L'alça dels preus dels cereals:

Barcelona, 5 de juny de 2008.-
La Federació catalana d'ONGD fa seu el comunicat de l'Aliança Espanyola contra la Pobresa, reproduït a continuació, i fa una crida a les institucions catalanes perquè impulsin polítiques en la mesura de les seves competències per denunciar aquesta situació.


En l'últim any els preus dels cereals i el gra bàsic han pujat més d'un 50%. Ara sentim veus d'alarma procedents de les institucions internacionals quan anuncien que l'escalada afectarà directament 850 milions d'éssers humans que engrossiran el grup de persones amb problemes de desnutrició severa en el món. Serà imprescindible una mobilització de recursos internacionals que puguin pal·liar aquesta situació mitjançant donacions i estratègies d'ajut alimentari a les poblacions més afectades. Especial atenció ha de rebre la població infantil que arrossegarà conseqüències irreversibles en el seu desenvolupament intel·lectual i orgànic si pateixen desnutrició en les etapes de creixement. Però el fenomen de l'alça de preus no és conjuntural i, encara que provocat per diverses causes relacionades, és de fàcil explicació.

Fa anys que les polítiques internacionals de producció d'aliments van optar per privilegiar un model de producció basat en l'ús intensiu de terres i químics orientat primordialment a l'exportació. Les institucions internacionals han privilegiat el suport a la indústria de l'agronegoci amb reduccions aranzelàries als seus productes i amb la prohibició als governs dels països empobrits de protegir i subvencionar les seves produccions, en detriment de la seguretat alimentària.
Hem vist créixer descomunalment els beneficis de les grans companyies multinacionals del sector alimentari, al mateix temps que els productes locals desapareixien progressivament dels seus mercats, i milions de camperols i camperoles eren expulsats dels circuits productius i perdien el seu mitjà de vida. En altres ocasions hem alertat que el 75% de les persones més empobrides del planeta, que han de sobreviure amb menys d'un dòlar diari i que són més de 980 milions, vivien directament del seu treball en el sector rural alimentari. I que aquest estava sent progressivament abandonat per les polítiques públiques nacionals, condicionades per acords comercials presos en el marc de l'Organització Mundial del Comerç o resultat d'acords de lliure comerç i associació, tots ells dictats i dissenyats pels lobbies de les multinacionals i imposats pels governs dels països industrialitzats.

Les polítiques agrícoles i ramaderes dels EUA i la Unió Europea segueixen la mateixa lògica, privilegiant les grans companyies i els models de producció intensius, dirigits a l'exportació, arribant fins i tot a subvencionar-les per introduir els seus productes en els mercats dels països del Sud. Malgrat les reiterades denúncies que s'han realitzat contra aquest tipus de subvencions que arruïnen les oportunitats de producció local, aquestes encara s'hi mantenen. En els últims anys, i emparada en la crisi energètica, la comunitat internacional no és capaç de prendre decisions per aturar el malbaratament energètic del consum insostenible, sinó que, a sobre, vol promoure i subvencionar les mateixes companyies perquè destinin una part dels seus cultius a la fabricació de combustible. Una vegada més, polítiques per respondre a la demanda exagerada i irracional del consum de societats privilegiades en lloc d'establir normes orientades a la satisfacció de necessitats bàsiques de les persones amb equitat i racionalitat. I l'última de les causes que s'uneixen a aquesta escalada, encara que no per això menys important, és el predomini de les inversions financeres en el sector agroalimentari. La creixent inversió financera en títols i 'comodities' de les grans empreses han contribuït a elevar els preus finals dels seus productes.

La Cimera de la FAO (Roma, 3-5 de juny) no pot acabar amb una declaració d'intencions i l'aprovació de programes humanitaris destinats a contenir les revoltes contra la fam que ja s'estan produint en països molt afectats. En aquest cas, la comunitat internacional tan sols haurà estat capaç d'acordar que els programes de les institucions internacionals comprin, a preu d'or, la producció excedent que les companyies ja tenen emmagatzemades per oferir-la, al mateix temps que eviten que baixin els preus en el mercat internacional. La reunió, que pel que sembla comptarà amb representants del més alt nivell d'alguns governs, ha de ser el principi d'un canvi de polítiques internacionals en matèria d'alimentació, per promoure el Dret al Desenvolupament dels Pobles, que comença pel dret que els països tenen a protegir les seves produccions i els seus mercats alimentaris, molt més respectuosos amb el medi ambient i amb les necessitats alimentàries de les poblacions locals. També en aquesta ocasió tornen a ser imprescindibles les polítiques fiscals en el mercat financer global, que puguin gravar les especulacions financeres.

Davant l'actual crisi alimentària ens preguntem quines són les societats que s'estan fregant les mans i obtenint guanys multimilionaris d'aquesta situació.
Exigim dels nostres governs mesures inequívoques que penalitzin aquests negocis i legislacions que protegeixin la producció alimentària mitjançant la protecció de la pagesia, els circuits curts de comercialització i les necessitats dels mercats locals.

L'Aliança Espanyola contra la Pobresa aglutina més de 1.000 entitats en tot el territori espanyol (organitzacions, sindicats, moviments socials, etc.) l'objectiu de les quals és fer una crida a la ciutadania perquè es mobilitzi i pressioni fins assolir mesures concretes contra la pobresa mundial.


Oficina TècnicaFederació Catalana d'ONG per al Desenvolupament
C.Tàpies, 1-3
08001 Barcelona
Tel. 93 442 28 35