LA CAMPANYA “QUI DEU A QUI?” S’OPOSA A LA INCLUSIÓ D’UNA PARTIDA

LA CAMPANYA “QUI DEU A QUI?” S’OPOSA A LA INCLUSIÓ D’UNA PARTIDA
D’AJUDA REEMBORSABLE (CRÈDITS) EN ELS PRESSUPOSTOS DE LA
COOPERACIÓ CATALANA PER AL 2008.
“Els crèdits no són ajuda ...
són més deute, més pobresa i més patiment pels països del Sud”
Barcelona, 8 de febrer de 2007
Des de la Campanya “Qui deu a Qui?”(QdQ) hem rebut amb preocupació i indignació la notícia sobre la incorporació en el pressupost de l’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) catalana, gestionat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), d’una partida de 14.360.000€ en concepte d’ajut reemborsable, és a dir, crèdits. Les organitzacions i persones que formem la campanya QdQ, i que treballem per l’abolició del deute extern dels països empobrits, creiem fermament que qualsevol mecanisme de crèdit en el marc de la cooperació al desenvolupament no es pot considerar ajut al desenvolupament, i refusem taxativament l’acceptació d’aquesta partida per part de l’ACCD.
Una de les principals i més preocupants conseqüències de la posada en marxa de crèdits com a instrument de cooperació seria la generació de Deute Extern Català. Des de la societat civil venim lluitant contra el mecanisme del deute extern des de fa dècades, havent-ne demostrat amb escreix el seu nefast impacte en els processos de desenvolupament als països del Sud.
El Govern català s’està plantejant iniciar la generació de deute extern dels països del Sud cap al nostre país precisament en un moment en que existeix un consens força generalitzat internacionalment sobre la inadequació de l’ús del crèdit com a mecanisme de cooperació. En aquest sentit la decisió de l’executiu català va contracorrent de l’actual context, quan a nivell estatal s’ha aconseguit per primera vegada incloure a l’agenda política la revisió d’instruments com els crèdits FAD. Fins i tot el Comitè d’Ajut al Desenvolupament de l’OCDE (CAD) l’any 2001 recomanava el no ús dels crèdits lligats com instrument d’AOD, i al 2002 aconsellava al govern espanyol, en la seva revisió de la cooperació espanyola (1997-2001), “avançar en una revisió de la política espanyola en el sentit de concedir donacions i no crèdits als països pobres” . Cal destacar que l’ACCD seria, de seguir endavant amb l’execució d’aquesta partida, la primera
agència descentralitzada en adoptar el mecanisme d’ajut reemborsable, establint d’aquesta forma un perillós precedent de males pràctiques en la cooperació oficial al desenvolupament.
Amb aquesta partida d’ajut reemborsable de 14,3 milions € el govern català pretén fer creure a l’opinió pública que compleix amb els seus compromisos. De comptabilitzar-se finalment com a AOD, aquesta partida permet a la Generalitat arribar als 67.460.000€ de pressupost de l’ACCD promesos per al 2008 i s’apropa aparentment a la promesa del 0’7. Però en realitat, dels 15,3 milions € promesos d’increment en el pressupost de l’AOD catalana entre 2007 i 2008, el 93,8% es pretén assolir amb aquesta nova partida de crèdits que res tenen d’ajudaii. Així el Govern català incompleix clarament el compromís d’incrementar l’AOD catalana fins assolir el 0’7 al 2010. Cal aclarir que aquests recursos retornaran en un futur a les arques de la Generalitat, havent-se de comptabilitzar aleshores com a AOD negativa. Per tant, en el moment en que aquesta ajuda es retorni, és a dir, en el moment en que Catalunya comenci a cobrar el Deute Extern del Sud, els percentatges d’AOD disminuiran si no es preveuen partides addicionals. Acceptar aquesta partida és una mesura clarament electoralista, per, en època de recollida de vots, fer creure als
ciutadans que els polítics compleixen les seves promeses. La mesura amaga la realitat d’un govern que no té prou recursos propis per complir amb els seus compromisos, en part a causa d’una política fiscal també altament electoralista. Estem novament davant d’un govern que ofereix rebaixes fiscals als més rics (com en el cas de l’impost de patrimoni) a canvi de reduir els recursos de les polítiques socials, en aquest cas, per aquells que més ho necessiten, els països més empobrits.
La xifra de 14,3 milions d’euros suposa un 21,3 % del tot el pressupost de l’ACCD, i un 17,3 % de tot el pressupost d’AOD previst pel govern català (incloent el pressupost de l’ACCD i l’assignat a altres departaments de la Generalitat de Catalunya). Així, d’un dia per l’altre, l’ACCD ha de dedicar una cinquena part dels seus recursos a crèdits, un mecanisme que ni tan sols té desenvolupat i que, en cap moment, ha discutit, ni molt menys consensuat, amb les organitzacions de desenvolupament catalanes. Tal i com també denuncia la Taula Catalana d’ONGs (TOC)iii, aquesta decisió s’ha pres de forma sobtada i unilateral, profunditzant el procés de disminució de la participació de la societat civil en la gestió dels fons públics. Res sabem sobre com pensa implementar l’ACCD aquests més de catorze milions d’euros, ni si és aquesta una mesura puntual o un precedent que es repetirà en els propers anys. La mesura suposa, doncs, un trencament amb els compromisos d’increment de l’AOD establerts en el Pla Director de la Cooperació Catalana, aprovat pel Parlament de Catalunya el 5 de juliol de 2007iv. Des de QdQ volem denunciar el greu retrocés en la qualitat de les polítiques de cooperació que suposarà l’adopció de mecanismes de crèdit dins de l’AOD. Aquesta iniciativa només es pot llegir com una evidència de la manca de compromís real dels partits polítics en el Govern català amb una cooperació al desenvolupament veritablement substancial, de qualitat i transformadora.
Des de QdQ exigim al Govern Català que reverteixi la seva decisió i retiri aquesta partida dels pressupostos, mantenint el compromís d’arribar al 0’7 al 2010 íntegrament en base a donacions. No volem aquesta ajuda, perquè els crèdits no són ajuda. Els crèdits són més deute, més pobresa i més patiment per als països del Sud. No permetrem que, en nom de la solidaritat i sota interessos electoralistes, enganyin a la societat i endeutin als pobles del Sud.