb les nostres industries.El deute extern. Tots aquells països estan endeutats, culpa dels seus mal governants que s'han enriquit.El poble africà veu per televisió com viuen els altres països i decideixen emigrar i nosaltres els rebutgem. 6000 africans es van morir ofegats intentant creuar l'Atlàntic. La història de la humanitat és la de la emigració.Els immigrants ens aporten cinc vegades més del que ells s'emporten de les arques públicas.El que ens cal fer és senzillament treure la nostre mà de damunt seu.
Us comuniquem que ja està penjada a la nostra web: http://www.bardina.org/ el resum de la conferencia del dijous dia 11 a càrrec d’Arcadi Oliveres Àfrica: La urgència d’un continent. La podeu trobar al apartat “Resum d’activitats": http://www.bardina.org/activitats/activitatsct.htm
Llegir més...
dijous, 11 d’octubre del 2007
SOY HIJO DE LOS EVUZOK
Le adjuntamos la ficha editorial de SOY HIJO DE LOS EVUZOK, nueva ediciónde este mes de octubre. Aprovechamos la ocasión para informarle que a travésde nuestra página web (www.ariel.es) puede informarse del resto denovedades, así como de todo nuestro catálogo. Estamos a su disposición para la información que necesite. Saludos cordiales,
Editorial Ariel (Grupo Planeta)
Avda. Diagonal, 662-664 7ª Pl.
08034 Barcelona
Sinopsis
En 1961 Lluís Mallart marchó a Camerún como
misionero. El contacto cotidiano con una realidad
cultural distinta, en plena crisis del sistema colonial
con la proclamación de las independencias
africanas, llevó al autor a reflexionar sobre el
sentido de su misión. Poco a poco, se fue
convenciendo de que debía ser infiel a su misión
y se convirtió en antropólogo.
Soy hijo de los Evuzok no es un tratado de
Antropología. Es una iniciación académica –pero
no por ello menos rigurosa— para descubrirla y
practicarla, que nos recuerda cuán cerca está de
nosotros el continente africano y cuán lejos está
aún de los departamentos de Antropología de
nuestras universidades. A finales de 2006 Lluís
Mallart realizó un corto viaje al Camerún para
presentar sus dos hijos a los Evuzok que los
reconocieron como sus “nietos”. La presente
edición concluye con un epílogo escrito por Myriam
Mallart en el que nos transmite la emoción de
descubrir un mundo a la vez familiar y lejano.
misionero. El contacto cotidiano con una realidad
cultural distinta, en plena crisis del sistema colonial
con la proclamación de las independencias
africanas, llevó al autor a reflexionar sobre el
sentido de su misión. Poco a poco, se fue
convenciendo de que debía ser infiel a su misión
y se convirtió en antropólogo.
Soy hijo de los Evuzok no es un tratado de
Antropología. Es una iniciación académica –pero
no por ello menos rigurosa— para descubrirla y
practicarla, que nos recuerda cuán cerca está de
nosotros el continente africano y cuán lejos está
aún de los departamentos de Antropología de
nuestras universidades. A finales de 2006 Lluís
Mallart realizó un corto viaje al Camerún para
presentar sus dos hijos a los Evuzok que los
reconocieron como sus “nietos”. La presente
edición concluye con un epílogo escrito por Myriam
Mallart en el que nos transmite la emoción de
descubrir un mundo a la vez familiar y lejano.
Llegir més...
dijous, 4 d’octubre del 2007
SETMANA D’ACCIÓ GLOBAL CONTRA EL DEUTE I LES IFIs
del 14 al 21 d’octubre de 2007
“¿QUI DEU A QUI?”
El problema del deute no ha acabat i, malgrat totes les promeses fetes per governs del Nord i Institucions Internacionals, continua exacerbant la pobresa i violant els drets humans del pobles d’Àfrica, Amèrica Llatina, el Carib, Àsia i el Pacífic. És immoral i abusiu que el món ric continuï exigint al Sud milers de milions de dòlars anuals en concepte de pagament de “deutes” sorgits de les injustes relacions econòmiques que empobreixen al Sud i enriqueixen al Nord.
Davant aquesta realitat, en l’últim Fòrum Social Mundial (gener 2007, Nairobi, Kenia) es va convocar una Setmana d’Acció Global contra el Deute i les IFI’s del 14 al 21 d’octubre. L’objectiu és denunciar als governs, a la banca internacional, a les corporacions transnacionals i a les organitzacions multilaterals com el FMI, el Banc Mundial i la OMC pel saqueig i la il·legitimitat del deute extern, així com plantejar iniciatives alternatives com la realització d’Auditories Integrals del Deute, el reconeixement i l’anul·lació de tots els deutes il·legítims, i el reconeixement i restitució dels deutes històrics, socials i ecològics dels que en som deutors als països rics.
Us convidem a participar en aquesta convocatòria global a través de les activitats i accions organitzades a casa nostra:
DIUMENGE 14/10 - 12 a 14 h – “Joc de l’oca” sobre el Deute Ecològic, els impactes de les indústries extractives i el model energètic actual” - Can Masdeu (Canyelles).
Cicle de Conferències sobre deute ecològic, deute social i deute financer:
DIMECRES 17/10 –19 A 21H - Conferència “Negoci, consum i deute ecològic” amb Miquel Ortega (ODG), Marc Gavaldà (Repsolmata), Giorgio Mosangini (”Entesa pel decreixement”), “Plataforma Refinería No” de Badajoz, EDPAC, “Plataforma Transgenics Fora” i Campanya “Grans cadenes de distribució: No gràcies”- Aula Magna UB, Pl. Universitat
DIJOUS 18/10 – 19H A 21H - Conferencia "Qui envaeix a qui? Deutes socials, migracions i gènere" amb Judith Muñoz (FCONGD), Eduardo Romero (Cambalache), Amadou Bocar Sam (Senegal), Adama Bojang (mediadora intercultural, Guinea Conakry) i Mariel Araya (Associació de Dones Immigrades YEMANJÀ i Xarxa de dones immigrades de Catalunya) - Aula Magna UB, Pl. Universitat
DIVENDRES 19/10 – 19h a 21h – Conferència “Deute Extern: la gran estafa de la nostra època” amb Enric Duran (“Entesa pel decreixement”), Daniel Gómez (ODG), Marta Garrich (UBUNTU), Tica Font (Justicia i pau) i Juan García (ATTAC) - Aula Magna UB, Pl. Universitat.
DIJOUS 18 I DIVENDRES 19/10 – 12 a 14 i 19 a 21 h – Curs “El futur global: especulació i crisis del capitalisme imperial”, en memòria de Jose María Vidal Villa - Fac. CC. Econòmiques (UB), Av. Diagonal 690.
DISSABTE 20/10
– 11 a 14 h – Titelles, jocs i tallers per a nens/es, joves i adults/es - Pl. Joan Coromines
– 11 a 13 h – CineFòrum i exposicions sobre deutes ecològics, socials i financers - Auditori del MACBA - Pl. Joan Coromines
– 13 a 14.30 – "Els Acords de Lliure Comerç a la UE i els seus impactes a l'Àfrica i a Amèrica Llatina" amb representants d'organitzacions africanes i de comunitats indígenes andines - Auditori del MACBA - Pl. Joan Coromines
– 16.30 a 18 h - Marxa CaçaDeutes (vine en bici, patins, a peu o en xanques) - Pl.dels Àngels > Pl. Cataluña > Rambles> Pl. dels Àngels
– 18.30 a 20.30 h – Taula Rodona “Qui deu a qui?” amb Arcadi Oliveres (Justícia i Pau), Ivonne Yánez (Oilwatch, Colòmbia) y Blanca Chancoso (CONAIE, Equador) - Auditori FAD, Pl. Àngels
– 20.30 a 22.30 h - Concert amb Guataka (veus i percusió) i Arangu (tòpic funk; mestissatge) - Pl. dels Àngels.
S’han convocat també activitats a Castelldefels, Gavà, Manresa, Sabadell i Tarragona.
Convidem tots els ciutadans i ciutadanes que ho desitgin a participar d’aquest moviment mundial que pretén donar al tema del Deute Extern la transcendència social que mereix per impagable, immoral, injusta i il·legítima.
Comissió de la Setmana d’Acció Global contra el Deute Extern i les IFIs Barcelonapremsa-setmanadeute@moviments.netwww.quideuaqui.orgwww.debtweek.org
Organitzen, recolzen i participen:
Agermanagement Sense Fronteres, Attac, Campanya BBVA sense armes, Campanya La Irresponsabilitat Social d’Unión Penosa, Campanya No et mengis el món, Campanya Qui deu a Qui?, Campanya Repsol Mata, Casal Cuba, CEA - Centre d'estudis africans, Centre Flors Sirera (Manresa), Col.lectiu d'Estudis sobre Cooperació i Desenvolupament, Consell Nacional de Joventut de Catalunya, Coord. ONG Gironines, Coord. ONG Lleida, Edpac – Educació per a l’Acció Crítica, Entesa pel Decreixement , Entrepobles, FCONGD – Federació Catalana d’ONGs per al Desenvolupament, FEECAT – Federació d’Associacions d’Emigrants Equatorians, Fundació Món 3, Intered , Intermon Oxfam, Justícia i Pau, Mans Unides, Marxa Mundial Dones, , Nord Sud, Observatori DESC, Observatori del Deute en la Globalització - ODG, Periódico MundoHispano, REDS, Setem, Solidaritat Sense Mons, Solidaritat UB, Taller VIU, Transformas , VOLS Voluntariat Solidari.
Llegir més...
“¿QUI DEU A QUI?”
El problema del deute no ha acabat i, malgrat totes les promeses fetes per governs del Nord i Institucions Internacionals, continua exacerbant la pobresa i violant els drets humans del pobles d’Àfrica, Amèrica Llatina, el Carib, Àsia i el Pacífic. És immoral i abusiu que el món ric continuï exigint al Sud milers de milions de dòlars anuals en concepte de pagament de “deutes” sorgits de les injustes relacions econòmiques que empobreixen al Sud i enriqueixen al Nord.
Davant aquesta realitat, en l’últim Fòrum Social Mundial (gener 2007, Nairobi, Kenia) es va convocar una Setmana d’Acció Global contra el Deute i les IFI’s del 14 al 21 d’octubre. L’objectiu és denunciar als governs, a la banca internacional, a les corporacions transnacionals i a les organitzacions multilaterals com el FMI, el Banc Mundial i la OMC pel saqueig i la il·legitimitat del deute extern, així com plantejar iniciatives alternatives com la realització d’Auditories Integrals del Deute, el reconeixement i l’anul·lació de tots els deutes il·legítims, i el reconeixement i restitució dels deutes històrics, socials i ecològics dels que en som deutors als països rics.
Us convidem a participar en aquesta convocatòria global a través de les activitats i accions organitzades a casa nostra:
DIUMENGE 14/10 - 12 a 14 h – “Joc de l’oca” sobre el Deute Ecològic, els impactes de les indústries extractives i el model energètic actual” - Can Masdeu (Canyelles).
Cicle de Conferències sobre deute ecològic, deute social i deute financer:
DIMECRES 17/10 –19 A 21H - Conferència “Negoci, consum i deute ecològic” amb Miquel Ortega (ODG), Marc Gavaldà (Repsolmata), Giorgio Mosangini (”Entesa pel decreixement”), “Plataforma Refinería No” de Badajoz, EDPAC, “Plataforma Transgenics Fora” i Campanya “Grans cadenes de distribució: No gràcies”- Aula Magna UB, Pl. Universitat
DIJOUS 18/10 – 19H A 21H - Conferencia "Qui envaeix a qui? Deutes socials, migracions i gènere" amb Judith Muñoz (FCONGD), Eduardo Romero (Cambalache), Amadou Bocar Sam (Senegal), Adama Bojang (mediadora intercultural, Guinea Conakry) i Mariel Araya (Associació de Dones Immigrades YEMANJÀ i Xarxa de dones immigrades de Catalunya) - Aula Magna UB, Pl. Universitat
DIVENDRES 19/10 – 19h a 21h – Conferència “Deute Extern: la gran estafa de la nostra època” amb Enric Duran (“Entesa pel decreixement”), Daniel Gómez (ODG), Marta Garrich (UBUNTU), Tica Font (Justicia i pau) i Juan García (ATTAC) - Aula Magna UB, Pl. Universitat.
DIJOUS 18 I DIVENDRES 19/10 – 12 a 14 i 19 a 21 h – Curs “El futur global: especulació i crisis del capitalisme imperial”, en memòria de Jose María Vidal Villa - Fac. CC. Econòmiques (UB), Av. Diagonal 690.
DISSABTE 20/10
– 11 a 14 h – Titelles, jocs i tallers per a nens/es, joves i adults/es - Pl. Joan Coromines
– 11 a 13 h – CineFòrum i exposicions sobre deutes ecològics, socials i financers - Auditori del MACBA - Pl. Joan Coromines
– 13 a 14.30 – "Els Acords de Lliure Comerç a la UE i els seus impactes a l'Àfrica i a Amèrica Llatina" amb representants d'organitzacions africanes i de comunitats indígenes andines - Auditori del MACBA - Pl. Joan Coromines
– 16.30 a 18 h - Marxa CaçaDeutes (vine en bici, patins, a peu o en xanques) - Pl.dels Àngels > Pl. Cataluña > Rambles> Pl. dels Àngels
– 18.30 a 20.30 h – Taula Rodona “Qui deu a qui?” amb Arcadi Oliveres (Justícia i Pau), Ivonne Yánez (Oilwatch, Colòmbia) y Blanca Chancoso (CONAIE, Equador) - Auditori FAD, Pl. Àngels
– 20.30 a 22.30 h - Concert amb Guataka (veus i percusió) i Arangu (tòpic funk; mestissatge) - Pl. dels Àngels.
S’han convocat també activitats a Castelldefels, Gavà, Manresa, Sabadell i Tarragona.
Convidem tots els ciutadans i ciutadanes que ho desitgin a participar d’aquest moviment mundial que pretén donar al tema del Deute Extern la transcendència social que mereix per impagable, immoral, injusta i il·legítima.
Comissió de la Setmana d’Acció Global contra el Deute Extern i les IFIs Barcelonapremsa-setmanadeute@moviments.netwww.quideuaqui.orgwww.debtweek.org
Organitzen, recolzen i participen:
Agermanagement Sense Fronteres, Attac, Campanya BBVA sense armes, Campanya La Irresponsabilitat Social d’Unión Penosa, Campanya No et mengis el món, Campanya Qui deu a Qui?, Campanya Repsol Mata, Casal Cuba, CEA - Centre d'estudis africans, Centre Flors Sirera (Manresa), Col.lectiu d'Estudis sobre Cooperació i Desenvolupament, Consell Nacional de Joventut de Catalunya, Coord. ONG Gironines, Coord. ONG Lleida, Edpac – Educació per a l’Acció Crítica, Entesa pel Decreixement , Entrepobles, FCONGD – Federació Catalana d’ONGs per al Desenvolupament, FEECAT – Federació d’Associacions d’Emigrants Equatorians, Fundació Món 3, Intered , Intermon Oxfam, Justícia i Pau, Mans Unides, Marxa Mundial Dones, , Nord Sud, Observatori DESC, Observatori del Deute en la Globalització - ODG, Periódico MundoHispano, REDS, Setem, Solidaritat Sense Mons, Solidaritat UB, Taller VIU, Transformas , VOLS Voluntariat Solidari.
Llegir més...
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Passe de fotos del viatge d’aquest estiu de membres d’Agermanament
Després d’un intens viatge carregat d’emocions i situacions noves de les quals tots hem après moltes coses, els 6 integrants de l’expedició 'Camerun - Agost 2007' vam voler compartir part de les nostres vivències amb amics, familiars i coneguts a la seu d'Agermanament.
Els preparatius de la trobada van durar prop d’un mes, un mes en què vàrem poder reviure els nostres dies per aquest país del Sud a través de les múltiples fotos que vam fer, sempre acompanyades del ritme de les músiques que ens van acompanyar durant el viatge.
La selecció de les fotos i decidir com volíem presentar l’acte ens va comportar un cert temps, doncs volíem mostrar massa coses i no volíem avorrir al personal. Finalment, l’estructura de la jornada vam decidir que fos la següent: Mostraríem 3 vídeos de fotos, cadascun d’una temàtica concreta.
Inicialment volíem portar a l’oient al Camerun, acostar-lo a aquesta terra, als seus costums, als seus paisatges i a la seva gent. Així que vam mostrar un seguit d’imatges que ensenyaven les activitats típiques d’una estància al país que molts anomenen ‘La Petite Afrique’. Des de la col·locació de les imprescindibles mosquiteres a l’hora d’anar a dormir fins a les festes, jocs i àpats nocturns, passant pels múltiples tipus de transport que vam agafar, pels mercats plens de colors, per les ciutats i pobles i les seves construccions, per la frondosa vegetació de la selva... Sense oblidar la preparació dels menjars i les esperes tan comuns en un país on el temps es torna elàstic.
Seguidament ens volíem concentrar en els diferents projectes que Agermanament Sense Fronteres està ajudant a realitzar al Sud, projectes que proposen i realitzen els propis beneficiaris. Un dels principals motius del viatge era realitzar un seguiment d’aquests projectes, tant dels econòmics com les plantacions de palmeres d’oli i les granges, com dels de caire més social, com l’escola de sords d’Eseka i algun pou. Així doncs, vam intentar fer un recull de fotos per ensenyar la diversitat dels projectes que vam veure; mostrant les diferents etapes de les plantacions, des de les llavors germinades fins a les premses d’oli, sense oblidar els vivers i les plantacions ‘intermitges’; així com les granges de pollets i porcs i la piscifactoria de Bot-Makak.
Finalment vam voler mostrar la cara més divertida del viatge a través d’un vídeo que recollia les fotografies més personals: cares rares, moments festius, situacions curioses... quanta gent hi cap en un cotxe?
El dissabte 29 de Setembre va ser el gran dia. Entre tots vam aconseguir reunir prop de 50 persones que van gaudir de totes les imatges i explicacions detallades així com d’un piscolabis que barrejava especialitats cameruneses com el ‘plantain’ amb un pica-pica més autòcton.
La idea global de la trobada va ser molt positiva. Tothom va quedar molt content i en general van trobar el viatge i la tasca d’Agermanament molt interessants.
Els preparatius de la trobada van durar prop d’un mes, un mes en què vàrem poder reviure els nostres dies per aquest país del Sud a través de les múltiples fotos que vam fer, sempre acompanyades del ritme de les músiques que ens van acompanyar durant el viatge.
La selecció de les fotos i decidir com volíem presentar l’acte ens va comportar un cert temps, doncs volíem mostrar massa coses i no volíem avorrir al personal. Finalment, l’estructura de la jornada vam decidir que fos la següent: Mostraríem 3 vídeos de fotos, cadascun d’una temàtica concreta.
Inicialment volíem portar a l’oient al Camerun, acostar-lo a aquesta terra, als seus costums, als seus paisatges i a la seva gent. Així que vam mostrar un seguit d’imatges que ensenyaven les activitats típiques d’una estància al país que molts anomenen ‘La Petite Afrique’. Des de la col·locació de les imprescindibles mosquiteres a l’hora d’anar a dormir fins a les festes, jocs i àpats nocturns, passant pels múltiples tipus de transport que vam agafar, pels mercats plens de colors, per les ciutats i pobles i les seves construccions, per la frondosa vegetació de la selva... Sense oblidar la preparació dels menjars i les esperes tan comuns en un país on el temps es torna elàstic.
Seguidament ens volíem concentrar en els diferents projectes que Agermanament Sense Fronteres està ajudant a realitzar al Sud, projectes que proposen i realitzen els propis beneficiaris. Un dels principals motius del viatge era realitzar un seguiment d’aquests projectes, tant dels econòmics com les plantacions de palmeres d’oli i les granges, com dels de caire més social, com l’escola de sords d’Eseka i algun pou. Així doncs, vam intentar fer un recull de fotos per ensenyar la diversitat dels projectes que vam veure; mostrant les diferents etapes de les plantacions, des de les llavors germinades fins a les premses d’oli, sense oblidar els vivers i les plantacions ‘intermitges’; així com les granges de pollets i porcs i la piscifactoria de Bot-Makak.
Finalment vam voler mostrar la cara més divertida del viatge a través d’un vídeo que recollia les fotografies més personals: cares rares, moments festius, situacions curioses... quanta gent hi cap en un cotxe?
El dissabte 29 de Setembre va ser el gran dia. Entre tots vam aconseguir reunir prop de 50 persones que van gaudir de totes les imatges i explicacions detallades així com d’un piscolabis que barrejava especialitats cameruneses com el ‘plantain’ amb un pica-pica més autòcton.
La idea global de la trobada va ser molt positiva. Tothom va quedar molt content i en general van trobar el viatge i la tasca d’Agermanament molt interessants.
Llegir més...
Voces contra la globalización
El dijous 27 de setembre es van iniciar les tertúlies d'aquest nou curs amb la projecció del documental: Voces contra la globalización "La estrategia de Simbad" i el debat va anar a càrrec de Edmundo Sepa, sociòleg i president de l'associació ETANE. En "La estrategia de Simbad", s'analitza el nou programa laboral en el món: les deslocalitzacions d'empreses, les grans àrees de producció mundial (Xina i Índia, la immigració, la pèrdua de la societat del benestar a Europa i altres temes de caire polítics i socials.No més es va visionar una part del documental, doncs el tema de la immigració el va presentar el ponent convidat.Ens va comentar que fa anys que treballa en el tema de la immigració africana, però que actualment hi ha un cert desànim.Els anys 90 van ser molt difícils per el continent africà: la caiguda del mur de Berlín va coincidir amb un liberalisme econòmic general i va coincidir alhora en un estat fallit (bancarrota,)) situació doncs pessimista. Les eleccions també van ocasionar crisis i conflictes.En les Olimpíades a Catalunya, van anar apareixent gent que provenien d'Àfrica: del Senegal, de Cabo Verde arribaven de països que estaven en conflicte. Molts d'ells retornaven a les seves ex colònies, (Portugal,França).
Quan es va declarar la guerra a Irak es va incrementar la indústria petrolera de Guinea. Les multinacionals recolzen el govern de Guinea, no hi ha una oposició.Actualment està sortint de Guinea la gent més preparada, es a dir tots els que podrien ajudar a aixecar el país se'n van. Per a mots africans l'única solució és marxar, i no marxen tots per que no poden.A Mali existeix una zona on abans es cultivava cotó, que ara està totalment despoblada.La injustícia, la impunitat, i l'expulsió son els tres factors que condicionen el mal funcionament del continent africà.Entre els africans hi ha un cert sentit d'identitat amb Catalunya:s'hi poden trobar uns trets polítics, sociològics i culturals.La immigració ha provocat un cataclisme a la societat europea i de moment no s'hi troba solució, no s'arregla el problema amb reixats de filferro ni amb discursos dient que no marxin del seu país, però que poden fer?Els dirigent africans son els que no estimen Àfrica, hi ha un grau molt elevat de corrupció en tots els àmbits.Si no hi ha un consens, si no hi ha un pacte es molt difícil la sortida.Finalment va recomanar la lectura d'aquest llibre:En ruta hacia una nueva esclavitud. El trágico y mortal viaje de africanos a Europa a través del Sahara y del Mediterráneo, de Michael Ohan.Editorial, Mundo NegroArturo Soria 10228043 Madrid.
Llegir més...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)