dilluns, 28 de gener de 2008

Mes noves del projecte "A Ma"


Estimats;
Sinó escrivim més sovint és perquè a vegades baixem al cyber i o està tancat, o no se’ns obren les pàgines o n’hi han molts mosquits.Avui ho podem fer més tranquil·lament, des del cyber d’en Joan Hibog a Eseka, malgrat que com veieu és difícil d’escriure bé, doncs n’hi ha moltes tecles que no corresponen i altres que fallen, el teclat va boig, així que llegiu sense fixar-vos en això. Aquesta setmana ha estat força intensa: reunió amb l’alcalde, amb professors, reunió improvisada amb alguns coordinadors d’ASAFRO, confecció de plànols del foyer i hem rebut visites varies amb les conseqüents xerrades de sensibilització i recollida d’opinions. Entre tot el projecte segueix gestant-se, ho tenim tot força configurat, però encara falten algunes reunions més i la recollida de documents que hem demanat a totes les parts. La Comissió de gestió del foyer s’està creant i s’estan confeccionant els estatuts. Encara no tenim del tot configurat el que fa referència a la selecció dels formadors, coordinadors i responsables locals, però tot i això mentre hem estat esperant les reunions, hem conegut al cosí de l’habbe Martin, que és un pintor reconegut, i amb prou nivell com per ser el responsable del taller de dibuix i pintura, i coordinador general dels tallers de formació. El professor de ceràmica també el tenim. De totes maneres ens falta algun més i parlar amb ASAFRO per decidir qui serà el supervisor del projecte. En quant al seguiment de l’arranjament del foyer, segurament ho deixarem en mans de l’habbe Martin. En fi ja veieu que no parem. Entre mig anem fent alguna parada i escapada. L’altre dia vam anar a Biyaba, el poble natal d’en Martin, que està molt i molt endins de la selva. És tal i com m’imaginava el poble dels Ebuzoc que tant descriu el Mallart al seu llibre. La mare d’en Martin ens va cuinar un pangolin molt bo. És com una mena de gat salvatge. Anem ampliant la varietat del menjar. L’altre dia vam menjar un mico molt bo. Estic devorant llibres, ja en porto tres Africans: “El misterio de las coincidencias” , “Sincronicidades” i “Amor por un Burka”. L’altre dia vaig rebre el mail del Tomeu en el que em deia que havia de parlar amb en Martin Eketi de Yaounde i que aquest havia de venir al aeroport el dia de la partida per donar-nos unes factures, però no em va deixar cap número de telèfon per poder quedar amb ell, i jo tampoc recordava la seva fisonomia. Al arribar a la missió, metre estava anotant-me que havia de posar-me en contacte amb el Tomeu per demanar-li el telèfon, va venir un home i després de quedar-se una estona mirant-me va començar a parlar-me i quan li vaig demanar el seu nom, holala, era en Martin Eketi, i jo m’estava acabant el llibre “ El misterio de las coincidencias” que parla d’aquestes coincidències que no són atzar sinó que porten intenció, com si alguna força desconeguda ens estigués marcant el camí. Treballant amb el projecte ja hem tingut unes quantes, i a vegades ens sembla com si nosaltres fóssim simplement unes eines d’aquesta força i el projecte s’estés gestant sol. El dilluns i dimarts de la propera setmana estarem a Yaounde. Tenim hora a l’ambaixada i hi ha una mostra d’art a l’antic aeroport. També ens volem arribar fins a Bamako per visitar l’escola d’art i el projecte de Ninatambe relacionat amb l’art . A molts us trobem a faltar i aquesta estada està sent molt llarga i cansada, però aviat ens podrem besar.
Una forta abraçada

Salvador i Beth